MadridEspanya té un sistema de finançament regional perfectament equiparable als dels països federals del nostre entorn. En termes generals, el sistema ha funcionat raonablement bé. En les quatre dècades transcorregudes des de la seva posada en marxa, ha anat adaptant-se a la creixent descentralització del país i ha permès la transferència ordenada de competències a les noves administracions regionals i dotar-les d'una autonomia financera cada cop més gran mitjançant la cessió gradual d'una àmplia cistella de tributs amb un marge molt apreciable per modificar els tipus de gravamen. Al mateix temps, el sistema ha garantit un elevat grau d'anivellament entre comunitats autònomes, i ha contribuït així de manera molt significativa a mantenir la cohesió territorial i social del país.
Inscriu-te a la newsletter Política
Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
Igual que passa en altres països, tanmateix, el sistema presenta alguns problemes importants que convindria corregir. Jo destacaria els següents:
i) El sistema és excessivament complicat i poc transparent, fins al punt que resulta incomprensible per al ciutadà mitjà, cosa que al seu torn facilita la venda de missatges demagògics sobre com de molt se'ns maltracta a tots.
ii) La distribució de recursos entre comunitats que el sistema genera és molt qüestionable i es caracteritza per una elevada desigualtat i per la introducció de canvis capritxosos en l'ordenació dels diferents territoris en termes de recursos per habitant ajustats respecte a la seva ordenació original d'acord amb la seva capacitat fiscal.
iii) Existeix un fort dèficit de responsabilitat fiscal que tendeix a generar un excés de despesa.
La complexitat i la falta de transparència del sistema de finançament provenen fonamentalment de l'enrevessat sistema de transferències verticals que canalitza recursos des de l'Estat cap a les comunitats (i en alguns casos a la inversa) amb criteris d'assignació diversos i sovint contradictoris entre si. El molt discutible repartiment d'aquestes transferències, fortament condicionat per una rígida clàusula de l'statu quo que tendeix a congelar la distribució de recursos tot i les successives reformes del model, és també la font fonamental dels seus problemes d'equitat, que prenen la forma d'una distribució excessivament desigual i essencialment arbitrària del finançament regional.
La responsabilitat fiscal
L'altre gran problema del sistema és que incompleix el principi de responsabilitat fiscal. L'experiència ha mostrat a les comunitats autònomes que poden gastar sistemàticament més del que tenen perquè l'Estat les acabarà rescatant d'alguna manera. Aquesta percepció debilita el mecanisme natural de disciplina fiscal en una democràcia (per gastar més s'han d'apujar els impostos, i això té un cost electoral) de manera que resulta molt difícil resistir la pressió per incrementar la despesa per damunt del que seria socialment òptim.
Director de Fedea
![Pedro Sánchez i Salvador Illa](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
