La Generalitat demana més temps al TSJC per complir la sentència del 25%

BarcelonaMés temps. Això és el que demana la Generalitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per poder adaptar-se a la sentència que imposa un 25% de classes en castellà a l’escola. El Govern ha presentat un recurs contra la interlocutòria d’execució de sentència del 9 de maig, que va fixar un termini màxim de 15 dies per donar les ordres internes pertinents a tot el sistema educatiu català. En el document, la Generalitat subratlla que no ha estat "inactiva" des que es va dictar la sentència i, tal com ja va fer saber al TSJC, ha iniciat els tràmits per aprovar una reforma de la llei de política lingüística i un decret de desplegament del règim lingüístic. L’advocat del Govern censura que el tribunal hagi tirat pel dret assumint que aquestes mesures no han provocat canvis "ara per ara" i que s’hagi extralimitat obligant el departament d’Educació a dictar normes internes específiques -que, per cert, assegura que serien irrellevants perquè no modificarien l'ordenament legal vigent.

Pocs dies abans de la finalització del curs escolar, la Generalitat entén que dictar aquestes normes pot ser "contraproduent" per als alumnes, els professors i les famílies, a més d’advertir de la dificultat de fixar un percentatge concret de classes en castellà quan majoritàriament es treballa per projectes. Fins i tot s’apunta "l'impacte econòmic" que la mesura podria tenir, per exemple a l’hora de comprar nous llibres per a l’últim mes de classes.

Fa un mes i mig que es va anunciar un acord per reformar la llei de política lingüística amb una fotografia conjunta entre ERC, JxCat, el PSC i els comuns. En aquell text, que penja d’un fil des que Junts se’n va desmarcar, se subratlla que els alumnes catalans tenen dret a rebre els ensenyaments de les llengües oficials "i en les llengües oficials", de manera que s'admet que el castellà, com a llengua oficial a Catalunya, també és una llengua d'aprenentatge a l'escola, tot i que s'evita dir que és vehicular. Aquest mateix dimarts, els tres partits que segueixen compromesos amb la reforma han donat 24 hores a Junts i, si no, tiraran pel dret.

En paral·lel, el Govern prepara un decret per adaptar-se a la sentència, sempre descartant incloure percentatges lingüístics a les escoles, i JxCat també ha anunciat que enviarà a l’executiu una altra proposta de decret perquè sigui el departament d’Educació el responsable de validar tots els projectes lingüístics dels centres i, per tant, assumeixi les responsabilitats davant la justícia.

Els arguments jurídics

La Generalitat, doncs, demana més temps al TSJC, però també s’oposa al fet que s’atorgui a l’Asamblea por una Escuela Bilingüe la legitimitat per reclamar l’execució de la sentència. No ho ha fet, en canvi, l’Advocacia de l’Estat, que, en representació del govern espanyol, és qui va recórrer originalment a la justícia. De fet, com es recorda en el recurs, l’Advocacia va acceptar que la Generalitat té "llibertat" per decidir quines mesures ha d’adoptar per complir la sentència. La mateixa sentència del TSJC de 16 de desembre del 2020 donava un marge discrecional al Govern, assumint que hauria "d’adoptar les mesures que siguin necessàries", sense apuntar-ne una en concret.

Per tot plegat, el Govern considera que la interlocutòria de principis de maig canvia el sentit de la sentència, ja que obliga el departament d’Educació a donar instruccions concretes als centres. I, a més, es legitima una entitat que no pot representar el conjunt dels alumnes i dels professors afectats per la sentència perquè no té cap habilitació legal per fer-ho.

Aquest recurs és l’últim salvavides jurídic. Si el tribunal no l’accepta i segueix reclamant l’execució de la sentència, s’haurà de veure si el canvi en la llei i el nou decret són suficients per aplacar la voluntat del TSJC.