García-Castellón assegura que Tsunami és "terrorisme" digui el que digui Suïssa

MadridEl magistrat de l'Audiència Nacional que investiga Tsunami Democràtic ha tret ferro al tercer revés que ha rebut de Suïssa. Manuel García-Castellón manté que és "terrorisme" malgrat l'opinió contrària de les autoritats helvètiques. No ho ha dit en cap interlocutòria, que és la via per la qual s'expressa habitualment, sinó en unes declaracions fetes a Saragossa, on aquest dilluns ha impartit una xerrada sobre el paper de l'Audiència Nacional en la democràcia espanyola. "Que cadascú digui el que vulgui. En la legislació suïssa opinen allò, en l'espanyola una altra cosa i cadascú segueix el seu camí", ha afirmat en una atenció als mitjans.

En un escrit del 22 de maig revelat per El País, les autoritats suïsses van rebutjar col·laborar amb García-Castellón en la localització de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, investigada per aquest delicte i exiliada a Suïssa. "La jurisprudència dels nostres tribunals ha considerat que les organitzacions criminals/terroristes inclouen, per exemple, les Brigades Roges italianes, l'ETA basca i la xarxa Al Qaeda, però no les organitzacions que, fent servir mitjans que no són actes de violència criminal, lluiten pel poder polític del país", van argumentar.

García-Castellón no s'ho ha pres com una desautorització de la seva tesi, sinó que s'escuda en les diferències entre legislacions d'un país i l'altre. En una entrevista a El Periódico de Aragón amb motiu de la conferència que ha donat a la capital aragonesa, el magistrat de l'Audiència Nacional es referma. "Segons la legislació espanyola, amb la reforma del 2015, hi ha una mena de terrorisme determinat que no hi ha a Suïssa", diu García-Castellón, que llança un dard recordant que "Suïssa és un dels signants de la convenció contra el terrorisme". De seguida evita "entrar en detalls", com fa al llarg de la citada entrevista.

"Gravíssim" parlar de 'lawfare'

El jutge de l'Audiència Nacional ha criticat que es parli de lawfare i avisa que acusar d'això és "acusar de prevaricació, la qual cosa és gravíssima". El més greu, segons García-Castellón, és que aquestes acusacions a un dels tres poders de l'Estat vinguin "d'altres institucions de l'Estat". "Això és el que mai s'havia vist", ha dit, en al·lusió al govern espanyol del PSOE i Sumar. García-Castellón també ha argumentat que, "quan li ha tocat a d'altres, no es parlava de lawfare" i ha opinat que la separació de poders a Espanya "pot estar en risc".

Sobre altres afers d'actualitat, com l'aplicació de la llei d'amnistia, sobre la qual haurà de decidir aviat un cop escoltades les parts, García-Castellón ha evitat pronunciar-se, si bé ha deixat intuir les seves inclinacions. Preguntat per si creu que hi ha obstacles per aplicar-la a alguns delictes relacionats amb el Procés, el magistrat ha respost citant la negativa dels fiscals de l'1-O a amnistiar la malversació. "L'opinió dels fiscals del Suprem és pública, però no vull ficar-m'hi, lògicament", ha afirmat.