Les incògnites que deixa el protocol de la B-40

BarcelonaDesprés de cinc mesos de negociacions, mirades de reüll i retrets, la Generalitat i l'Estat han firmat aquest divendres el protocol per fer la Ronda Nord de la carretera B-40 entre Sabadell i Terrassa. És el polèmic tram que el PSC va forçar a fer a la Generalitat a canvi de donar els seus vots als pressupostos catalans d'aquest any. La manera com s'ha concretat la firma ha sigut una metàfora acurada de com s'ha dut a terme tota la negociació: s'ha signat per separat i de manera telemàtica i sense cap foto conjunta ni encaixada. A banda de la B-40, s'ha firmat un segon protocol en què la Generalitat es garanteix 914 milions en la millora d'infraestructures. La firma dels dos protocols deixa algunes certeses –com ara que tots els fons els posarà l'Estat–, però manté nombroses incògnites. La més evident és que ningú pot garantir que tot s'arribi a fer perquè encara cal redactar els respectius convenis per fer totes les obres i un eventual govern del PP i Vox ho podria tirar tot enrere. A aquesta saga, per tant, encara li queden capítols.

Traçat

El traçat no queda definit amb exactitud, però en termes generals no deixa dubtes: la Ronda Nord de la B-40 unirà Terrassa amb Sabadell enllaçant amb la carretera de Castellar del Vallès. Aquí el conflicte que hi havia és que el ministeri de Transports volia que es deixés la porta oberta a seguir fent quilòmetres de la B-40 fins a Granollers i la Roca del Vallès. El Govern volia el contrari, que quedés explícit que la carretera moriria a Sabadell. Com és habitual en aquests casos, tot ha acabat amb una resolució salomònica: no es diu ni una cosa ni l'altra. En definitiva, que si és per ERC la B-40 morirà aquí, mentre que, si mai governa el PSC, l'objectiu serà seguir fent quilòmetres cap a l'est.

Capacitat

L'altre punt de fricció és com d'ample havia de ser aquesta via. Aquí hi ha una de les grans incògnites, perquè el protocol no defineix bé el tema i deixa que siguin els estudis tècnics els que ho determinin. La Generalitat ha aconseguit que no es digui explícitament que serà una via "d'alta capacitat", cosa que la incomodava pel seu impacte ambiental, però això no vol dir que no ho acabi sent. Fonts del ministeri de Transports sostenen que no tindria cap sentit que no fos, com a mínim, de dos carrils per banda.

Finançament

El finançament està una mica més clar. L'Estat volia que els diners per sufragar l'obra, uns 200 milions d'euros, sortissin dels diners pendents de la disposició addicional tercera de l'Estatut. És a dir, de deute pendent del govern espanyol amb Catalunya. La Generalitat s'hi negava i finalment se n'ha sortit: els diners seran fons nous del ministeri. Aquí el problema, accepten les dues parts, és que el desenllaç de les eleccions espanyoles ho podria complicar tot. És a dir, un govern del PP i Vox podria, si volgués, tirar-ho enrere sense gaires més problemes que assumir que seria un nou incompliment amb Catalunya.

De fet, en previsió que aquest pugui ser un escenari, la consellera de Territori, Ester Capella, ja ha pressionat avui el govern actual del PSOE perquè pagui com més aviat millor els diners malgrat que aviat estarà en funcions. "El govern de l'Estat sap com ha de fer les transferències, no l'hi he de dir jo", ha assenyalat. Això no només va pels 200 milions d'euros de la B-40, que la Generalitat no té pressa per fer, sinó pels 914 en les altres infraestructures pactades.

Altres infraestructures

Si finalment hi ha hagut acord amb la B-40 és perquè la Generalitat s'ha assegurat que l'Estat li transferirà 914 milions d'euros per a la millora de quatre infraestructures: 250 per a la millora de la connectivitat de l'AP2 i l'AP7; 260 per a la millora de l'eix pirinenc (N-260); 384 milions per pacificar l'N-II i la C-32 al Maresme, i 20 milions per a dos intercanviadors ferroviaris per connectar la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat amb Rodalies a Volpelleres i Hospital General. Són diners ja inclosos en els pressupostos generals de l'Estat que no acabaven d'arribar. La novetat és que el mètode d'execució serà el denominat "encomanes de gestió" que ja s'aplica a Euskadi. Resumint-ho molt: la Generalitat executa l'obra i l'Estat la paga. És a dir, el protagonisme recau en la Generalitat perquè l'Estat no se'n pugui desentendre. Com en el cas de la B-40, però, encara cal fer els convenis d'obra. De nou, per tant, un govern del PP i Vox ho podria frenar tot.