La Generalitat exerceix d'acusació contra una quarantena d’independentistes

Barcelona«La mateixa Generalitat que ens animava a sortir al carrer al crit d'"Apreteu" és la que ara, de forma totalment incoherent, em vol empresonar». Així s'expressava aquest dimecres en roda de premsa des del Parlament Adrián Sas, un jove de Vilafranca del Penedès que dimarts que ve s'enfronta a un judici a l'Audiència Provincial de Barcelona per haver participat fa dos anys en les protestes del primer aniversari de l'1-O. Acusat de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions, la Fiscalia demana per a ell set anys de presó i el Govern, com a acusació particular, en demana cinc i mig. El seu lament és el de fins a una quarantena de persones que, segons les dades de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, s'enfronten a peticions de multa o presó dels serveis jurídics de l'executiu després d'haver assistit a mobilitzacions del moviment independentista.

"Aquestes acusacions particulars surten d'estirar com un xiclet el precepte legal que diu que l'administració ha de defensar els funcionaris en l'exercici de les seves funcions, en aquest cas els Mossos d'Esquadra", denuncia a l'ARA Xavier Pellicer, advocat i portaveu d'Alerta Solidària. L'organització de l'esquerra independentista representa la majoria dels afectats en la quinzena de causes on, al parer de Pellicer, es repeteix un mateix patró: "Per justificar actuacions policials fora de lloc, s'acaba acusant l'altra part", diu, convençut que la interpretació que el Govern fa de la llei quan defensa la versió dels agents de la policia catalana és "política" i suposa un atac al dret de protesta: "Com que el monstre se'ls ha fet gran, acaben actuant contra mobilitzacions a les quals el mateix Govern donava suport", sentencia.

Fonts de la Generalitat, per contra, insisteixen que, en casos de lesions –no de desordres ni d'atemptat a l'autoritat– l'administració té l'"obligació" de defensar els Mossos si aquests ho sol·liciten. "Si hi ha lesions, no hi ha marge", afirmen, i admeten que, en qualsevol cas, els atestats policials tenen presumpció de veracitat". El mateix conseller d'Interior, Miquel Sàmper, remarcava aquest dimecres l'obligatorietat d'actuar quan un policia que ha patit danys ho demana, si bé ha anunciat que el seu departament treballa per fer una rebaixa de la "càrrega punitiva" en les acusacions en cas d'aldarulls. "Feia molt mal a l'ètica i a la moralitat veure que hi ha hagut acusacions per part de lletrats de la Generalitat superiors a les de la Fiscalia", ha argumentat, i ha afegit que això té "molt poca coherència".

El gruix de les causes pendents és de persones detingudes pels aldarulls posteriors a la sentència del Procés al Tribunal Suprem, l'octubre del 2019, però també hi ha el cas dels nou acusats de Lledoners, identificats en les protestes del febrer d'aquell any contra el trasllat dels presos polítics a Madrid -per a tres dels quals el Govern demana 15 mesos de presó-; el de Marcel Vivet, que s'enfronta a una petició de la Generalitat de més de 4 anys de presó per la marxa a Barcelona el setembre de fa dos anys contra el sindicat policial Jusapol, o el dels sis encausats per encerclar el Parlament durant la investidura fallida de Carles Puigdemont el gener anterior, un cas del qual la Generalitat finalment es va retirar i que va acabar amb l'absolució.

També van ser absolts l'Ibrahim i el Charaf, els primers joves que van anar a judici per les protestes postsentència, després de passar vuit mesos en presó preventiva, i pels quals la Generalitat demanava tres anys i mig de reclusió. "Són casos que deriven en absolucions per falta de proves o en condemnes molt lleus, però se'n fa una muntanya per perseguir la mobilització", conclou Pellicer.

Crítica dels "automatismes"

El mateix diagnòstic, arran del cas d'Adrián Sas, l'han defensat aquest dimecres la CUP i els comuns, al costat, curiosament, de JxCat i ERC, els dos partits al Govern. Malgrat el posicionament de la Generalitat, el diputat republicà José Rodríguez ha criticat que els "automatismes" que existeixen per defensar funcionaris siguin utilitzats per fer una "tasca de repressió" per la "porta del darrere". Per la seva banda, el postconvergent Francesc de Dalmases ha apostat per tenir més "cura" a l'hora de formular acusacions particulars. "Estem segurs que el conseller Sàmper és sensible a aquesta feina [...] de reconeixement de drets i que s'avançarà de forma genèrica en aquesta línia", ha dit. Sàmper, però, només ha parlat de rebaixar acusacions, no de retirar-les.