García-Castellón imputa ara Tsunami Democràtic pels incidents en una visita de Felip VI a Catalunya

MadridUn dia més, Manuel García-Castellón engreixa la causa per terrorisme contra Tsunami Democràtic. L'endemà de veure "ànim homicida" contra els policies en les protestes postsentència d'Urquinaona, aquest divendres ha dictat una interlocutòria en la qual responsabilitza la plataforma d'una acció de l'independentisme, tot i que ni ell ni la Guàrdia Civil l'arriben a concretar. Això sí, deixa clar que estaria relacionada amb una visita de Felip VI a Catalunya. Probablement la que va fer al monestir de Poblet el 20 de juliol del 2020, per bé que l'institut armat i el magistrat pressuposen que deu ser una de les que freqüentment fa a Barcelona amb motiu de l'entrega dels Premis Princesa de Girona.

El jutge explica que quan va imputar Carles Puigdemont, Marta Rovira i la resta d'investigats, li va passar per alt un detall en l'informe de la Guàrdia Civil sobre un dels implicats, Josep Campmajó. En una conversa amb un usuari identificat com a Xuxu Rondinaire, que especula que podria pertànyer a algun cos policial, parlen de la "Guàrdia R", i la Guàrdia Civil dona per fet que es deuen referir a la Guàrdia Reial, que acompanya Felip VI en els seus desplaçaments. "Des d'unes hores abans la Guàrdia R fa passades amunt i avall per tot el recorregut i va informant de novetats. Explica'm què voleu fer i us diré si val la pena o és perdre el temps com al Camp Nou [en referència a l'acció de desembre del 2019 al partit Barça-Madrid]. Un parell d'hores abans, dues vegades fan el recorregut amb tota la comitiva (sense la personalitat)", diu el missatge que Xuxu Rondinaire envia a Campajó i en què ara s'ha fixat el magistrat.

"La lectura de les actuacions permet inferir que es fa referència a la visita que el rei Felip VI fa anualment a la ciutat de Barcelona amb motiu de l'entrega dels Premis Princesa de Girona", diu el jutge, calcant el que la Guàrdia Civil ja apuntava en el seu informe. Difícilment, però, pot tractar-se d'aquest esdeveniment. L'acció del Camp Nou va ser el 18 de desembre del 2019 i l'acte que va tenir lloc al Palau de Congressos de la capital catalana i amb la presència d'Elionor havia sigut el 4 de novembre. Per tant, no és possible que Xuxu Rondinaire parlés en passat del partit de futbol que encara no s'havia produït. I més endavant no hi va tornar a haver entrega dels Premis Princesa de Girona fins al gener del 2021.

De fet, la Guàrdia Civil assenyala en el seu informe que els missatges interceptats a Campmajó haurien de ser del 12-13 de juliol del 2020. Això encaixa amb la visita que Felip VI havia de fer al cap d'uns dies al monestir de Poblet, propietat de l'Estat, on també hi va haver incidents. Ara bé, aquella protesta va ser impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i els CDR. Sigui com sigui, García-Castellón ha acordat en la seva interlocutòria que la Guàrdia Civil investigui les converses, identifiqui la persona que s'amaga sota el nom de Xuxu Rondinaire i informi sobre les visites que el monarca tenia planejades el juliol del 2020. "No només Tsunami Democràtic mantenia la seva intenció d'actuar el mes de juliol del 2020, sinó encara més greu, entre els seus objectius podia haver-hi actuar al pas de la comitiva del rei", adverteix el magistrat.

Més diligències

En aquesta mateixa resolució, García-Castellón posa la directa amb més diligències sobre iniciatives de Tsunami Democràtic. En relació amb l'acampada i l'acte-concert que es va fer en la jornada de reflexió de les eleccions del 10 de novembre del 2019 a la Gran Via de Barcelona, sol·licita als Mossos d'Esquadra que informin si aquestes accions estaven comunicades i autoritzades. Com ja havia fet en anteriors escrits, avisa que "alterar greument la pau pública" està tipificat en el delicte de terrorisme. "Doncs bé, una de les formes més palmàries de desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques de l'Estat consisteix en intentar interferir en el procés electoral, especialment en els casos d'eleccions generals, convocades per a l'elecció de les cambres en les quals resideix la sobirania del poble espanyol", afegeix.

García-Castellón no desaprofita l'ocasió per enviar un dard a la Guàrdia Urbana, a qui retreu que en el seu informe sobre aquella jornada no incorpori fotografies ni informació sobre si hi havia pancartes, consignes o incidents. A través dels mitjans, però, el jutge constata que es va muntar un escenari "amb tot el necessari perquè s'hi pogués desenvolupar qualsevol activitat de naturalesa política durant la jornada de reflexió". "Resulta sorprenent, si aquesta és la regla general a Barcelona, imaginar que qualsevol pot aixecar un escenari en una de les vies més importants del nucli urbà, amb la indiferència d'aquell cos policial. Però si per a aquest cas en concret es va fer una excepció, resulta encara més preocupant, perquè no s'ha explicat quina raó justifica que no es documenti absolutament res sobre aquest fet", es queixa el jutge.

Més enllà d'aquestes dues accions, García-Castellón reclama tota la informació relacionada amb els talls de l'AP-7 a la Jonquera que es van produir de l'11 al 13 de novembre del 2019 –uns fets que es van arxivar als jutjats de Girona– i també sobre l'aeroport del Prat. Sobre aquest últim cas, el jutge continua obstinat a vincular la mort d'un turista francès arran d'una aturada cardiorespiratòria als impulsors de Tsunami Democràtic.