La Crida s’imposa forçar la unitat a les eleccions del maig
Jordi Sànchez presidirà un moviment que neix amb l’objectiu d’articular llistes unitàries independentistes
Núria Orriols / Gerard Pruna
27/01/2019
3 min
BarcelonaLa Crida ja està en marxa. El moviment -que per ara només serà una associació i deixa en hibernació la possibilitat d’activar-se com a partit- va celebrar ahir el seu congrés fundacional a Barcelona. Un conclave que va servir per triar Jordi Sànchez com a president i Toni Morral com a secretari general d’una direcció amb forta presència de consellers i diputats de JxCat, i que en el camí cap a “l’objectiu únic” d’assolir la República va fixar-se una primera missió: forçar la unitat dels partits independentistes a les eleccions municipals i europees del 26 de maig.
Inscriu-te a la newsletter PolíticaUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
La petició d’unitat va estar present des dels cartells que l’organització va deixar als seients dels associats fins als discursos de tots i cadascun dels principals protagonistes del moviment. Ho va fer Sànchez a través d’una carta llegida per l’actor Joan Lluís Bozzo -“no venim a ser un partit, però sí a prendre partit per a la unitat del sobiranisme. Només sumant persones, i no sigles, podrem superar els esculls que ens frenen”-, però també Carles Puigdemont -en videoconferència des de Waterloo- i el president de la Generalitat, Quim Torra, que va avisar els partits independentistes que apartar-se de la unitat suposa “trair l’esperit de l’1-O”. Torra va fer una crida explícita a sumar forces per aconseguir que l’independentisme s’imposi a l’Ajuntament de Barcelona i articuli una llista unitària a Europa capaç de superar el 50% dels vots. El president va aprofitar, a més, per reivindicar-se després que l’ANC titllés el seu executiu d’“autonomista”: “Podem fer-ho millor o pitjor, però hi estem deixant la pell per aconseguir la República”.
Ara bé, qui més va incidir en el missatge d’unitat va ser el nou home fort de la Crida, el secretari general, Antoni Morral. Després d’admetre que “les estructures partidàries dificulten molt que es pugui arribar a acords” perquè els seus interessos van més enllà del mandat de l’1-O, Morral va explicar que l’objectiu del moviment és aconseguir l’adhesió de les bases de les formacions independentistes, perquè la pressió sobre les direccions dels partits els forci a articular candidatures unitàries a les eleccions.
Assegut entre el públic s’ho mirava, per part d’ERC -que ja ha rebutjat sumar-se a la Crida-, el seu vicesecretari general, Isaac Peraire, mentre que des de Figueres el diputat Sergi Sabrià llançava un dard a la Crida reivindicant Esquerra com “l’únic independentisme obert i efectiu”. Qui també s’ho mirava des del públic ahir era el president del PDECat, David Bonvehí, que fins ara ha marcat distàncies amb el projecte de Sànchez i Morral.
La suma amb el PDECat serà la primera prova de foc de l’anhel de la Crida d’esdevenir el paraigua unitari de l’independentisme. Malgrat que bona part dels militants del PDECat s’han adherit a la Crida -ahir s’hi van deixar veure alts càrrecs de Palau i dirigents de la federació de Barcelona-, hi ha sectors del partit que rebutgen diluir-se en el nou espai i adverteixen d’un trencament. A parer seu, la possibilitat que la Crida es converteixi en un partit implica tancar la barraca del Partit Demòcrata, una qüestió que almenys la meitat de l’actual direcció -que ja eren a l’executiva de Marta Pascal- no vol permetre.
Tanmateix, malgrat la divisió evident en l’executiva, tot apunta a un pacte de no agressió fins després de les eleccions municipals. Un dels dirigents del PDECat consultats, amb ascendència al món municipal, afirma que el gruix del partit demana calma i arribar a un acord. “Hem de ser capaços de sumar i conviure en el mateix espai”, conclou. Al seu torn, des de la Crida mantindran que són una associació -i que, per tant, no cal la doble militància- fins que els seus adherits decideixin activar el partit.
Les veus alternatives
Malgrat que el congrés de la Crida va transcórrer segons el guió i els fundadors van avalar gairebé per unanimitat el tàndem Sànchez-Morral, la votació dels dinou membres de la direcció era per llistes obertes i hi va haver sorpreses. La candidatura alternativa, promoguda per Agustí Colomines, va aconseguir que entressin dos dels seus membres a la nova direcció. Van ser el periodista Gerard Sesè i la psicòloga Rosario Palomino, en detriment de l’advocat Quim Jubert i l’exmembre de l’ANC Marcel Padrós. Tot i el temor inicial a un possible vot crític, els consellers i diputats de JxCat van sortir reforçats del congrés: les més votades per entrar a formar part de la cúpula van ser Laura Borràs, Elsa Artadi i la diputada Gemma Geis. Ara, després del congrés fundacional, la Crida encara el repte de definir-se.
Una cúpula amb un pes marcat de dirigents de JxCat