La Generalitat ha finançat l’Estat amb 4.233 M€ durant la crisi

BarcelonaA principis d’octubre el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, lamentava en una entrevista a TV3 que l’executiu català encara no coneixia les dades bàsiques per elaborar els pressupostos per al 2017: la liquidació del model de finançament del 2015 i la previsió d’ingressos fiscals. Junqueras denunciava aleshores -en plenes negociacions per a la investidura de Mariano Rajoy- que el govern espanyol ho feia servir com a “arma de pressió” a les administracions públiques, tant locals com autonòmiques i, en concret, sobre les governades pel PSOE.

Tot i que aquest any no ha sigut així, normalment al juliol i en el marc d’un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) les comunitats de règim comú acostumen a conèixer quina serà la previsió d’ingressos amb la qual comptaran per al model de finançament de l’any següent. L’Estat es basa en les previsions econòmiques per calcular quina serà la recaptació per la via dels impostos, de manera que fa una estimació del que li pertoca a cada comunitat i en fa un avançament, el que s’anomena bestreta. Dos anys més tard l’Estat fa una liquidació d’aquest model i anuncia a les comunitats si en el seu moment van rebre més (liquidació negativa) o menys (liquidació positiva) diners del que els corresponia.

Les comunitats autònomes, doncs, elaboren els pressupostos calculant els ingressos que obtindran, i que són, bàsicament, la bestreta del model de finançament i la previsió de recaptació d’impostos propis. A més, hi sumen o hi resten la liquidació del model de finançament de dos anys abans.

Segons dades del ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, durant els últims cinc anys -els de pitjor crisi econòmica- la Generalitat ha tingut cinc liquidacions positives consecutives, és a dir, sistemàticament cada any ha rebut menys diners dels que li pertocaven d’acord amb la recaptació real de l’exercici. En concret, entre els anys 2010 i 2014, la Generalitat ha deixat de rebre 4.233 milions d’euros, amb els quals a la pràctica ha estat finançant l’Estat.

A més, hi ha diverses comunicacions durant l’any sobre la xifra que finalment es liquidarà. Així, per exemple, l’any 2014 el govern espanyol va anunciar a la Generalitat una liquidació positiva del 2012 de 729,4 milions d’euros, però finalment Catalunya en va rebre 646, és a dir, 84 milions menys dels previstos pel mateix executiu central, “amb el consegüent problema de tresoreria i d’inseguretat que això provoca”, es lamentava l’aleshores conseller Andreu Mas-Colell.

Perpetuació del sistema

Segons experts consultats per l’ARA, aquesta situació es perpetuarà perquè “és intencionada per part del govern espanyol”. Aquestes fonts asseguren que “l’Estat té prou eines per calibrar adequadament el que pertoca a cada comunitat autònoma segons la previsió de recaptació”. De fet, aquest 2017 s’ha de liquidar el model de finançament del 2015 i tot sembla indicar que l’import tornarà a ser favor del govern català i superior als 1.551 milions que es van deixar de percebre el 2014, tenint en compte que l’economia catalana va créixer un 3,3% el 2015. La xifra, per tant, podria superar els 1.600 milions. A més, si l’any 2014 la Generalitat hagués disposat d’aquests 1.551 milions que no va rebre fins dos anys més tard, el dèficit públic s’hauria reduït en un 0,8% i hauria sigut de l’1,48% del PIB en lloc del 2,28% registrat. “Cada any l’Estat s’ha pogut imputar menys dèficit a costa de les comunitats autònomes”, diuen aquestes mateixes fonts.

Els anys 2008 i 2009, a les acaballes del govern de Zapatero, les liquidacions van ser negatives, és a dir, la Generalitat va rebre més diners dels que li pertocaven. El sistema de bestretes està subjecte als errors de previsió del govern espanyol, que en aquell moment negava una crisi econòmica incipient i va preveure una recaptació que no es va produir. L’executiu català encara està retornant aquelles liquidacions negatives. En un primer moment es va exigir el pagament en cinc anys, tot i que després es va ampliar a 10 i posteriorment a 20 anys.