La galàxia de Puigdemont

BarcelonaEclipsat per ara per les incògnites al voltant de la investidura, un altre debat sacseja l’òrbita convergent arran del 21-D. El resultat de les eleccions -molt per sobre de les expectatives que el PDECat tenia tot just un mes abans- ha dut Carles Puigdemont a les portes de tornar a presidir la Generalitat però ha obert també una discussió al seu entorn. ¿Junts per Catalunya ha de ser una fórmula electoral conjuntural o l’embrió d’una nova formació? I si és així, ¿com esconjuga amb el PDECat una plataforma que va més enllà de l’espai que tradicionalment havia ocupat Convergència? La discussió és viva i pot condicionar el mapa polític català dels pròxims anys.

De moment, a l’espera de si es constitueix o no com a partit, Junts per Catalunya pretén ser un “moviment” que s’articuli amb una direcció pròpia en les pròximes setmanes. Qui en portarà les regnes, però, ja s’entreveu ara: un nucli dur de dirigents al voltant del president, Carles Puigdemont, que ja va cuinar la candidatura des de Brussel·les i al qual s’han sumat independents que han esdevingut peces clau de JxCat durant la campanya. Entre ells, hi ha diputats electes com Elsa Artadi -que va estripar el carnet del PDECat abans del 21-D-, Eduard Pujol i Albert Batet. I persones de l’entorn com el seu cap de gabinet, Josep Rius; el director general de comunicació, Jaume Clotet; el director de l’Incasòl, Damià Calvet, de l’entorn de Josep Rull, o el que va ser cap de gabinet de Meritxell Borràs, Jordi Cabrafiga. Un pinyol al qual s’han sumat també des de la seva sortida de la presó els consellers Rull i Jordi Turull. Al costat de Puigdemont, sense participar, però, en la gestió política, hi ha l’empresari Jami Matamala, amic del president.

De fet, és aquest cercle de dirigents el que està pilotant les negociacions amb ERC sobre la mesa del Parlament i la investidura i que pretén, més endavant, també definir el repartiment de quotes amb els republicans al Govern. En aquesta foto no hi ha, de moment, la direcció del PDECat. Una absència en les negociacions que, sumada al protagonisme absolut de Puigdemont en els primers compassos de la legislatura, ha fet que JxCat creixi en autonomia a mesura que passen els dies. El dubte és, però, quin paper tindrà el PDECat en els pròxims mesos al Parlament i al Govern.

Dues direccions distanciades

Tot i que tothom coincideix que uns i altres estan condemnats a l’entesa, la distància existent entre les direccions dels dos moviments fa difícil preveure com s’acabaran conjugant els dos espais. Una distància de la qual ja va avisar ahir Artur Mas en el consell nacional del PDECat, un discurs de comiat en què va cridar l’espai convergent a mantenir-se unit i a deixar de banda les diferències per sumar. L’expresident de la Generalitat ha intentat en les seves últimes intervencions erigir-se en pont entre la direcció del PDECat i l’entorn Puigdemont, on hi són alguns dels que van ser homes forts de Mas a la Generalitat, com Francesc Homs i Jordi Cuminal.

I d’on sorgeix aquesta distància entre direccions? En bona part, del congrés fundacional del PDECat d’ara fa un any i mig. Les ferides obertes en aquella cita no s’han acabat de suturar amb el temps, i la situació actual ho ha fet evident. Fins al punt que fonts del PDECat no descarten que es pugui arribar a produir una “opa” del nucli dirigent de JxCat -bona part del qual forma part de Moment Zero, el corrent intern que va perdre el congrés fundacional- a la direcció actual, comandada per Marta Pascal. Ja hi ha, de fet, qui en privat fa sonar els tambors d’un congrés extraordinari. Tanmateix, la majoria de veus consultades s’inclinen per una “transició tranquil·la” cap a una confluència de JxCat i el PDECat. Com? Doncs aquí raurà el debat en els pròxims mesos. Una de les opcions que prenen força és la de seguir el model dels comuns i acabar fent una confluència. Altres dirigents consultats, però, s’inclinen per repetir amb el PDECat l’operació que es va fer amb CDC. És a dir, reduir-lo a la mínima expressió i abraçar Junts per Catalunya com a nova marca de l’espai convergent. Els defensors d’aquesta tesi apunten que això permetria que el PDECat assumís el desgast dels processos judicials de l’antiga CDC -el cas Palau i el cas 3%- per després fer foc nou amb JxCat. Clau per al futur serà el que passi a les municipals del 2019, a les quals alguns alcaldes convergents ja han mostrat la seva voluntat de concórrer amb les sigles de JxCat.

Els equilibris al Parlament

S’opti per la via que sigui, però, “la qüestió és com es gestiona aquesta transició fins que això ]la unió dels dos moviments] passi”, afirmen fonts del PDECat. Un dels indicadors sobre els equilibris interns serà el paper que pugui tenir el partit al Parlament i també al Govern. També en quina posició s’acaba situant Pascal després de les negociacions. Diversos dirigents la veuen com a senadora per designació autonòmica, però alguna veu la situa també a l’executiu. “Ha de ser un lloc on pugui marcar perfil”, afirma una de les fonts consultades. Tanmateix, des de JxCat afirmen que no s’ha abordat aquesta qüestió i que, en tot cas, ho hauria de decidir el grup parlamentari.

Fonts del PDECat constaten que la meitat dels diputats de JxCat tenen carnet del partit -Turull i Rull; l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, o Lluís Font- i confien que això es notarà en la direcció al Parlament. Una altra solució que es podria trobar, apunta un membre del PDECat, per “coordinar-se” seria que diputats del nucli dirigent de JxCat s’incorporessin a les reunions del partit com a membres nats pel fet de ser electes.

Un altre punt a aclarir en les pròximes setmanes és el repartiment de les subvencions parlamentàries. El PDECat diu que s’havia pactat que qui gestionarà els recursos és el partit. En canvi, des de JxCat afirmen que no hi ha res tancat i que el finançament públic és del grup parlamentari. Ara bé, deixen clar que estan a favor d’un repartiment dels recursos perquè el PDECat mantingui la seva activitat i, alhora, el grup parlamentari es pugui dotar d’una estructura tècnica.

Puigdemont va donar la sorpresa el 21-D confiant en el seu entorn i fent-se una llista a mida. Ara el president treballa per conjugar la seva galàxia amb el seu partit, per fer que l’èxit electoral no converteixi la gestió diària en una disputa entre famílies.