La Generalitat manté l'acusació contra Adrián Sas, que nega haver colpejat cap policia en l'aniversari de l'1-O

BarcelonaLa Generalitat ha elevat finalment a definitiva l'acusació contra Adrián Sas, el jove de Vilafranca del Penedès acusat de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions per la seva participació el 2018 en les protestes pel primer aniversari de l'1-O. Malgrat que JxCat i ERC s'havien posicionat la setmana passada al Parlament a favor de retirar l'acusació particular del Govern, els serveis jurídics de l'executiu han decidit mantenir la petició de cinc anys i mig de presó contra Sas -la Fiscalia en demana set- en el judici celebrat aquest dimarts, on l'acusat ha negat haver colpejat cap agent dels Mossos d'Esquadra. Segons ha afirmat en roda de premsa la consellera portaveu, Meritxell Budó, el lletrat de la Generalitat ha plantejat a la defensa un ajornament del judici per negociar, però l'advocat de Sas i membre d'Alerta Solidària, David Aranda, assegura a l'ARA que això és "completament fals".

"Des de la Generalitat hem demanat un ajornament del judici per trobar una solució, és el que em traslladen, i han estat les defenses que han dit que no", ha afirmat Budó. Aranda admet que hi ha hagut un "contacte informal" amb el lletrat del Govern abans del judici, però assegura que en cap cas ha "donat a entendre la possibilitat d'un ajornament". "No ha fet cap menció a un ajornament, ni ho ha fet per escrit ni a la sala", afegeix, recordant que, en tot cas, la "forma processal" de plantejar aquest escenari hauria d'haver sigut a les qüestions prèvies. L'advocat de Sas, amb tot, lamenta que Interior no hagi mantingut la seva paraula, després que el conseller Miquel Sàmper assegurés dimecres passat que s'estava treballant per rebaixar les acusacions a delictes de lesions en els nombrosos casos què la Generalitat s'ha personat contra participants en mobilitzacions independentistes -una quarantena ara mateix, segons les dades d'Alerta Solidària.

Sigui com sigui, els diputats dels dos partits al Govern Francesc de Dalmases (JxCat) i José Rodríguez (ERC) havien demanat directament la retirada de les acusacions en el cas de Sas i la revisió dels "automatismes" en aquest tipus de processos per part de la Generalitat -que manté que està obligada a defensar els Mossos en cas de lesions si així ho sol·liciten-. Budó ha al·legat aquest dimarts que els "mecanismes" per fer-ho no són tan "directes" i ha insistit que el que s'ha intentat des dels serveis jurídics és arribar un acord amb la defensa del jove de Vilafranca. Més enllà de negar-ho, Aranda remarca que la retirada de l'acusació particular no s'ha de pactar. "La Generalitat té potestat discrecional per fer-ho", afirma, i afegeix que per arribar a un eventual acord caldria que també hi impliqués la Fiscalia.

Voluntat de "protegir" l'inspector Jordi Arasa

El lletrat d'Alerta Solidària, amb tot, intueix que al darrere del paper dels serveis jurídics de la Generalitat hi ha la voluntat de "protegir" Jordi Arasa, excap dels antiavalots de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) a Barcelona i un dels dos Mossos que asseguren que Sas els va colpejar. "Desconec quin poder té aquest home, però sembla que sempre l'acaben protegint", diu, recordant que aquest inspector dels Mossos va ser condemnat al juny a més de dos anys de presó pels cops de porra en el desallotjament del 15-M -una sentència per la qual va ser canviat de destí-. En tot cas, tots els agents que han declarat com a testimonis al judici han coincidit en assenyalar Sas com l'autor de diversos cops durant el primer aniversari de l1-O, segons ha informat l'ACN. Segons han argumentat, el van identificar perquè el dia dels fets duia un mocador d'una colla castellera de Vilafranca i un pal del Ball de Pastorets, amb el qual han assegurat que va agredir-los, i un d'ells assegura que li va provocar un "trau a la barbeta".

Mentre Sas ha contradit de forma molt breu aquesta versió i només ha respost a preguntes de la seva defensa, el seu advocat ha lamentat que la "pedra angular" de tota la causa siguin els vídeos analitzats després dels aldarulls, que no mostren "absolutament res" que permeti assenyalar Sas com a autor de les agressions. "Vídeos que no sabem d'on s'han extret", ha afegit. Tal com insisteix en conversa amb l'ARA, Aranda també ha qüestionat al judici la investigació, "si més no irregular", dels Mossos: ha assenyalat que els agents van identificar Sas a Vilafranca el 17 de novembre del 2018 mentre les minutes policials sobre la recollida d'imatges estan signades dos dies més tard. Afirma, amb tot, que les peticions de la Fiscalia i el Govern són "esperpèntiques" i "totalment desproporcionades" i conclou que, a parer seu, només hi pot haver una sentència absolutòria.

La CUP demana la dimissió de Sàmper

En roda de premsa des del Parlament, la CUP ha demanat "explicacions" al Govern i la dimissió "immediata" de Sàmper per "no complir amb la seva paraula" i haver mantingut totes les acusacions contra Sas. Una causa que, en paraules de la diputada Natàlia Sànchez, interpreten com una "operació repressiva contra el moviment independentista". "És totalment injustificable per part d'Interior", s'ha queixat la cupaire, que ha lamentat que la Generalitat estigui al darrere d'una sentència que pot portar un independentista a presó. Des d'Alerta Solidària recorden, a més, que la Generalitat va animar la població a manifestar-se quan feia un any de l'1-O, i, en un comunicat, demanen una "disculpa pública del Govern cap als independentistes en risc d'empresonament i la retirada de les vora cinquanta acusacions de presó que actualment té formulades contra independentistes".