Crisi al PP

García Egea, l'escuder de Casado que ha acabat sent la seva llosa

El secretari general ha volgut aconseguir el control intern del partit generant més anticossos que aliats

BarcelonaTot i estar acostumat a les curses de fons, siguin nedant, pedalejant o corrent, Teodoro García Egea (Cieza, 1985) és el dirigent del PP que arriba més desgastat a la recta final de la crisi interna. Després de tres anys i mig com a secretari general, la seva principal obsessió ha sigut el seu gran taló d'Aquil·les: el control intern del partit. Pablo Casado li va atorgar tot el poder, però lluny d'aconseguir lligar en curt el partit –i d'intents no n'han faltat– el president s'ha vist abocat a un motí per l'intervencionisme extrem del seu secretari general. Egea ha posat candidats afins i ha marcat el calendari electoral de les autonomies, però, quan tot ha esclatat, s'ha vist sol. Els editorials demanaven el seu cap i els barons, tot i que a alguns els havia posat ell mateix, també el situaven com a cap de turc. Només ha trobat el suport del seu amic, el president murcià, Fernando López Miras. I la cacera contra ell ha acabat posant contra les cordes el mateix Casado, acorralat pels que per terra, mar, aire i editorial de diari li demanen la dimissió.

Cargando
No hay anuncios

Egea es va forjar com a polític a Múrcia. Amb 22 anys ja era regidor del seu poble, Cieza, on és recordat per haver instal·lat wifi públic –ell és doctor en enginyeria de telecomunicacions i un apassionat del món de la tecnologia– però sobretot per ser el campió mundial llençant amb la boca pinyols d'olives. 16,84 metres. A l'entrevista postpartit va dir que havia sigut qüestió de sort perquè mai passava dels 12. Ràpidament va fer el salt a la política estatal i va arribar al Congrés amb 26 anys. Allà es va fer íntim de Casado. I d'aquí, a un banc del Retiro on el 2018, mentre les seves filles jugaven al parc, tots dos van acordar presentar-se a les primàries del PP. Casado en seria el president i Egea controlaria el poder intern. I n'ha tingut tot el que ha volgut.

L'objectiu: fer foc nou al territori. El resultat: incendis. Egea ha imposat els seus noms a les Illes Balears, amb Marga Prohens substituint Biel Company; al País Valencià, triant Carlos Mazón per ocupar el lloc d'una Isabel Bonig que, enfadada, va deixar l'acta de diputada; al País Basc, posant com a candidat Carlos Iturgaiz quan Alfonso Alonso ja es veia fent campanya; o a Catalunya, on després de la patacada del 14-F va desmuntar l'equip d'Alejandro Fernández i també va rellevar els presidents provincials per situar-hi gestores. El control territorial ha volgut ser tan profund que, més que aliats, ha trobat enemics quan necessitava suports.

Cargando
No hay anuncios

La seva hiperactivitat interna al PP la compagina amb un dia a dia tant o més intens. Els diumenges no són sagrats i a vegades s'acosta a Génova, on treballa una estona mentre els seus tres fills juguen pel despatx. Si no, tant pot fer una ruta en bicicleta amb una travessia esquiant com nedar a la platja de la Concha de Sant Sebastià o córrer per la ciutat de les Arts i les Ciències de València. O, si cal, tocar l'himne d'Espanya amb un orgue o flamenc amb una guitarra espanyola. I això que el seu instrument predilecte és el piano –té més de deu anys de formació i Bach i Mozart com a referents.

Al PP ha volgut tocar totes les tecles, i això ha generat malestar també a Andalusia i Castella i Lleó, territoris on ha pressionat per avançar eleccions. De fet, l'única gran victòria electoral del seu mandat li ha fet més mal que bé: la d'Ayuso. Al final, la voluntat de controlar una presidenta madrilenya que no es deixa encotillar ha conduït el secretari general –i de retruc Casado– a un carrer sense sortida. Un Egea que es declara gamer i que a finals d'any es volia comprar l'última versió del Call of Duty. Tot aprenentatge anirà bé de cara a la batalla definitiva. De moment, estan atrinxerats i amb el dubte de si, aquest cop, el pinyol se li ha entravessat.

Cargando
No hay anuncios