Generalitat i Estat deixen a punt l'acord per fer la ronda Nord de la B-40
La inversió no sortirà de la disposició addicional tercera, com volia el govern català
Barcelona / MadridDesencallar les confrontacions històriques no és fàcil, i la ronda Nord de la B-40, el tram entre Terrassa i Sabadell, n'és un clar exemple. Malgrat que semblava que l'acord estava a tocar, Generalitat i Estat continuaran negociant uns dies més per mirar de fer arribar a bon port aquest projecte. "Hi ha voluntat d'arribar a aquest acord", ha insistit la secretària general de Presidència, Núria Cuenca, després de reunir-se amb el ministeri de Transports aquest dijous a la tarda a Madrid.
Si bé Cuenca ha assegurat que "s'ha avançat", ha reconegut que queden "elements jurídics i tècnics" per perfilar. "Esperem fer-ho els pròxims dies", ha assegurat. En la mateixa línia s'ha pronunciat el número dos del ministeri de Transports, David Lucas, que ha assegurat que la trobada ha servit per "continuar avançant".
El cert és que aquest és un tram de carretera –s'estan negociant poc més de 5 quilòmetres– que històricament ha enfrontat ERC i el PSC –perquè els republicans hi estaven en contra i els socialistes a favor– i que el govern de Pere Aragonès es va avenir a fer a contracor a canvi que el partit de Salvador Illa li aprovés els pressupostos. Malgrat aquest pas endavant dels republicans, la seva negativa històrica continua molt present a la taula de negociació, i això manté obert un temor: que el contingut del text no s'acabi materialitzant, cosa que preocupa principalment al ministeri de Transports, que és qui posa els diners. És per aquest motiu que la lletra petita, i sobretot els condicionants, són tan importants. "Tenim un acord amb el PSC i volem que es materialitzi", ha insistit Cuenca, que alhora ha defensat que el document ha d'expressar "les voluntats de les parts".
L'acord va començar a encarrilar-se fa dues setmanes en una primera reunió cara a cara a Madrid entre els representants del ministeri de Transports i la Generalitat. Com va avançar l'ARA en el seu moment, els principals esculls de la negociació són dos: el finançament de l'obra i el traçat que ha de tenir la carretera. Els dos elements s'han fet i desfet en múltiples documents, fins que fa just una setmana les dues parts van arribar a un cert consens, expliquen fonts de la negociació a l'ARA.
Per la part del finançament, la Generalitat s'ha acabat sortint amb la seva: l'obra no es finançarà amb el deute pendent (200 milions d'euros) de l'Estat en matèria d'infraestructures –la disposició addicional tercera de l'Estatut–. El Govern trobava injusta la fórmula perquè considerava que l'Estat havia de contreure un nou compromís de pagament i no anar al calaix del deute històric amb Catalunya. La fórmula finalment escollida encara està per detallar, però se sap que serà per la via dels pressupostos generals de l'Estat. "Quan parlem de recursos econòmics sempre cal ajustar jurídicament la fórmula", ha dit Lucas.
Pel que fa al traçat, el problema també era de fons. El ministeri volia que el conveni de construcció de l'obra deixés la porta oberta a la possibilitat que, un cop fet el tram entre Terrassa i Sabadell, més endavant la carretera es continués construint fins a Granollers o la Roca del Vallès. Era el reflex de la voluntat històrica del PSC de fer un quart cinturó orbital de la ciutat de Barcelona. ERC, també històricament, s'ha oposat a aquest quart cinturó, i per aquest motiu la Generalitat no volia cap menció a Granollers o a la Roca. Fonts coneixedores de la negociació consultades per l'ARA asseguren que cap d'aquests dos municipis surt finalment mencionat al document, però tampoc el "no" explícit.
Els incentius
Tant el PSC com ERC tenen incentius per arribar a un acord com més aviat millor, malgrat les perspectives allunyades, per poder-se centrar en la batalla de les eleccions municipals. Els socialistes, per poder exhibir la ronda Nord de la B-40 davant del seu electorat poc abans d'anar a les urnes per renovar els ajuntaments. Els republicans, per demostrar que compleixen els acords firmats i, per tant, per sentir-se legitimats a demanar nous suports en altres qüestions candents, com per exemple la sequera.
Amb tot, aquest es tracta d'un projecte històric. En els seus orígens, el Quart Cinturó era molt més ambiciós i pretenia fer un tram orbital d'Abrera a Granollers, però no s'ha arribat a fer mai. El problema sempre ha sigut, segons diuen els seus detractors, l'impacte ambiental i les molèsties que podria generar en els nuclis urbans per on transcorreria.
