La Generalitat es compromet a seguir obrint delegacions tot i l'amenaça a l'acció exterior

La dreta unionista critica el model i es planteja recórrer al Consell de Garanties Estatutàries

La consellera Victòria Alsina en una fotografia difosa pel Parlament

BarcelonaLa batalla que el Tribunal de Comptes ha abanderat contra l'acció exterior de la Generalitat estén una amenaça sobre el departament que lidera la consellera Victòria Alsina, que aquest dimecres ja ha comprovat de primera mà com els entrebancs no li arribaran només des de Madrid. Cs ha fet servir d'excusa l'acció exterior per evitar la tramitació dels pressupostos presentant una petició de reconsideració que la mesa del Parlament ha resolt de manera salomònica: per unanimitat, tots els membres de la mesa (de Junts, ERC, CUP i PSC) han rebutjat els arguments del partit taronja. El moviment, però, avança el que probablement es viurà d'aquí un mes si el Govern aconsegueix els suports per tirar endavant els pressupostos: Cs, Vox i el PP no descarten recórrer al Consell de Garanties Estatutàries. Potser per aquest motiu la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, ha iniciat la seva intervenció en comissió parlamentària reivindicant que "davant la repressió del Tribunal de Comptes, la Generalitat consolida l'Acció Exterior", i s'ha compromès a la creació de noves delegacions durant la legislatura.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Amb tot, el pressupost que el Govern destina a Exteriors tot just arriba als 94 milions d'euros, un 0,003% del total pressupostat per als diferents departaments de la Generalitat. S'incrementa en 20,4 milions respecte als comptes del 2020, fet que Alsina ha valorat positivament, tenint en compte que és la conselleria que proporcionalment més creix, un 27%. "El pressupost és modest, però té un alt valor estratègic", ha reivindicat, i ha plantejat com a objectius la "defensa dels interessos nacionals de Catalunya al món", la "promoció d'una nova cultura dins l'administració amb la branca del govern obert" i la cooperació. Alsina s'ha mostrat reivindicativa però no ha fet referència ni a la promoció del Procés ni de la independència. Per aquestes qüestions, el jutjat 18 de Barcelona investiga penalment un dels seus predecessors en el càrrec, Raül Romeva, entre altres alts càrrecs de la Generalitat.

Malgrat que la intervenció de la consellera no ha entrat en qüestions relacionades amb el Procés, la triple dreta ha advertit que estarà amatent. El diputat de Cs Matías Alonso ha exigit a Alsina conèixer "quants fons europeus es destinen als pressupost del departament", uns comptes "ideologitzats en contra del 50% de la població catalana". Des del PP, Lorena Roldán ha censurat la despesa en "les falses ambaixades del Govern per fer propaganda del separatisme". "Els estarem vigilant", ha advertit, al seu torn, el diputat de Vox Alberto Tarradas, que també ha censurat les polítiques de cooperació. De moment, aquest dimecres la reconsideració de Cs no ha fet més que ajornar dues hores l'inici de la seva intervenció, temps més que suficient per poder fer un cafè.

La importància dels cònsols

La consellera ha tret pit d'haver incrementat el pressupost per a les delegacions –segons fonts del departament, la partida creix de 8,2 milions el 2020 a 12 milions el 2022– amb la intenció d'adaptar "el mandat geogràfic d'alguna de les delegacions, reforçant amb nou personal delegacions" que el Govern considera "claus" i "expandint, creant, noves delegacions tant en punts estratègics d'Europa com en altres zones del món". No ha explicat, però, quines serien les noves delegacions (el setembre del 2020 el Govern va anunciar la futura obertura de les d'Austràlia, el Japó i el Senegal). Alsina també ha destacat la necessitat de "connectar Catalunya al món també a través dels cònsols" que hi ha a Barcelona, que ha definit com la quarta ciutat amb més representació consolar del món, "després de Hong Kong, Nova York i Hamburg", i ha expressat la voluntat del Govern d'estrènyer llaços amb els governs estrangers amb representació consular a Barcelona.

Pel que fa a la cooperació al desenvolupament, es destinaran quatre de cada deu euros del pressupost del departament, uns 36,9 milions d'euros en total. Encara que és el pressupost més elevat que aquesta partida ha tingut fins ara, això no li ha evitat crítiques de la CUP i En Comú Podem, que li han retret no haver complert el compromís del Govern en cooperació malgrat els pressupostos expansius.

800.000 euros per a la consulta dels Jocs Olímpics

Mentre que el principal anunci d’Alsina ha enfrontat el Govern i l'oposició unionista, el de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha evidenciat les diferències entre l’executiu i la CUP. A la mateixa hora i a la comissió d'Afers Institucionals, Vilagrà ha explicat que dels 700 milions que gestionarà el seu departament es reservarà una partida de 800.000 euros per sufragar la consulta per als Jocs Olímpics d’Hivern, de la qual encara queden moltes incògnites per revelar. De moment, ja se sap quant valdrà i que es farà al llarg del 2022. I que s'avanci en la candidatura dels Jocs allunya una mica més la CUP del Govern. Els antisistema s'hi oposen, i ho han tornat a verbalitzar: Dolors Sabater ha afirmat que projectes com l'olímpic o el Hard Rock "trinxen" el territori i van de bracet amb els interessos de l'Íbex i les patronals. Però de les paraules de la consellera també hi ha hagut coses que la CUP ha vist amb bons ulls. Per exemple, la renda universal, que els cupaires van pactar amb ERC en la investidura. Vilagrà ha anunciat que el pla pilot s'haurà implementat abans del desembre del 2022 i s’hi destinaran inicialment 4 milions d’euros.

La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, aquest dimecres
stats