Gabriel Rufián: “Demanem a la CUP que premi el botó i investeixi Mas. No hi ha pla B”

BarcelonaL’activista independentista Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982), dirigent de Súmate, és el candidat d’ERC al 20-D. El seu objectiu és defensar a Madrid el resultat del 27-S. Després de l’entrevista s’ha trobat amb Ivan Labanda, l’actor que l’imita a Polònia, amb qui ha estat comentant l’èxit del seu personatge i dels gags que protagonitza amb el personatge de Joan Tardà.

Dos mesos després del 27-S, encara no hi ha Govern. Com ho valora?

Normal. No estem davant d’una negociació habitual, negociem el govern de la República Catalana, i cal temps. Andalusia va trigar mesos a fer govern i no passava res, Susana Díaz es veia com una gran estadista.

Però Andalusia no tenia l’autonomia suspesa de facto. La situació és massa greu per mostrar debilitats.

Jo no diria debilitats. El centredreta liberal conservador i l’esquerra més rupturista estan negociant un nou país, cal ser pacients. Estic convençut que hi haurà acord. Per a ERC no hi ha pla B, no hi ha alternativa.

N’hi ha una: eleccions al març.

Nosaltres no ho considerem.

Per què?

Seria donar la raó a molta gent que diu que això és un caos. Fem una crida a la generositat de la CUP, que premi el botó, que faci Mas president. Això va de guanyar un país.

Benet Salellas (CUP) ha parlat d’un pla B: després del 20-D, investir algú de JxSí amb el suport de CSQP.

Ho respecto, però JxSí va guanyar el 27-S amb un candidat inequívoc.

¿L’última oferta és la d’un consell de presidència, amb Mas de president, Junqueras de vicepresident i Munté i Romeva com a consellers?

Hi ha propostes de tota mena, però aquesta potser és la que s’està debatent. Em sembla una bona solució.

Parlem de vostè. S’ha fet conegut participant en programes de televisió. Hi deu haver après molt.

Hi he après que plataformes com Súmate molesten molt perquè reflecteixen el triomf del procés, que no va de llengua ni d’origen.

¿A Santa Coloma molesta que vostè sigui independentista?

No. Súmate ha fet actes al Fondo, a Bellvitge, a Cornellà, i la preocupació és la mateixa: saber quina mena de país tindrem. Sovint costa més omplir una sala a la zona alta de Barcelona que a l’àrea metropolitana.

Què recorda de la seva infància?

Felicitat i pocs recursos.

Els seus pares són andalusos?

De Jaén i Granada, i els avis també.

Interpreto que a la seva família s’hi respirava política.

Els meus pares es van conèixer en un míting polític. Sense militar enlloc, sempre parlàvem de política, debatíem. Recordo les cançons de Jara, Milanés, Rodríguez, Serrat.

A casa seva no escoltaven Radio Tele Taxi.

No, però escoltàvem Radio San Roque, Radio La Mina...

Com arriba a la política, vostè?

El febrer del 2014 faig una xerrada de Súmate sobre pensions. Llavors n’hi va haver una altra, ràdio, televisió...

Què fa que algú del seu perfil biogràfic acabi a ERC?

La intenció d’ERC d’intentar aglutinar i interpel·lar a tothom.

I de despistar el contrari, pel fet que el candidat parli en castellà.

No és tacticisme. El meu idioma és el castellà, però estimo el català. Vinc de la immersió lingüística.

¿Les banderes als balcons fracturen, en llocs com Santa Coloma?

No, això no va d’aixecar fronteres. Cal restar-hi dramatisme, l’acte de fe és esperar que l’Estat canviï. Un estat on tornarà a guanyar el PP o el PSOE, on la gran esperança és C’s.

No ha citat Podem, que al final ha inclòs al programa el referèndum.

Després de certes pressions. En 4 o 5 anys Iglesias, Monedero i Errejón han virat de Gramsci a Rivera.

A Rivera?

Sovint li donen la raó. Defensaven el dret a l’autodeterminació i, al final, la seva revolució s’ha quedat en regalar un DVD de Joc de trons al rei.

Homs diu que va a Madrid a pactar la independència. I vostè?

A defensar el vot de la gent, defensar que ja som una república.

Però en el supòsit d’iniciar la independència, caldria negociar.

Actius, passius... Sí, segurament sí. En tot cas, desitgem que a CDC li vagi tan bé com sigui possible.

Es van comprometre a compartir un punt en el programa. El tenen?

Sí, ho estem parlant, com també d’intentar fer actes conjunts.

A més de Súmate també hi ha Societat Civil Catalana (SCC). Es volen adreçar a la mateixa gent però amb missatges diferents.

Hem sentit la seva pressió des del primer moment. Súmate reflecteix la victòria del procés, i SCC és una mena de satèl·lit de l’unionisme més reaccionari, i té més poder i mitjans, però hem demostrat que es pot guanyar davant dels que només tenen diners.

D’on treu els diners SCC?

Els hi hauria de preguntar a ells, però costa entendre com tenen tants mitjans tenint tan pocs socis.