La Generalitat lluita al Suprem per evitar perdre l’autonomia financera

MadridPer primer cop en 38 anys, la Generalitat podria perdre avui mateix la capacitat de pagar les nòmines dels seus funcionaris, les despeses dels seus departaments i les factures als proveïdors. Les 48 hores que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va donar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, divendres han caducat oficialment avui (amb dies inhàbils pel mig), i a partir d’ara hauria de ser Hisenda qui assumís aquests pagaments. Però la Generalitat va fer ahir un últim intent per aturar la mesura, amb un recurs davant del Tribunal Suprem demanant-ne la suspensió cautelar. L’acció judicial va obrir un nou front de batalla, perquè mentre el Govern donava per suspesa la intervenció des de l’admissió a tràmit, i durant com a mínim els deu dies que té l’alt tribunal per resoldre el recurs, el Suprem va considerar que la suspensió cautelar no serà efectiva com a mínim fins al dia 28, quan s’esgota el termini perquè l’advocat de l’Estat presenti al·legacions.

Tot i els dubtes legals, Montoro ja va començar ahir a preparar el terreny per controlar els diners que es recapten a Catalunya en forma d’impostos, i que habitualment tornen com a bestreta mensual. Es pagaran les despeses de les partides de Sanitat, Educació i Serveis Socials, “però estan en risc de congelar-se les d’altres departaments, com la renda garantida”, va denunciar el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. A més, Montoro fins i tot va demanar als bancs que limitin l’ús de les targetes de crèdit oficials dels alts càrrecs de l’executiu català. Tot, per evitar que es puguin pagar despeses relacionades amb el referèndum de l’1 d’octubre, suspès pel Tribunal Constitucional.

Rajoy pretén fer un forat a l’autonomia sense necessitat de fer servir l’article 155 de la Constitució. La llei d’estabilitat pressupostària, irònicament aprovada, entre d’altres, amb els vots a favor de CiU, li podria servir per aconseguir el seu propòsit. I a partir del moment en què la decisió sigui ferma, cap factura de la Generalitat podrà ser pagada sense el seu consentiment. Falta veure quin impacte tindrà la mesura en el referèndum de l’1 d’octubre, però el Govern ja havia assegurat tenir tresoreria fins a finals d’any.

“L’autonomia queda ara reduïda al no res”, lamentava ahir a TV3 el secretari d’Economia, Pere Aragonès. Junqueras va confirmar que ja havien presentat el recurs al Suprem per intentar aturar la mesura cautelar, amb el convenciment que l’admissió a tràmit, que avui comprovarà el procurador de la Generalitat, tindria un efecte suspensiu. Fonts del Govern van assegurar que la jurisprudència del Suprem així ho indica, però una portaveu del Suprem va contradir aquesta versió.

Punt de partida

Els plans de la Generalitat passen per seguir endavant amb l’1-O, i això crea el dubte de si la suspensió de l’autonomia financera és el punt d’arribada per a Rajoy, o un punt de partida per arrabassar del tot les competències al Govern a través de l’article 155. La negativa de Puigdemont a complir les condicions per voluntat pròpia, si finalment avui no signa les condicions que li imposa Montoro, donaria al president espanyol una mostra de desobediència oberta que, segons el seu raonament, posa en perill l’interès general -així es recull al document del BOE en què s’anuncien les mesures-. Això li dona l’excusa per anar al Senat a sol·licitar l’aplicació del 155, protagonista ahir de les declaracions creuades dels partits espanyols.

Va obrir foc el PSOE, que, a través del seu portaveu, Óscar Puente, va abandonar el veto que mantenia a aquesta mesura: Puente va rebutjar fixar un posicionament “catègoric” sobre la qüestió, perquè, va dir, “ni el PP ho té clar”, informa Ot Serra. Hores després, però, el líder socialista, Pedro Sánchez, el va matisar i en declaracions a El Periódico va dir que el partit “no preveu” l’aplicació d’aquest article. Sigui com sigui, l’embolic de declaracions deixa entreveure una obertura en les mesures més dràstiques que pugui plantejar Rajoy, cosa que deixa per a Podem l’exclusiva de la crítica a les accions del govern espanyol a nivell estatal. Ahir mateix la formació lila va plantejar la creació d’una assemblea de càrrecs electes per “defensar la democràcia” dels embats del govern del PP.

El partit del president espanyol va continuar fent bullir l’olla del 155. El vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, va afirmar que la intervenció de l’autonomia “l’han demonitzat molt hàbilment els independentistes” però serveix per a la “recuperació de l’autonomia”. Tot i que el portaveu popular va evitar aclarir si s’aplicaria o no per no “donar el titular de quin article s’ha d’aplicar”, va recordar que la “legislació existeix, i tot va en la direcció de preservar” l’ordenament jurídic espanyol. La intervenció podria arribar la setmana que ve, si s’activen els mecanismes parlamentaris aquesta setmana.

Al PP mantenen que el referèndum no se celebrarà, i estan disposats a arribar fins al final per impedir-ho. De nou, els populars anaven en la línia del fiscal general de l’Estat, que ahir va continuar la seva gira pels mitjans de comunicació espanyols i va reiterar a Antena 3 que no es descarta perseguir penalment els voluntaris de l’1-O, tot i que va admetre que si són “dos milions de persones” les que cometen un “fet delictiu” caldrà “analitzar-ho” i potser perseguir només els caps visibles del Govern i les associacions.

Casado va donar un suport total a les declaracions del fiscal, i va anticipar fins i tot que hi ha un “debat” dins del PP per endurir les figures delictives relacionades amb el referèndum. El portaveu del PP, que va comparar els cartells de l’1-O amb els d’“enaltiment del terrorisme o delictes contra els menors”, va justificar la duresa de l’aparell de l’Estat i va acusar els dirigents catalans d’estar instal·lats en la “postveritat”.