García Prieto va convertir la Fira d'Abril en monopoli familiar

Barcelona.Era un negoci rodó. Francisco García Prieto va arribar a construir un entramat empresarial al seu voltant que exercia un autèntic negoci monopolístic a la Fira d'Abril catalana i que ell controlava amb persones del seu nucli de confiança. Des del muntatge de les casetas de les cases regionals, entitats, partits i administracions -que pagaven per ser-hi malgrat les generoses subvencions que atorgaven, uns 300.000 euros anuals- fins a l'aparcament i el magatzem regulador de la fira, la "pedra de toc" de tot plegat, segons un exdirigent de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC).

Fins a l'última edició de la Fira d'Abril, amb García Prieto encara al capdavant de l'entitat promotora, un dels seus tres fills, Manuel García Astorga, ha distribuït de manera exclusiva tot el vi de mançanilla que es consumeix els deu dies anuals de fira d'ençà que el 2007 el seu pare va adjudicar-n'hi l'exclusivitat. Es tracta de la marca de mançanilla La Gitana, de la qual García Astorga és delegat a Catalunya. De fet, el fill de l'incombustible García Prieto -que el juny va ser forçat a plegar, després de 27 anys, per les sospites d'irregularitats que pesen damunt seu i que ara un grup de dirigents crítics pensen portar a la fiscalia- es va adjudicar l'exclusivitat de la mançanilla el 2007 després que una altra marca, La Guita, renunciés a la fira pels incompliments reiterats del contracte d'exclusivitat que havia subscrit amb l'expresident de la FECAC i que era vigent fins al 2009.

Uns incompliments que van portar la FECAC a ser condemnada el 2009 a indemnitzar La Guita -per a qui també havia treballat García Astorga- amb 95.000 euros. El cas és que el grup de dirigents ara enfrontats amb l'expresident sospiten que García Prieto desviava part dels 40.000 euros anuals que pagava La Guita per gaudir d'exclusivitat.

Però, més enllà de la mançanilla, els de García Prieto també s'adjudicaven la gestió de l'anomenat magatzem regulador , que proveïa de manera exclusiva també begudes, menjar i material a les entitats.

Magatzem "ruïnós"

El magatzem, que tenia el monopoli del proveïment dins el recinte de la fira a preus "ruïnosos" per a les entitats, el gestionava un cunyat de García Prieto, segons les diferents fonts consultades, cosa, d'altra banda, que "tothom sabia i ningú qüestionava". El cunyat, segons diferents fonts, també dirigia l'aparcament de la fira -sòl públic de més de 30.000 metres quadrats cedits gratuïtament-, que reportava importants ingressos en teoria a la FECAC, però dels quals no hi ha registre.

Entre els col·lectius més combatius contra la gestió de García Prieto n'hi ha de firaires que asseguren haver rebut represàlies quan han qüestionat les normes fixades per l'expresident de la FECAC, ara immersa en una crisi sense precedents. Com, per exemple, que totes les casetas havien d'estar muntades per l'empresa que imposava la FECAC, segons les fonts consultades de l'entorn de García Prieto, que fixava unilateralment el preu, i vetava així el muntatge per compte propi.

Mentrestant, però, les subvencions han rajat de la Generalitat, la Junta d'Andalusia, les diputacions de Barcelona i Andalusia i l'Ajuntament de Barcelona, que ara intenta exercir més control.