MadridEl PP gallec és molt PP i no només una simple màquina de poder: és un partit que es confon amb el paisatge fins a esdevenir indestriables l'un de l'altre. Veient el resultat d’ahir, s’entén millor per què Alberto Núñez Feijóo està tan fora de lloc a Madrid: en el seu món, Vox no existeix i la gent normal vota PP. La concentració de vot en un sol partit és la clau de l’èxit dels populars gallecs, però aquesta fórmula, per a desgràcia de Feijóo, no és reproduïble en altres territoris i això és el que explica el seu fracàs el 23-J.
De moment, però, Feijóo s’ha salvat i no hi haurà terratrèmol a Génova. Però això no vol dir que Madrid rebi aquesta setmana el líder gallec com el salvador que ha de portar el partit a Ítaca-Moncloa. La patinada dels indults ha deixat ferides. En primer lloc, amb la premsa. Els periodistes madrilenys no són qualsevol cosa, i s’han sentit atacats pel PP de Feijóo en la seva credibilitat. La relació de la direcció del PP amb la premsa ja no tornarà a ser la mateixa. I els periodistes han perdut tot el respecte a Feijóo, incapaç de mantenir en públic allò que els va dir en un dinar privat (i va autoritzar a publicar). Algú dirà que això no arriba a la gent, però és molt difícil fer carrera política a Madrid si no tens un suport absolut dels teus, i això ara mateix a Feijóo no li passa. S’han escrit desenes d’articles criticant una patinada que no s’esborrarà d’avui per a demà.
Líder poc fiable
Però, amb tot, el més important no és això, sinó la sensació que Feijóo no és un líder fiable i que els errors de la campanya del 23-J no van ser casualitat perquè s’han repetit ara (per sort per a ell, sense conseqüències greus). ¿I qui pot confiar en un líder que acostuma a cometre errors i a ser carn de mem quan t’has d’enfrontar a una bèstia com Pedro Sánchez? Aquest és el motiu pel qual sostinc, en contra de moltes de les anàlisis que es publicaran aquests dies, que Feijóo ha sortit més malparat de Galícia que Pedro Sánchez. Això sí, la crisi es posposarà fins a les europees, o fins i tot més enllà, perquè el PP primer voldrà tenir clar qui ha de ser el seu successor o successora.
Sánchez, mentrestant, sempre pot dir que amb els indults i l’amnistia la correlació de forces entre dreta i esquerra és la mateixa a Galícia que el 2020. El que ha passat és que el vot progressista s’ha concentrat en l’opció que era més creïble, el BNG, el mateix fenomen que passa a la Comunitat de Madrid amb Més Madrid, per cert. El problema és que el PSOE no es pot permetre tenir tants forats negres.
Majoria granítica
Tampoc no hi ha dubte que el mapa polític gallec és més nacionalista i que els resultats avalen Ana Pontón per tornar-ho a intentar d’aquí a quatre anys. El BNG ha trobat quin és el camí del creixement, la concentració de vot no necessàriament sobiranista, però per fer caure el PP necessita erosionar un espai conservador que és granític. El 2020, la suma de PP, Vox i Cs va arribar al 50,7%, i ahir va baixar fins al 49,5%. El punt que falta, però, no ha anat a l’esquerra sinó a Democràcia Ourensana. I això és així perquè l’hegemonia popular a Galícia no és només política, sinó cultural. I això, paradoxalment, resta mèrit a les quatre majories absolutes de Feijóo. No era ell. Era el partit camaleó.
