Com funcionarà el cordó sanitari a Vox i a Aliança Catalana?

BarcelonaLes eleccions catalanes van donar representació a dues forces d'extrema dreta al Parlament: Vox i Aliança Catalana. Per tal d'evitar que la tribuna els serveixi d'altaveu per al discurs de l'odi, el PSC, Junts, Esquerra, els comuns i la CUP han renovat el compromís de cordó sanitari que ja van pactar el 2021 per parar els peus a Vox quan va irrompre a la cambra catalana. Com ho faran? D'entrada, impedint que les proposicions de llei que presentin arribin al ple, així com evitant que tinguin càrrecs a les comissions o que puguin tirar endavant iniciatives parlamentàries pròpies, segons han explicat diputats de tots cinc partits en roda de premsa aquest dimecres. La principal novetat del nou cordó és que comptarà amb una comissió de seguiment en la qual participarà l'entitat Unitat contra el Feixisme i el Racisme on seran diputats de cada grup signant. Com la legislatura passada, els grups es comprometen a no negociar cap iniciativa amb Vox ni Aliança i a no convidar-los a les reunions de treball. La cambra també referma el compromís amb el feminisme i l'antiracisme amb mesures com el recompte de les morts a la Mediterrània o els feminicidis que han tingut lloc a Catalunya.

Des que el Parlament es va constituir el 10 de juny, els grups ja han pres decisions encaminades a limitar el protagonisme de l'extrema dreta a la cambra. Per exemple, tornant a evitar que Vox tingui un senador autonòmic. A tot això s'hi afegeix la voluntat declarada del president del Parlament, Josep Rull, de frenar les intervencions de diputats que atemptin contra els drets humans, siguin espanyolistes o independentistes. Paradoxalment, la reforma del reglament acordada per aquests cinc grups i que es votarà el dia 25 de juliol al Parlament permetrà que la CUP tingui grup propi i deixi tot el protagonisme del grup mixt a Aliança Catalana, que ja no haurà de compartir temps amb els cupaires en els debats.

"És importantíssim que hi hagi un esforç d'intentar combatre i aïllar socialment els discursos de l'extrema dreta", ha defensat el diputat del PSC Ferran Pedret. Des de Junts, Judith Toronjo ha celebrat que l'acord suma "gairebé el 80%" de les forces polítiques catalanes, mentre que la republicana Najat Driouech ha ressaltat que el cordó sanitari del 2021 va permetre convertir Vox en "irrellevant": "Malauradament, això no ha impedit que partits com Aliança Catalana hagin entrat al Parlament", ha lamentat la diputada, que ha rebut els atacs de Sílvia Orriols en la seva pròpia pell per dur vel. "A l'extrema dreta ni aigua, ni en català ni en castellà", ha afirmat Andrés García Berrio (comuns). Per la seva banda, la diputada de la CUP Laure Vega ha subratllat que, més enllà dels cordons sanitaris, el problema de l'extrema dreta subsistirà "mentre existeixi una societat desigual" i, en aquest sentit, ha negat que el fet que Aliança tingui pròximament el grup mixt per a ella sola tingui incidència en l'avenç de l'extrema dreta.

Tot i que CUP i ERC ho van plantejar la legislatura passada, el nou cordó sanitari no recull cap compromís per imposar sancions als diputats que facin discursos de l'odi des de la tribuna del Parlament. Cap dels dos partits no hi renuncia, però consideren que és un tema que cal tractar en els fòrums de debat de reforma del reglament. Per què no s'ha aprofitat la reforma en curs per fer-ho? Cap dels representants a la roda de premsa ho ha volgut aclarir, però Toronjo ha apuntat que el cordó sanitari és un "primer acord" al qual es pot donar continuïtat amb altres mesures. La legislatura passada, alguns partits havien expressat dubtes que es pogués sancionar un diputat pels discursos des de la tribuna (totes les seves opinions en exercici del seu càrrec estan protegides per llei).

Segueix l'estela de la campanya

El compromís presentat aquest dimecres, i batejat amb el nom d'Acord per un Parlament compromès amb la democràcia, els drets i la diversitat, segueix l'estela del document que ja van firmar els cinc partits en campanya per no acceptar ni "per activa ni per passiva" el suport d'Aliança o Vox en una eventual investidura. Els dos candidats que aspiren a sotmetre-s'hi, Salvador Illa i Carles Puigdemont, han complert la seva paraula i no han anat a buscar els seus vots. Uns vots que, d'altra banda, tampoc resoldrien l'aritmètica parlamentària que tots dos haurien de quadrar per aconseguir ser investits: en el cas d'Illa, hauria de tenir el suport tant de PP com de Vox, un escenari que no està sobre la taula i al qual cap de les parts involucrades es presta; en el de Puigdemont, els dos diputats d'Aliança Catalana no suposarien cap canvi en una suma que, per ser viable, hauria de comptar amb l'abstenció del PSC. El document signat pels cinc grups recull també aquest compromís de no cercar els vots de l'extrema dreta per formar govern.