Com funcionarà el Consell per la República?
La primera acció que durà a terme serà promoure una iniciativa ciutadana a les institucions de la UE
BarcelonaL'expresident Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín han presentat aquest dissabte a Brussel·les el funcionament del Consell per la República, que ja van esbossar el 30 d'octubre en un acte al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Comín ha sigut l'encarregat d'explicar com funcionarà l'entitat, de caràcter privat, i que en aquest moment "fundacional" –en paraules dels impulsors– serà pilotada per Puigdemont i els exconsellers que s'hi vulguin incorporar.
Segons ha explicat Comín, els ciutadans que s'inscriguin a la nova plataforma a través de la pàgina web –de moment hi ha 40.000 inscrits– participaran en l'elecció d'una assemblea de representants de 150 membres que serà l'encarregada d'escollir el president del Consell per la República. Aquest president, al seu torn, triarà els membres de l'organisme. Tot i això, aquest procés de votació s'engegarà quan els inscrits arribin al milió de persones o d'aquí a un termini d'entre sis i dotze mesos.
Fins llavors, qui liderarà el Consell per la República seran Puigdemont i els exconsellers a l'exili que s'hi vulguin incorporar –en l'acte hi han participat Comín i també Lluís Puig i Clara Ponsatí–. Meritxell Serret ja és actualment delegada del Govern a Brussel·les. L'assemblea, per la seva banda, estarà formada pels diputats del Parlament que ho vulguin; regidors i alcaldes; membres de l'ANC; i experts en diferents àmbits. Entre els qui s'ha anunciat que formaran part d'aquest Consell "fundacional" hin ha l'expresident Puigdemont; els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí; la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie; el diputat d'ERC i líder de Demòcrates Toni Castellà; l'alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó; i la doctora en dret i experta en drets humans Neus Torbisco.
Els ciutadans que s'hi inscriguin estaran "connectats" a través d'una aplicació de mòbil, segons ha explicat l'exconseller Lluís Puig. Els promotors han insistit que la "base" del Consell és la "participació ciutadana" i també l'impuls de la mobilització al carrer, que l'exconseller Comín ha situat com a via per assolir la independència –no a través de les institucions.
Àmbits d'actuació
Comín ha explicat que el Consell tindrà diferents àmbits d'actuació: el polític, l'internacional, el jurídic i el cultural. Cadascun dels responsables d'aquestes matèries treballarà per encàrrec de l'assemblea de representants. En l'espai polític, està previst que el Consell per la República impulsi iniciatives legislatives ciutadanes tant a l'estat espanyol com a la Unió Europea.
En l'àmbit internacional, el Consell té previst estar en contacte amb les universitats i experts acadèmics perquè facin un seguiment acurat del judici contra els líders independentistes, ara tancats en presó preventiva. Relacionat amb això i l'àmbit jurídic, Comín també ha dit que es farà un llibre blanc sobre el dret a l'autodeterminació de Catalunya per buscar-ne el reconeixement. Alhora, s'ha compromès amb la difusió de la llengua i la cultura catalanes.
Iniciatives legislatives ciutadanes
Comín ha anunciat que l'ens també impulsaria polítiques a les institucions, inclòs el Parlament de Catalunya. L'exconseller ha dit que una de les primeres iniciatives del Consell per la República serà l'impuls d'una iniciativa ciutadana europea per reclamar que s'activi l'article 7 del tractat de la Unió Europea, el que constata "l'existència d'una violació greu i persistent d'un Estat membre" dels principis fonamentals de la UE i que permet després la suspensió dels drets d'aquest estat.
Com es fa? Segons la pàgina web de la UE cal un comitè de ciutadans integrat com a mínim per set ciutadans de la UE residents en, almenys, set estats membres diferents. Les organitzacions, diu la web, no poden plantejar iniciatives ciutadanes. Des que es fa el registre de la iniciativa, els organitzadors disposen d'un any per recollir signatures. La iniciativa que s'impulsi ha de ser competència de la Comissió Europea. Llavors és aquest ens el que decideix si assumeix o no les reivindicacions per prendre mesures.
Pel que fa a l'article 7, diu: "A proposta motivada de la Comissió [...] i amb l'aprovació prèvia del Parlament europeu, pot fer constar que hi ha un risc evident d'una violació greu dels valors a què fa referència l'article 2 per un estat membre. Abans de fer aquesta constatació, el Consell escolta l'estat membre de què es tracti". Serà el Consell –format pels estats– qui dirà si hi ha hagut una violació dels drets en un estat membre i si convé suspendre'n alguns drets.