Gastar més en festes majors dona vots a l'alcalde?

Barcelona“Aquest any, just després de les eleccions municipals, no t’esperis gaire cosa. Segur que la festa major l’aguanten les entitats i la resta passa sense pena ni glòria”. Una idea que, amb matisos, es pot segurament sentir aquests dies d’estiu, quan les festes majors proliferen arreu de la geografia catalana. Els que tenen més memòria potser la deuen contrastar amb el que recorden del passat recent. “Enguany hi ha eleccions; segur que ens espera una bona festa major”, exclamaria aleshores la saviesa popular.

Les festes majors són una part important de la vida cultural dels municipis catalans, sobretot en període estiuenc. Donen i solidifiquen la identitat local, suposen un mecanisme de transmissió generacional de lleialtats pròximes i aporten a una comunitat una bona dosi de capital social positiu, és a dir, de llaços comunitaris de confiança i reconeixement recíproc que tan bé van per augmentar la qualitat de vida i fer front als moments dolents. 

Com reflecteixen les frases anteriors, les festes majors tenen també una derivada important d’instrument polític, sobretot a favor de qui governa. Es tracta de les poques polítiques que són competència gairebé absoluta dels ajuntaments. Alcaldes i alcaldesses tenen així una oportunitat inigualable de donar-se a conèixer o d’estrènyer lleialtats. A més, ho poden fer en un ambient feliç i distès, fora de l’àmbit de les polítiques concretes, les quals solen generar discrepàncies ideològiques més de fons. Un bon exemple el trobem en els actes religiosos que caracteritzen bona part de les festes patronals: tot i que als anys vuitanta els partits d’esquerra que van guanyar una part dels ajuntaments eren força aliens a aquest món, bona part s’hi van entregar o adaptar ràpidament, conscients que posar-s’hi d’esquena (per exemple, prohibint certs actes litúrgics) els portaria més maldecaps que beneficis. Els alcaldes són ben conscients que, si una festa major no va bé, això els pot suposar perdre un bon grapat de vots. 

Què hi ha de cert, però, en la idea que les festes majors preelectorals són sempre les millors? Convé dir que calcular què es gasta un consistori en una festa major resulta una tasca complicada –a voltes, amb l’objectiu per part del consistori que així sigui–. Bona part de la partida “Festes populars i festejos” dels pressupostos municipals es destina a la principal festa major del municipi (o a les festes, en plural, que sovint se celebren). Tanmateix, això no vol dir que la festa no rebi recursos d’altres fonts. Per exemple, part de les subvencions a entitats i associacions, registrades en altres partides, s’acaben fent servir durant la festa major, creant sovint unes dinàmiques de cooptació i d’intercanvi adients al partit de l’alcalde.

Si mirem les dades, i excepte el 2014 (en una tendència més aviat afectada per una qüestió metodològica), observem que el pressupost de festes sempre ha augmentat més en comparació amb el pressupost general. En relació amb el pressupost total, les dades d’aquest 2024 varien força i van dels més de 1.300 € per habitant que es gasta Forès (Conca de Barberà) als poc més de 2 € per habitant que es gasta Viladecans (Baix Llobregat). Amb tot, hi ha un patró que gairebé sempre es compleix: les entitats municipals descentralitzades, com la d’Arròs e Vila (Viella e Mijaran, a la Vall d’Aran) o el Talladell (Tàrrega, a l’Urgell), solen destinar una part important del pressupost a les festes majors (més d’un 4%). La necessitat de diferenciació i d’orgull local podrien ser factors que expliquin aquest patró.

Amb tot, potser caldrà esperar uns anys per tornar a tenir les millors festes majors. Sobretot, però, caldrà analitzar si, com la recerca va mostrar fa uns anys, és encara cert que duplicar el pressupost en festes majors just abans dels comicis augmenta els vots del partit de l’alcalde en un 2%.

Ulleres nacionals i anar de vacances

Anar de vacances o la destinació que es tria són comportaments estiuencs que estan associats, entre d’altres, al poder adquisitiu de les persones o al seu nivell educatiu. Tanmateix, la manera com veiem el món, sigui a través de les ulleres ideològiques o les nacionals, també hi intervé. Segons un baròmetre recent del CEO, els votants del PSC, el PP i Vox són els que més preveuen anar a la resta de l’Estat de vacances. En canvi, els votants de Junts, ERC i la CUP prefereixen passar les vacances a Europa, fora d’Europa o quedar-se a Catalunya.