La fiscal general de l’Estat promet mà dura contra l’independentisme

MadridComença un any judicial calent per al procés. Si fins ara tot pas de la Generalitat cap a la desconnexió ha estat invalidat per les contínues sentències del Tribunal Constitucional (TC), a partir d'aquest setembre la cosa pot anar més enllà, amb els els líders que van impulsar la consulta avançant cap al banc dels acusats amenaçats amb la inhabilitació i, fins i tot, amb penes de presó. La fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, va inaugurar ahir l'any judicial amb una amenaça molt clara: no li tremolarà ni un dit per entrar en una nova dimensió i utilitzar la via “penal” per frenar el procés, “si és necessari”.

Madrigal va centrar bona part del seu discurs a alertar Felip de Borbó -que va presidir l’acte acompanyat del president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes- del “total menyspreu a l'ordre constitucional” que plantegen sectors independentistes. Considera que alguns polítics catalans actuen amb “demagògia” quan “invoquen els conceptes de llibertat”, perquè “determinats usos de la llibertat poden suposar un perill per a la democràcia”. “No és la llibertat el que allibera els ciutadans, sinó la llei”, va resumir.

Puigdemont ho veu “delirant”

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va considerar “delirant” l'advertència de fer servir la via penal i, en declaracions a Onda Cero, va reclamar que, “en lloc dels jutges”, parlin “els polítics”. Després de Madrigal, va intervenir Lesmes, que, en el seu discurs, va fer una aferrissada defensa de la “rigorosa independència dels jutges”. “Ens dol escoltar que la justícia està polititzada. Aquestes afirmacions repetides per molts opinadors de tots tipus no s'ajusten a la realitat i les desmenteixen els jutges”, va assegurar. Tant Esquerra com el Partit Demòcrata Català (PDC) demanaran avui la compareixença de Madrigal al Congrés perquè aclareixi les seves declaracions. Els nacionalistes catalans volen anar més enllà i també demanaran la compareixença del president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy. Puigdemont va retreure al líder del PP que segueixi escudant-se en la justícia per respondre al procés.

Què vol dir exactament la fiscal general de l'Estat quan parla d'utilitzar els “tribunals penals” més enllà del TC? Rajoy va decidir l'any passat convertir l’alt tribunal en una sala penal per frenar el procés. El PP, gràcies al corró de la majoria absoluta, va donar poder als magistrats -de majoria conservadora- perquè puguin inhabilitar qualsevol polític que desobeeixi. La primera afectada és la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. El ple del TC té previst reunir-se aquest setembre per decidir si emet un dictamen contra ella per haver tramitat la votació sobre el pla de desconnexió tot i els avisos de l'alt tribunal. Serà llavors la fiscal general de l'Estat qui tindrà el poder d'ordenar a la fiscalia catalana que redacti una querella per desobediència. Si és inhabilitada, Junts pel Sí i la CUP ja han avançat que no acataran la sentència i que tenen intenció que segueixi de presidenta del Parlament.

L'altra via penal que hi ha sobre la taula és el judici per l'organització del 9-N. El portaveu del PDC al Congrés i exconseller de la Presidència, Francesc Homs, té cita al Tribunal Suprem el pròxim 19 de setembre. Hi haurà de declarar en qualitat d'investigat -abans imputat- per l'organització de la consulta. El cas també afecta tant el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, com l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Educació, Irene Rigau. Està justament en mans de la Fiscalia donar via lliure a l'inici del judici un cop presenti l'escrit d'acusació en contra dels tres. Segons el que ha anat avançant el ministeri públic, preveu imputar-los els delictes de desobediència i prevaricació. Els dos comportarien la inhabilitació, tot i que ara mateix no ostenten càrrecs públics. Si finalment decidís imputar-los el delicte de malversació, podrien enfrontar-se a penes de presó.

La difícil separació de poders

Qualsevol pas del Govern o del Parlament cap a la desconnexió ha topat amb una resposta més que ràpida del TC. Ahir, Madrigal va celebrar-ho i va brandar la sentència del 2 de desembre, que va declarar per unanimitat inconstitucional i nul·la la declaració de ruptura del Parlament. “En aquesta línia ha actuat i actuarà la Fiscalia davant del TC i davant dels tribunals penals si és necessari”, va concloure.

El discurs de Madrigal no és nou. D'ençà de l'inici del procés, l'obertura de l'any judicial s'ha convertit, any rere any, en un proclama de la fiscalia general de l’Estat i la judicatura a favor d'Espanya, una nació “indissoluble” i una pàtria “indivisible”. Aquest va ser l'al·legat de l’ex fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, a l'inici de curs del 2013. L'any següent, a les portes del 9-N, ja alertava que fora de la Constitució “no existeix res”. Al cap de pocs mesos va deixar el càrrec. De rerefons hi havia les pressions de Rajoy perquè presentés de seguida una querella contra Mas i també les desavinences amb el govern del PP per la corrupció.

Aquest segon tema també va centrar l’obertura de l’any judicial. Madrigal va reclamar als partits un pacte anticorrupció i acabar amb el bloqueig polític per poder transposar directives europees necessàries -un argument que també fan servir els populars-. El president del Suprem, al seu torn, va assegurar que la justícia espanyola ha donat “la resposta més eficaç i contundent” contra la corrupció, que considera un “símptoma i no una malaltia”. “Són moltes les causes de corrupció que s'estan jutjant [...], i en totes elles els fets es manifesten en la mateixa direcció: els jutges estan actuant amb total i absoluta independència, sense acceptar cap ingerència”, va afegir.

L'inici del curs judicial no només serà calent a Catalunya, sinó també a Madrid. Sobre la taula de la judicatura hi ha el primer judici de la trama Gürtel, el de les targetes black i la possible imputació de Rita Barberá, que es poden convertir en un calvari per al PP.

Un inici de curs calent per al procés: els xocs judicials pendents de resoldre

Judici pel 9-N

Està previst que durant la segona quinzena de setembre la Fiscalia presenti l’escrit d’acusació contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N. Tot apunta que els acusarà per desobediència i prevaricació, però que no ha trobat prou fonaments per imputar-los també el delicte de malversació, que més enllà de la inhabilitació els podria portar penes de presó. A Madrid, l’ara diputat Francesc Homs ha de declarar al Suprem el 19 de setembre pels mateixos delictes que els altres ex membres del Govern.

Querella contra Forcadell

Dins de l’entorn de la Fiscalia catalana ja és un secret a veus que en un moment o altre aquest mes arribarà una petició de la fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, per redactar una querella per desobediència contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, arran de la declaració de ruptura. Primer cal que es reuneixi el ple del Tribunal Constitucional. En funció del dictamen, es veurà en quins termes Madrigal pot presentar un escrit d’acusació i ordenar als fiscals de Catalunya que redactin la querella.