García-Castellón manté que el Tsunami és terrorisme pel mort a l'aeroport i les "armes" dels manifestants
El jutge mira d'esquivar la llei d'amnistia a la causa de Tsunami Democràtic
MadridMentre al Congrés el debat sobre l'amnistia gira al voltant de si quedaran emparades o no les causes per terrorisme contra Tsunami Democràtic i els CDR, el jutge de l'Audiència Nacional que les instrueix, Manuel García-Castellón, continua la seva croada per superar els obstacles que es va trobant. Encara que a l'atestat dels Mossos d'Esquadra sobre la protesta a l'aeroport del Prat no hi hagués cap esment a la víctima mortal d'un turista francès que va patir un atac de cor, el jutge insisteix a atribuir aquesta mort als impulsors de Tsunami. I també reitera que hi havia manifestants que anaven armats. Aquesta és l'estratègia en la qual s'escuda el magistrat per intentar esquivar la llei d'amnistia: esgrimir que hi ha hagut morts i que s'han utilitzat "armes, artefactes i substàncies de similar potència destructiva", tal com diu en la seva interlocutòria. És la manera d'intentar encaixar Tsunami Democràtic en la directiva europea de lluita contra el terrorisme. Tots aquells casos que la contravinguin no poden ser amnistiats, tal com queda reflectit en la norma, i el PSOE no està disposat a tocar aquest punt del redactat malgrat la petició d'ERC i Junts per modificar-lo.
Aquest dijous García-Castellón ha dictat diverses resolucions en què rebutja tots els recursos de la Fiscalia i de les defenses contra la seva decisió d'elevar la causa al Tribunal Suprem. Un moviment necessari si vol mantenir la imputació contra persones aforades com l'eurodiputat Carles Puigdemont i el diputat al Parlament Rubèn Wagensberg, que només poden ser jutjats davant l'alt tribunal si es tracta de delictes de terrorisme. El magistrat es vol carregar de raons per sostenir aquesta imputació i destaca la gravetat dels fets que, entén, es van produir especialment en la mobilització a l'aeroport del Prat el 14 d'octubre del 2019.
"Es van utilitzar armes, artefactes i substàncies de similar potència destructiva (artefactes de pirotècnia, mecanismes per disparar projectils metàl·lics i extintors), i es van llançar contra els agents des d'una altura de fins a dues plantes carros portamaletes, pedres, ampolles, garrafes, vidres, metalls, fustes, etc.", subratlla García-Castellón, que fa dos mesos va rebre els atestats dels Mossos sobre aquella jornada de protesta. Fonts de les defenses consultades per l'ARA asseguren que l'informe de la policia catalana és fidel amb el que es va poder veure a les imatges i apunten que es van llançar objectes i extintors buits. Utilitzar el concepte armes seria collita del jutge.
Des que es va registrar la llei d'amnistia, el jutge està trepitjant a fons l'accelerador amb aquesta causa i ha demanat proves que sostinguin la seva tesi: atestats dels Mossos, informes d'AENA i Enaire i la documentació del jutjat de l'Hospitalet de Llobregat que es va fer càrrec de la mort del turista francès. En l'expedient s'inclouen les consideracions forenses i el jutge destaca que la causa de la defunció s'explica per la malaltia que patia, però també per les "circumstàncies de la mort". "Precisament, aquestes circumstàncies, el bloqueig de l'aeroport, van poder influir en el resultat de la defunció confirmant el risc que l'acció executada per Tsunami Democràtic va poder suposar per a la integritat de les persones presents a l'aeroport", subratlla. A més, el magistrat destaca que aquest risc "es va materialitzar amb el resultat de múltiples ferits, tant entre els agents com entre persones que eren allà. Els atestats inclouen informe de lesions de fins a 15 agents dels Mossos d'Esquadra i altres de la Policia Nacional que van resultar ferits. Sembla que cinc agents dels Mossos van necessitar la baixa", afegeix García-Castellón.
Un altre dels arguments que utilitza el jutge és que el bloqueig va afectar els controladors aeris i, de retruc, els vols que sortien i arribaven a Barcelona, cosa que podia posar en perill la seguretat dels viatgers. En aquest sentit, recorda que es van retardar 11 vols i que 115 es van haver de cancel·lar, cosa que va afectar el "tràfic d'aeroports amb origen i destinació en altres països". Amb tot, un informe de l'Agència Europea de Seguretat Aèria incorporat a la causa anotava que no hi havia hagut incidències remarcables en aeroports estrangers aquella jornada. El magistrat reitera, però, que les afectacions van ser rellevants. Per la seva banda, AENA va reportar que el consorci d'assegurances va pagar 362.000 euros per reparar desperfectes.
Esbroncada a la Fiscalia
García-Castellón s'enfronta a les resistències de la Fiscalia, que no considera que els seus impulsors cometessin delictes de terrorisme, sinó de desordres públics agreujats. I això no li ha agradat al magistrat, que en la seva última resolució esbronca el ministeri públic. "Aquest instructor entén que hauria de reflexionar sobre el fet singular d'haver d'insistir davant l'òrgan que té per missió «promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat» sobre la contundència, quantitat i nitidesa dels indicis que permeten sostenir la qualificació inicial per delicte de terrorisme", escriu García-Castellón.
"La gravetat dels delictes que en aquest moment es perceben, la clara afectació que van tenir en els interessos generals i en estructures econòmiques essencials de l'Estat, els danys concrets que es van causar als perjudicats i les greus lesions sofertes per les víctimes del delicte, no només exigeixen l'aclariment promovent l'acció de la justícia, sinó que exigeixen, en defensa de la legalitat, que la instrucció i enjudiciament s'efectuï per l'òrgan judicial que ostenta la competència objectiva i funcional, que en aquest cas seria la sala segona del Tribunal Suprem, tal com assenyala l'exposició raonada que es pretén desactivar", insisteix el magistrat.