García-Castellón va punxar el telèfon d'independentistes com a mínim fins al febrer de 2022

MadridL'espionatge a mòbils de persones vinculades a l'independentisme s'ha allargat, com a mínim, fins al febrer del 2022. Així ho revela una interlocutòria del polèmic jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, a la qual ha tingut accés l'ARA, que va posar fi a les diligències prèvies 104/2017, la causa secreta que ha servit per investigar a gran escala l'independentisme durant els últims anys. D'aquest cas original n'haurien sorgit la resta que pilota l'Audiència Nacional. "Les intervencions [telefòniques] interessades no superen les exigències establertes a la llei", argumentava el magistrat, que considerava que calia "ponderar" aquesta intromissió amb la possibilitat d'esclarir els fets que s'indagaven. En aquesta resolució, del 9 de maig del 2022, s'explica que la investigació es va obrir arran de la vaga del 8 de novembre de 2017, en què els Comitès de Defensa de la República (CDR) van bloquejar les estacions de l'AVE de Sants i Girona, així com les principals carreteres del país. Va ser una protesta per l'empresonament dels líders del Procés.

La Directava publicar l'octubre de 2022 que 38 persones vinculades a l'esquerra independentista i els CDR havien tingut el telèfon punxat fins, com a mínim, el primer trimestre de 2019. La interlocutòria a la qual ha tingut accés l'ARA demostra que hi ha investigats policialment que van tenir el telèfon intervingut fins a principis del 2022, si bé no s'especifica qui. Entre la infecció amb Pegasus als terminals d'una seixantena de persones revelada per Citizenlab –una part reconeguda pel Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI)– i les punxades que també va ordenar García-Castellón en la causa del Tsunami Democràtic, l'espionatge a l'independentisme ha sigut general en els últims anys.

En l'àmbit judicial, ha sigut possible gràcies a aquestes diligències 104/2017, una mena de calaix de sastre sense imputacions formals que ha permès acumular informació i, posteriorment, propiciar el naixement d'altres investigacions pilotades pel mateix jutge –García Castellón– com la del Tsunami Democràtic i la de l'operació Judes per terrorisme. Segons les defenses, va ser una causa prospectiva. "Les investigacions han permès conèixer l'estructura base organitzativa dels CDR en el seu conjunt: sistema piramidal de decisió, en concordança amb la seva vertebració i nivells d'estratificació territorial [...], així com la imputació d'accions concretes a determinats investigats", resolia la interlocutòria del maig de 2022. És a dir, que els "actes de sabotatge" de novembre de 2017 van ser el pretext per a una investigació molt més àmplia.

De fet, quan García-Castellón va ordenar que el 21 de febrer de 2022 cessessin les intervencions telefòniques, veia un "risc" que aquesta mesura "mutés en una actuació de caràcter prospectiu". Per això, i com que en relació amb els fets originals no hi havia "indicis racionals de criminalitat en l'àmbit de competència de l'Audiència Nacional", és a dir, sobre delictes de terrorisme, rebel·lió o sedició, el jutge va dictar l'arxivament provisional. Casualment —o no—, la decisió es va produir poc després que la sala autoritzés a un dels espiats, l'ara diputat de la CUP Xavier Pellicer, accedir parcialment a les actuacions, petició a la qual García-Castellón s'havia negat sistemàticament.

Moviment de la defensa dels CDR

En una vista a l'Audiència Nacional, aquest dilluns els advocats d'Alerta Solidària, que representen 9 dels 12 processats per l'Operació Judes, han utilitzat aquests arguments per qüestionar la legitimitat del tribunal. "Aquests suposats actes de sabotatge són els fets que estan a l'origen de la causa que va acabar sent l'operació Judes. Per tant, els hem recordat que van ser descartats com a terrorisme i que és un contrasentit que els investiguin", defensa el lletrat Martí Majoral en conversa amb l'ARA. Malgrat que no se'ls atribueixen aquestes activitats en concret, deixa clar l'advocat, sí que els impliquen en altres accions com la protesta pels 9 de Lledoners, que va acabar amb absolució, o manifestacions davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que s'han arxivat, al·lega. Principalment, se'ls acusa de preparar actes que no es van executar com ocupar el Parlament i atemptar contra torres de telecomunicacions, així com l'elaboració de substàncies explosives. La Fiscalia, a diferència de la causa de Tsunami, sí que veu terrorisme en aquesta investigació i demana fins a 27 anys de presó per alguns dels processats.

Si els fets que s'imputen no són els de la vaga del 8 de novembre de 2017, quin és el fil que uneix aquesta causa original contra l'independentisme amb els detinguts els membres dels CDR detinguts el 23 de setembre del 2019? Les defenses remarquen que les diligències 104/2017 són l'origen de causes judicials posteriors, algunes conegudes i d'altres que seguirien sent secretes. Concretament, la de l'operació Judes és la peça separada número 2 de les diligències prèvies 99/2018, obertes el setembre de 2018. I la mateixa sala de l'Audiència Nacional ha reconegut que les 99/2018 deriven de les 104/2017. "La instrucció va ser prospectiva. A partir dels primers actes de 2017, van començar a punxar telèfons. [...] Qüestionem la competència perquè el procediment és irregular", insisteix Majoral.

Les defenses es presentaven a la vista d'aquest dilluns amb poques esperances, però la sala ha acabat ajornant l'acte per un altre motiu. Per a un dels investigats, Alexis Codina, es va suspendre el procediment arran de la baixa mèdica del seu lletrat i els jutges han acordat fer-ho per a tothom. Aquesta decisió propicia que l'obertura de judici oral es dilati, presumiblement fins després de l'entrada en vigor de l'amnistia, que esperen que faci decaure la causa. Fins a l'Audiència Nacional s'hi han volgut desplaçar dos dels processats, Xavier Buigas i Eduard Garzón, que en declaracions als mitjans han subratllat que la Fiscalia no té proves per acusar-los de terrorisme.