Quan s'ajunten la fam amb les ganes de menjar
L'acord "impedeix que a Euskal Herria s'obri un altre front sobiranista, com és el desig reconegut d'EH Bildu i la patata calenta del PNB"
VitòriaEl PNB és un mestre de l'intercanvi polític amb els diferents governs espanyols i de la venda pública d'aquest intercanvi. Ja són molts anys d'utilitzar el pragmatisme com a recurs i traslladant-ne rendiment, sigui cert o no. El que Josu Erkoreka anomena "treure profit". Sempre transitant en la doble via d'interès: el partit i el bé d'Euskadi. Sempre intentant, i la majoria de vegades amb èxit, que el segon objectiu tapi el primer o, almenys, que sigui imperceptible la línia entre l'interès del país i el del partit. El seu plantejament és que allò bo per al PNB, també ho és per a Euskadi.
Per fer front a les crítiques del seu acord amb un PP cada cop més enfangat en la corrupció, els 'jeltzales' tiren de manual, el mateix que li va servir a Xabier Arzalluz per arribar a un acord el 1996 amb els "hereus del franquisme": "He aconseguit més en 14 dies amb Aznar que en 13 anys amb Felipe González". Ahir i avui, pragmatisme en estat pur.
El PP, de la seva banda, no només aprova els Pressupostos, sinó que assoleix un acord polític de gran abast amb el nacionalisme basc, que fa forta la seva estratègia d'anar deixant sense suport a l'independentisme català -nacionalisme bo, nacionalisme dolent. De passada, impedeix que a Euskal Herria s'obri un altre front sobiranista, com és el desig reconegut d'EH Bildu i la patata calenta, també reconeguda, del PNB. La gana i les ganes de menjar.
