Garzón situa els advocats del Gürtel en el nucli de la trama corrupta

MadridEl jutge Baltasar Garzón ha afirmat avui davant el tribunal que el jutja per ordenar gravar les converses mantingudes a la presó entre diversos imputats del cas Gürtel i els seus advocats que ho va fer sempre salvaguardant el dret de defensa i per evitar que continuessin la seva activitat delictiva. Així ha respost Garzón l'advocat autor de la querella contra ell, Ignacio Peláez, en la primera sessió del judici celebrat al Tribunal Suprem, en què ha insistit que "en cap moment" va ordenar intervenir els lletrats, sinó als interns, perquè existien indicis que l'activitat delictiva de la trama continuava amb els caps de la xarxa corrupta a la presó, informa Efe.

Una mesura que va adoptar, ha dit, per evitar que es seguissin cometent delictes com el de blanqueig de capitals, que s'estava investigant, i localitzar i recuperar els fons desviats per la trama, però sempre amb la "claríssima intenció" de prevenir el dret de defensa i amb el suport de la Fiscalia. "Els advocats eren part nuclear de la mateixa per desenvolupar totes i cadascuna de les activitats criminals de l'organització", ha subratllat el jutge, que ha declarat des de la banqueta dels acusats després que el president de la sala, Joaquín Giménez, li recordés que havia de treure's la toga i abandonar l'estrada dels lletrats en què havia estat aquest matí.

Prova que "es van adoptar totes i cadascuna de les mesures perquè aquest dret de defensa quedés previngut", ha afirmat el jutge de l'Audiència Nacional, suspès de les seves funcions des del maig del 2010, és que cap de les diligències que va obrir contra els imputats tenien relació amb les comunicacions intervingudes. Ha precisat a Peláez, defensor d'un dels empresaris imputats, José Luis Ulibarri, i a qui també es va gravar durant les seves visites a la presó de Soto del Real als presumptes capitostos de la trama, Francisco Correa i Pablo Crespo, que quan va intervenir les seves converses amb aquests detinguts no constava que ell els representés de cap manera.

Així mateix, li ha etzibat que l'activitat principal investigada era el blanqueig de capitals i que quan es va ordenar l'ingrés a la presó de Correa i Crespo hi havia indicis que més de 20 milions d'euros havien estat ocultats per la trama en comptes a Suïssa i altres paradisos fiscals. "Una activitat completa dirigida per advocats de l'organització" i, en concret, ha citat Manuel Delgado i José Antonio López Rubal, que va ser el primer advocat de Correa fins que va ser imputat en la causa.

Després de la mesura de presó, ha explicat el jutge, l'única activitat delictiva que continuava era la de blanqueig, de manera que es tractava d'evitar que se seguís cometent aquest delicte i no d'ampliar o obtenir dades per a la investigació. Preguntat per Peláez per la raó per la qual va ordenar les comunicacions dels advocats sense que es tractés d'un delicte de terrorisme, Garzón ha recordat que l'article 51.2 de la llei orgànica general penitenciària dóna suport a les intercepcions per ordre de l'autoritat judicial i no exclusivament en els supòsits de terrorisme. Però, a més, ha insistit en repetides ocasions que no va ordenar escoltar els advocats, sinó els reclusos.