Garzón: una condemna, una absolució i pendent de recurs
Ha guanyat la batalla pels crims del franquisme però l'exjutge ha sigut inhabilitat 11 anys per ordenar escoltes als advocats de la trama Gürtel des de la presó
MadridL'absolució dictada aquest dilluns pel Tribunal Suprem en la causa del franquisme no tanca el periple judicial de Baltasar Garzón, condemnat per ordenar les escoltes del cas Gürtel i pendent del recurs que l'acusació va interposar contra l'arxiu de la causa pels cursos a Nova York patrocinats per empreses espanyoles a les quals l'exjutge havia investigat.
Garzón es va asseure per primera vegada a la banqueta dels acusats el passat 17 de gener, acusat de prevaricació i de vulneració de les garanties constitucionals per intervenir les comunicacions que diversos dels imputats en el cas Gürtel van mantenir a la presó amb els seus advocats.
La sentència, que es va notificar el passat dia 9, li va imposar una pena d'onze anys d'inhabilitació, fet que va suposar la seva expulsió per aquest temps de la carrera judicial, acordada el passat dia 20 per la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CPGJ) i ratificada després pel ple de l'òrgan de govern dels jutges.
Garzón va conèixer la seva condemna, acordada per unanimitat dels set magistrats que formaven el tribunal, només 24 hores després que quedés vist per a sentència el judici en el qual estava acusat de prevaricació per declarar-se competent per investigar els crims del franquisme. En aquesta causa, l'acusació l'exercien el sindicat ultra Manos Limpias i l'associació Llibertat i Identitat, que van sol·licitar una pena de fins a 20 anys d'inhabilitació.
La sentència, coneguda aquest dilluns, absol Garzón del delicte de prevaricació, encara que en aquesta ocasió la decisió no ha sigut unànime, ja que un dels membres del tribunal, el magistrat José Manuel Maza, ha formulat un vot particular discrepant.
La tercera causa
Garzón té encara oberta una tercera causa al Tribunal Suprem, en què s'investiga el patrocini que cinc empreses espanyoles van prestar als cursos que el jutge va impartir a la Universitat de Nova York el 2005 i 2006. L'instructor del cas, el magistrat Manuel Marchena, va imputar el passat 27 de gener a Garzón per aquests fets un delicte de suborn impropi, per considerar que les quantitats abonades "van tenir sempre relació directa" amb la seva condició de jutge, ja que provenien d'empreses a les quals havia investigat.
Només 17 dies després, el 13 de febrer, el mateix Marchena va considerar, però, que els fets estaven prescrits i va ordenar l'arxiu de la causa. En un acte notificat aquest dia, el magistrat instructor va explicar que l'últim dels patrocinis, efectuat pel BBVA, tenia data del 17 de maig de 2006, mentre que la querella que va donar origen al procediment es va presentar el 12 de juny de 2009, "quan havien transcorregut 3 anys i 25 dies des de la comissió dels fets", és a dir, 25 dies després que s'hagués complert el termini de prescripció. L'acusació popular, exercida pels advocats José Luis Mazón i Antonio Panea, va recórrer l'endemà la decisió de Marchena, recurs que encara no ha sigut resolt.
