Galícia i Euskadi es posen a prova
Les mesures higièniques i de distanciament social seran protagonistes dels comicis del 12 de juliol
Cerdanyola Del VallèsLa “nova normalitat” de la qual li agrada parlar al govern espanyol s’haurà de posar a prova ben aviat. El 12 de juliol quatre milions de ciutadans estan cridats a les urnes al País Basc i a Galícia i, malgrat que la corba de contagis del covid-19 continua a la baixa, a ningú se li escapa que la por a un possible rebrot marcarà els comicis bascos i gallecs. ¿Els partits podran fer campanya electoral? ¿Els votants hauran de portar mascareta? ¿Com es farà el recompte? ¿El dret a participació política està garantit? ¿Hi haurà franges horàries per anar a votar? ¿Els col·legis electorals seran els mateixos de sempre? ¿El personal de risc podrà excusar-se de ser a les meses electorals? Són algunes de les moltes preguntes que sorgeixen i no totes tenen resposta a hores d’ara.
De moment, el que ja han deixat clar els dos governs autonòmics és que les mesures de protecció sanitàries continuaran regint el període electoral. A Euskadi, per exemple, l’executiu ha fet públic un pla que assumeix el distanciament físic dels votants i dels membres de les meses, la recomanació de franges horàries per acudir als col·legis electorals i el condicionament dels recintes per evitar multituds.¿Seran només recomanacions? La limitació de moviments dels ciutadans està lligada a la vigència de l’estat d’alarma. Com també l’ús obligatori de les mascaretes. “Sigui com sigui, la distància entre les persones s’haurà de mantenir”, afirma el doctor Manuel García Bengoechea, president del Consell de Col·legis de Metges del País Basc. “Mentre hi hagi infeccions hi haurà inseguretat. I el control serà més difícil quan s’acabi el confinament i s’obrin les fronteres i els aeroports”, pronostica.
A més d’adaptar els col·legis electorals, triar-ne de nous per ampliar el nombre de meses i obviar els casals d’avis per minimitzar el risc de la població més vulnerable al coronavirus, també s’hauran d’extremar les mesures d’higiene i neteja dels punts de votació. Isidro Lago és el president del Consell de Col·legis de Metges de Galícia i coincideix que les mesures sanitàries han de ser estrictes, també en el desconfinament. “La utilització de les mascaretes i el distanciament social seran la clau”, apunta, i avisa que no hi podrà haver mítings massius i que els actes s’hauran de limitar a un públic reduït o als mitjans de comunicació -com, d’altra banda, ja ha sigut la tònica dels últims anys-. “Els centres de votació hauran de respectar un aforament màxim i les cues una distància mínima, com s’està fent als súpers des del primer dia”, destaca. “Sentit comú”, demana.
Si durant el dia hauran hagut de mantenir la distància entre ells, els presidents i els secretaris de les meses electorals també hauran d’extremar les precaucions en el recompte. “Hauran de fer servir guants o rentar-se sovint les mans”, explica Lago, tenint en compte que paperetes i sobres hauran passat per moltes mans durant la jornada.
Temàtica única
No hi hauria d’haver cap problema perquè la gent gran i les persones amb malalties respiratòries quedessin excloses de les meses. Els més grans de 70 anys ja no formen part dels sortejos i els que en tenen més de 65 tenen dret a renunciar-hi en cas de ser escollits. La resta haurien de presentar un certificat mèdic explicant la patologia que els fa ser més vulnerables al coronavirus. Però, què passa si algú al·lega que té por de contagiar-se? “Podria ser que les juntes electorals hagin de resoldre moltes qüestions concretes”, opina el catedràtic jubilat de dret constitucional de la Universitat de la Corunya José Antonio Portero Molina, que conclou que, malgrat les limitacions que es puguin imposar amb estat d’alarma o sense, tot apunta que “es respectarà el dret de tothom a la participació política”. A més, recorda que el coixí temporal que tenien tant el País Basc com Galícia -tots dos van avançar eleccions- els dona marge fins a l’octubre abans d’esgotar la legislatura.
L’increment del vot per correu -el lehendakari ja ha demanat que s’ampliï més enllà del 2 de juliol- i de l’abstenció poden ser dues variables importants a tenir en compte. La politòloga basca Eva Silván pronostica que tots els partits es veuran afectats de manera similar, malgrat que pugui semblar que els que tenen el votant més vell -i més fidel- puguin patir més en aquesta ocasió. Tot apunta que la campanya serà, com marca la llei, de dues setmanes malgrat que Urkullu havia plantejat que fos només d’una, i el missatge podria tenir un únic protagonista. “L’agenda pública ha canviat de manera radical”, subratlla Silván, convençuda que als partits els costarà molt parlar “a quatre anys vista” i centraran els missatges -“simples”- en el coronavirus, ja sigui en la gestió de l’executiu, en l’estat del sistema sanitari abans que arribés o en el món que en resultarà a partir d’ara. “Es tracta de transmetre seguretat”, opina.
Euskadi i Galícia marcaran els dos primers precedents d’eleccions sota el covid-19 a l’Estat. S’ha escollit l’estiu, teòricament la millor època per evitar contagis si es confirma que la calor és un factor determinant. Catalunya podria ser la següent a passar per les urnes però, quan arribi el moment, a la incertesa política s’hi haurà de sumar també la sanitària.