Funció Pública investiga l’exdelegat a Suïssa per presumpte assetjament laboral
Manuel Manonelles, que nega les acusacions, treballa ara com a assessor a la conselleria de Presidència
BarcelonaLa direcció general de Funció Pública investiga l’anterior delegat de la Generalitat a Suïssa, Manuel Manonelles, per un possible cas d’assetjament laboral. De les quatre treballadores que van coincidir amb ell a Ginebra, dues van marxar pel mal ambient de treball i les altres dues van agafar la baixa per motius laborals -una d’elles també ha acabat plegant-, segons expliquen diverses fonts a l’ARA. Funció Pública, que depèn del departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, investiga ara l’actuació de Manonelles. L’expedient va començar a tramitar-se el mes de març passat, quan una alt càrrec d’Exteriors va decidir activar el protocol pel cas de Suïssa després que l’ARA destapés el cas de presumptes assetjaments sexuals a la conselleria d’Exteriors pel cap de gabinet amb Alfred Bosch, Carles Garcias. Aleshores, però, feia un mes que Manonelles havia sigut rellevat del seu càrrec al país helvètic i reubicat a la conselleria de Presidència.
El cas havia arribat al departament d’Exteriors l’estiu del 2019, quan els problemes a la delegació van ser comunicats tant al subdirector general de coordinació i gestió de programes, Ernest Poy, com a la directora de serveis, Marta Garsaball. Abans també havia sigut avisada del que passava a Ginebra la secretaria general d’ERC, Marta Rovira, que va demanar solucionar el cas de manera immediata. No va ser així i, davant la inacció, el cas es va traslladar al setembre a la que aleshores era la secretària d’Acció Exterior i Unió Europea, Mireia Borrell. Ella va informar Garcias i Bosch, que a principis d’octubre va fer un ultimàtum a Manonelles: o canviava la situació a la delegació o el substituïa. Poques setmanes després, al veure que persistia la problemàtica, a Exteriors es van convèncer de la necessitat de prescindir de Manonelles, però, segons fonts del departament, van topar amb la negativa de Presidència després de comunicar el cas tant a la consellera Meritxell Budó com al president de la Generalitat, Quim Torra.
La versió és diferent a Presidència. Fonts de l’entorn de Torra asseguren que en cap cas se li van traslladar sospites d’un presumpte assetjament laboral, sinó que Bosch va comunicar al president la seva voluntat de canviar el delegat a Suïssa i que, al seu torn, Manonelles volia tornar a Barcelona perquè havia de néixer un fill seu. Davant d’això, Torra, que és amic personal de Manonelles des de fa anys, va proposar fitxar-lo com a assessor al departament de Presidència per la seva “experiència i vàlua professional”. “En cap cas el president tenia coneixement de cap expedient obert”, asseguren les mateixes fonts. Altres fonts del departament defensen també que ERC mai els va dir clarament que hi hagués un cas d’assetjament laboral, sinó que va parlar de “males relacions” a la delegació. Aquestes mateixes fonts afirmen que els republicans els van demanar cessar-lo per falta d’afinitat política i que, davant la seva insistència, van decidir recol·locar-lo per no abandonar una persona imputada -ara processada- per l’1-O. A Exteriors, en canvi, asseguren que es va parlar obertament i amb claredat del problema que hi havia i que, fins i tot un cop ja s’havia cessat Manonelles, Bosch va tornar a parlar del cas amb Torra en dos viatges a Madrid i Lisboa.
“Abús de poder”
Però quins eren els fets denunciats? Segons expliquen diverses fonts coneixedores del cas, la tardor del 2019 les coses es van precipitar a Ginebra perquè la situació era insostenible. “Hi havia un gran abús de poder, elles ploraven molts dies. Tothom actuava amb por per com reaccionaria ell”, explica una font. Els crits i les esbroncades eren habituals, un mal ambient de treball en què s’ignoraven les propostes que les treballadores feien i se’ls feia el buit quan plantejaven alguna cosa que ell no veia clara. Fins al punt que els metges suïssos que van analitzar els casos de dues treballadores no van dubtar en tramitar-los la baixa: una d’elles tenia problemes per dormir a la nit per l’angoixa derivada de la seva relació amb el seu cap. Entre altres coses, Manonelles no es dirigia directament a una d’elles: l’evitava i hi parlava només a través de la seva companya. A una altra dona, que treballava a mitja jornada, Manonelles li va imposar fer un torn de jornada partida. Al setembre ja havien marxat dues treballadores i a l’octubre van agafar la baixa les altres dues. Mentrestant, des de Barcelona seguia sense haver-hi novetats, fins que a finals d’any van començar els tràmits de l’expedient i al febrer se’l va cessar.
S’obre un expedient
El desembre del 2019, la direcció de Serveis d’Exteriors va enviar tota la documentació sobre assetjament psicològic a una de les dones afectades per iniciar els tràmits, tot i que el procés no va arrencar formalment fins al març. Pocs dies després que esclatés el cas Garcias i Bosch dimitís, Mireia Borrell -cessada poques setmanes després pel nou conseller d’Exteriors- va iniciar els tràmits i una de les treballadores, tot i els dubtes inicials, va decidir fer la denúncia, que va ser admesa a tràmit. La crisi del covid va frenar el procediment: encara no s’ha citat cap testimoni i, encara en fase d’instrucció, s’espera reprendre la investigació aquest setembre. Manonelles assegura que no té coneixement d’aquest expedient, lamenta que el departament fins ara no li hagi demanat la seva versió i manté que va deixar la delegació per “motius personals i familiars” i, sobretot, per voluntat pròpia. A més, nega qualsevol tipus d’assetjament i diu que si la seva etapa a Suïssa va ser difícil va ser perquè, assegura, va ser espiat pels serveis d’intel·ligència espanyols i va patir l’assetjament de l’extrema dreta Suïssa -un moviment vinculat a l’extrema dreta espanyola-, fet que va obligar a reforçar la seguretat de la delegació.
No obstant això, les queixes sobre Manonelles van més enllà. L’any 2017, una treballadora de la delegació dels Estats Units va acabar deixant la feina pels problemes que tenia amb ell. “Vaig comentar als caps i a recursos humans de Barcelona el que passava i em van dir que era normal. Vaig decidir que havia de buscar una manera de deixar la feina, perquè era desagradable”, explica.