La Generalitat i l’Estat acosten posicions amb la B-40

Barcelona / MadridEncara sense acord, però acostant posicions. Aquest és el resum de la reunió que han mantingut aquest dilluns a Madrid la Generalitat i l'Estat per mirar de desencallar les obres de la ronda Nord de la B-40, la polèmica carretera que ERC va acceptar fer a contracor a canvi que el PSC li aprovés els pressupostos catalans d'aquest any. Les dues parts segueixen sense arribar a un pacte malgrat que ja fa 17 dies que va expirar el termini que s'havien donat per firmar-lo. Tot i això, avui estan una mica més a prop que ahir. Ho ha resumit així la secretària general de Presidència, Núria Cuenca: "Hi ha voluntat d'acord. Hi és per part del ministeri i nostra". La versió del ministeri ha estat la mateixa.

Tal com va avançar l'ARA, les negociacions es van encallar per dos motius: no es posaven d'acord amb el traçat de la carretera ni en com finançar les obres. Les dues qüestions ja estan en vies de solucionar-se. Pel que fa al traçat, el problema és que el ministeri volia deixar la porta oberta no només al fet que les obres fossin aquesta ronda Nord entre Sabadell i Terrassa, com s'havia pactat, sinó a anar més enllà i arribar fins a Granollers i la Roca del Vallès. L'històric Quart Cinturó tan desitjat pels socialistes. La Generalitat, en canvi, volia que quedés clar que la B-40 no creixeria més enllà d'aquestes localitats. Finalment, tot apunta que acabarà en decisió salomònica: el conveni no dirà ni una cosa ni l'altra. És a dir, el tram serà entre Terrassa i Sabadell i, si en el futur creix, serà perquè els socialistes tenen la força institucional per imposar-ho. Si és per ERC, no serà així en cap cas. En acabar la reunió, el secretari d'estat de Transports, David Lucas, ha confirmat que només s'ha parlat de fer el tram entre les dues ciutats vallesanes, és a dir, del trajecte "entre Terrassa i Sabadell". "Ha sigut una reunió bastant positiva. Hi ha hagut punts de coincidència", ha resumit.

El tema ha sigut espinós des del principi perquè fer aquest tram de carretera va ser una concessió que ERC hagués preferit estalviar-se. El president, Pere Aragonès, però, va interpretar que tenir pressupostos de la Generalitat era un bé superior, i per això va cedir davant dels socialistes. Però de la mateixa manera que va cedir, ara no es pot permetre que les obres vagin més enllà del tram pactat. Ell mateix ho ha remarcat aquest mateix dilluns en una entrevista al programa 'Bàsics' de Betevé: "Hem pactat la Ronda Nord. El tram de Terrassa i Sabadell que són sis quilòmetres". Ni un metre més.

L'altre conflicte, el del finançament, també ha deixat de ser la línia vermella que fa uns dies semblava inamovible. La topada es produïa perquè l'Estat volia finançar els 200 milions que es calcula que costaran les obres amb deute d'infraestructures pendent amb Catalunya –la disposició addicional tercera de l'Estatut–, mentre que la Generalitat ho considerava injust i deia que els diners havien de generar un nou compromís en els comptes de l'Estat i no finançar-se amb deutes no resolts del passat. Finalment, aquest dilluns Lucas ha reconegut que s'estan buscant "fórmules alternatives a la disposició addicional tercera". No ha dit quines, però el cas és que ha mogut fitxa en direcció a la posició que es defensa des de Barcelona. "Així ho hem explorat. Ens faran una proposta i tenim ganes d'arribar a un acord com més aviat millor", ha convingut Cuenca. Fonts de la Generalitat confirmen aquest acostament, però es recepten "prudència" fins a veure la proposta formal que fa el ministeri.

Una nova reunió

A banda del traçat i del finançament, les dues parts aquest dilluns han coincidit també en la part declarativa. No només en expressar la voluntat d'acord, sinó en com es mourà la negociació els pròxims dies. Cuenca ha dit, i Lucas ha ratificat després, que ara el ministeri farà una nova proposta a la Generalitat aquesta mateixa setmana que hauria de desencallar definitivament la situació per poder-se reunir de nou la setmana vinent. És a dir, tancar-ho aviat perquè no sigui un element que destorbi en la campanya de les municipals.