García-Castellón i Aguirre, el binomi amb toga contra l'amnistia

MadridManuel García-Castellón no està sol. En la croada que el magistrat que persegueix el Tsunami Democràtic ha iniciat contra la llei d'amnistia s'hi ha sumat el jutge Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona i encarregat de la investigació del cas Volhov. Aquest dilluns ha prorrogat sis mesos la instrucció sobre la trama russa del Procés, amb el possible objectiu d'acabar-hi veient un presumpte delicte d'alta traïció, exclòs explícitament de la norma que aquest dimarts es vota al Congrés. García-Castellón i Aguirre han compartit documentació sobre les causes que investiguen –la part de Volhov que afectava el Tsunami Democràtic va passar a l'Audiència Nacional–, ara es mouen tots dos per torpedinar l'amnistia i també els relaciona el seu paper en l'operació Catalunya. Aguirre per la seva proactivitat i García-Castellón per la seva passivitat a l'hora d'investigar-la.

La guerra bruta contra el Procés no només va tenir polítics, policies, empresaris, confidents i periodistes conxorxats, sinó també jutges. L'excomissari José Manuel Villarejo especulava sobre quins magistrats de l'Audiència Nacional era convenient que s'ocupessin del cas Pujol –i quins no–, però també mantenia contacte directe amb jutges per buscar draps bruts de persones suposadament vinculades al sobiranisme i airejar-los. És el cas d'Aguirre: les agendes de Villarejo reflecteixen diverses reunions o converses amb aquest jutge canari de 65 anys que des de 1988 és el titular del jutjat número 1 de Barcelona, el més veterà.

"Aguirre amb ganes de seguir imputant", anotava l'excomissari a la seva agenda el 8 d'octubre de 2014 després d'haver parlat amb el llavors número 2 del ministeri de l'Interior Francisco Martínez, un dels sospitosos d'haver orquestrat l'operació Catalunya. El dia anterior havia parlat amb Aguirre i, al costat del seu nom a l'agenda, hi apareixen mencionats Xavier Trias, Joaquim Nadal, Manuel Bustos –va acabar sent confident de Villarejo– i també al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. Tal com s'ha recordat els últims dies, aquest jutge va voler implicar Trapero en el cas Macedònia sobre tràfic de drogues i l'excap de la policia catalana va dir que denunciaria als tribunals la conspiració contra ell.

No és l'únic indici que vincula Aguirre amb les clavegueres de l'Estat. Al llibre King Corp. L'imperi mai explicat de Joan Carles I (Libros del KO, 2023), els periodistes José María del Olmo i David Fernández recullen una derivada del cas Macedònia que hauria pogut esquitxar l'exmonarca. El jutge Aguirre sospitava que el principal investigat, l'empresari Manuel Gutiérrez Carbajo, també confident de diversos cossos policials de l'Estat, regalava rellotges a agents a canvi del seu silenci sobre suposats moviments tèrbols. Això va conduir la investigació cap a la joieria Rabat de Barcelona i a descobrir que, segons s'explica al llibre, Joan Carles n'era client. L'emèrit hauria comprat productes que eren inabastables amb la seva assignació dels pressupostos de l'Estat i també s'hauria beneficiat de rellotges pagats per l'empresari José Mestre, amb qui tenia bona relació. Segons Olmo i Fernández, aquesta informació va arribar al despatx del llavors ministre Jorge Fernández Díaz, que va moure fils perquè aquesta línia d'investigació caigués de la instrucció que pilotava el jutge Aguirre.

Anys enrere, a la dècada dels 90, havia dut el cas Grand Tibidabo, que va tenir com a principals investigats el financer Javier de la Rosa –posteriorment, confident de Villarejo contra els Pujol– i Manuel Prado y Colón de Carvajal, molt proper a Joan Carles I. Recentment, ha agafat el relleu de la instrucció del cas Negreira sobre el FC Barcelona.

A més, en la seva trajectòria també destaca la causa sobre presumpta corrupció en subvencions de la Diputació de Barcelona entre 2011 i 2015 que es va obrir l'any 2016 i que l'any 2018 va provocar l'operació Estela, una onada de detencions d'una trentena de persones. Allà ja s'investigava Víctor Terradellas, fundador de Catmón, entitat vinculada a Convergència, i avui un dels assenyalats a Volhov.

Precisament, segons les agendes de Villarejo, el 7 d'octubre de 2014 l'excomissari també va parlar amb Aguirre sobre la Diputació de Barcelona. En un apunt (vegeu la imatge) s'hi pot llegir "Diputación-corrupciones" i "Rusiñol-Diputación". L'endemà, a Francisco Martínez (ex número 2 de Fernández Díaz) li explica alguna qüestió sobre Rusiñol –a qui no s'ha identificat– "financiador de Diputación" i, segons les notes, seguidament parla d'un "porcentaje a la Asamblea de Catal". Les notes no aporten més informació sobre aquesta qüestió i, per tant, no es pot inferir que estiguin relacionades amb el cas sobre la Diputació de Barcelona que, posteriorment, va acabar originant el cas Volhov.

García-Castellón, del terrorisme d'ETA al Tsunami

Per la seva banda, García-Castellón no figura a les agendes de Villarejo, però la seva relació amb l'operació Catalunya té a veure amb la seva negativa a investigar-la. No han sigut pocs els intents dels afectats perquè el magistrat que s'ocupa de la macrocausa Tándem sobre l'excomissari també indagui en aquesta pota de les maniobres irregulars de Villarejo. Mai ho han aconseguit. El jutge s'ha escudat moltes vegades en l'argument que la guerra bruta contra el Procés no hi estava relacionada. Fa pocs dies, va respondre a una petició de Jordi Pujol Ferrussola de personar-se a Tándem per les maniobres de la policia patriòtica contra la Banca Privada d'Andorra perquè facilités les dades fiscals de la seva família. García-Castellón, però, ho va rebutjar i va instar el sol·licitant a personar-se a la causa que ja hi ha oberta als jutjats del Principat d'Andorra. Ara l'empresari Javier Pérez Dolset també reclama al magistrat que investigui l'operació Catalunya.

García-Castellón va aterrar a l'Audiència Nacional el 1993 i va dilucidar casos com Banesto, l'assassinat de Carrero Blanco i l'atemptat contra José María Aznar. Després va passar una etapa de jutge d'enllaç d'Espanya a París i Roma i l'any 2017 va tornar a l'Audiència Nacional, on ha instruït casos de corrupció del PP com Púnica o Lezo, i recentment el cas Kitchen i les dues causes per terrorisme contra els CDR i Tsunami Democràtic.