La Generalitat concedeix el tercer grau als presos polítics i podran començar la campanya

Catorze dies ha trigat la Generalitat a respondre a la proposta de les juntes de tractament de les presons i aquest dijous ha classificat els presos polítics en tercer grau. No hi havia gaires dubtes de quina seria la resolució, tenint en compte que ara fa sis mesos la secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima ja els va concedir la semillibertat. Ara un dels arguments per tornar-ho a fer és, precisament, el temps transcorregut des de l'última vegada i el fet que la majoria dels interns ja han complert o estan a punt de complir una quarta part de la condemna. Només l'expresidenta Carme Forcadell continua pendent de la resolució de la conselleria de Justícia, que encara no ha analitzat el seu cas, segons confirmen fonts de l'executiu.

La Fiscalia pot recórrer la decisió i seran els jutges de vigilància penitenciària els que, en primera instància, conclouran si els nou presos polítics catalans poden sortir dels centres diàriament o si, per contra, els suspenen la classificació en tercer grau fins que hagin analitzat les noves circumstàncies. Fins que això no succeeixi, els presos podran escollir entre tornar a dormir a la presó o escollir un centre obert per seguir-hi complint la condemna.

La primera implicació d'aquesta mesura és que els presos polítics podran prendre part en la campanya electoral que comença precisament aquest dijous (formalment a la mitjanit). No ho podran fer aquesta tarda a Mataró (ERC) ni tampoc a Esplugues (JxCat), però si ho consideren oportú s'hi podran sumar a partir d'aquest divendres quan tots (excepte Forcadell) abandonaran els seus centres penitenciaris per passar el cap de setmana a casa. La seva participació física en campanya era una variable que es donava per segura –ja fos pels permisos o el tercer grau–, però també hi ha previsió que els puguin tornar a tancar abans de la jornada electoral del 14 de febrer. A diferència d'altres ocasions en els últims tres anys, cap d'ells ha pogut formar part de les llistes, ja que estan inhabilitats.

Fa un mes el Tribunal Suprem va dictaminar de manera contundent contra la semillibertat de tots ells. La va considerar "prematura", tenint en compte les penes d'entre 9 i 13 anys de presó, tot i que, més enllà del temps transcorregut de la condemna, la principal crítica dels magistrats va anar dirigida a la Generalitat, acusant-la d'intentar "reinterpretar permanentment" la sentència. "Es converteixen en una extravagant tercera instància que s'atribueix la tasca de fer més justa la decisió emanada dels jutges i tribunals constitucionalment cridats a l'exercici de la funció jurisdiccional", lamentava el Suprem en la interlocutòria del 4 de desembre. "Els òrgans de l'administració penitenciària no poden buidar la resposta penal proclamada per un tribunal de justícia, sotmetent la seva sentència a una relectura que disfressa un tractament penitenciari privilegiat i, precisament per això, improcedent", concloïa aleshores l'alt tribunal.

Arguments per a la semillibertat

Els tres anys de presó són "un temps suficient per a la confirmació d’una evolució positiva", assegura el departament de Justícia. I més quan tots van poder sortir durant diverses setmanes de les presons per treballar o fer voluntariat, ja fos gràcies a l'article 100.2 del reglament penitenciari o, a partir del juliol, del tercer grau. Forcadell i Bassa, de fet, van continuar en règim de semillibertat fins a la decisió del Suprem del desembre. Aquesta és una situació que es podria tornar a repetir ara. La jutge de vigilància penitenciària de Lledoners va dictaminar a favor del tercer grau dels presos, però es va curar en salut suspenent-los les sortides fins que fos la sala que presideix Manuel Marchena la que prengués una decisió definitiva. En canvi, el jutge que porta els casos de les dones, a Wad-Ras i Puig de les Basses, va mantenir vigent el tercer grau fins a l'últim moment.

Tot i que un dels arguments que ha esgrimit la Fiscalia fins ara per oposar-se al tercer grau és que cap d'ells s'ha penedit dels fets pels quals van ser condemnats, el servei de classificació de la Generalitat assegura que hi ha "un pronòstic de baix risc de reincidència" i que tots han participat en "activitats de raonament, judici crític i resolució de conflictes". A més, "la màxima col·laboració, tant amb la resta d’interns com amb els professionals dels equipaments penitenciaris", juga al seu favor, així com "l’absència d’incompliments judicials i d’expedients disciplinaris". Les resolucions també tenen en compte que, en tots els casos, "existeix una xarxa social i familiar favorable per a la rehabilitació".

Calvo recorda que d'altres autoritats es poden pronunciar

Des de la Moncloa asseguren que "sobre aquestes qüestions no es pronuncien". Ara bé, la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, ha recordat hi ha d'altres autoritats que poden pronunciar-se sobre el tercer greu. "On hi ha intervencions garantistes a través de la llei penitenciària de les autoritats competents, el govern [espanyol] no es pronuncia", ha dit en declaracions al pati del Congrés després de conèixer-se la notícia emfatitzant que sobretot "l'executiu espanyol no intervé en aquestes qüestions".

De fet, ha deixat caure que "els fets de vegades donen la raó a que el govern [espanyol] on intervingui", apuntant que sí que ho fan els tribunals. En aquest cas ha recordat el cas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb la decisió de mantenir les eleccions el 14 de febrer suspenent de forma cautelar el decret del Govern. En aquest sentit, ha emfatitzat que era el parer dels socialistes, però que la Moncloa no va fer res en aquest cas per demanar que es mantinguessin els comicis.

En canvi, ben diferent ha estat la valoració que n'ha fet el vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, qui ha assegurat que és una la "millor notícia per la democràcia que els presos participin en la campanya electoral". En una entrevista al programa Planta Baixa de TV3, Iglesias ha insistit que el fet que els líders independentistes estiguin a la presó "fa ma a la democràcia espanyola" i ha defensat "posar fi a aquesta situació d'excepcionalitat".

Al seu torn, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián ha assenyalat que el fet que els presos polítics puguin fer campanya no suposa un gran canvi en l'estratègia d'ERC. Ha defensat en declaracions també al Congrés que ja s'ha demostrat que poden guanyar amb Oriol Junqueras a la presó i que, en el fons, "és una ¨qüestió sobretot personal". "Ens fa molt feliços, encara que sigui uns moments, tenir-los en campanya perquè són la imatge viva de la repressió", ha dit recordant que el tercer grau els fa dormir encara entre reixes.

La CUP i els comuns celebren la notícia

La diputada de la CUP al Congrés, Mireia Vehí, s'ha felicitat per la concessió del tercer grau als presos polítics i ha instat el Tribunal Suprem a "no adoptar el mateix criteri que en l'anterior deliberació" que va suposar la retirada d'aquesta mesura. Després de reclamar un cop més l'amnistia, Vehí ha carregat contra l'executiu de Pedro Sánchez recordant que els líders independentistes porten "més temps a la presó" amb el al capdavant que durant el mandat de Mariano Rajoy.

Els comuns, per la seva banda, han celebrat que els presos surtin de la presó. Tant la candidata del comuns al 14-F, Jéssica Albiach, com el diputat al Congrés d'En Comú Podem, Jaume Asens, se n'han alegrat a través de les xarxes socials, però han admès que la "bona notícia" arribarà quan surtin en llibertat. "El tercer grau no és cap privilegi", ha afirmat Asens. "Ens veiem durant la campanya", ha dit Albiach.

En canvi, des de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha assegurat que el Govern "desafia a jutges i fiscals" posant en llibertat els presos just el dia que arrenca la campanya electoral. "És una vergonya que busca de nou erosionar el poder judicial i la democràcia", ha dit. El líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, per la seva banda, ha dit que respecta la decisió de la Generalitat sobre el tercer grau, però ha avisat que el Tribunal Suprem ja l'ha "corregit" en altres ocasions.