Funció Pública descarta assetjament laboral de l'exdelegat del Govern a Suïssa
Manonelles va ser denunciat al març per una treballadora i dues més van marxar de la delegació
BarcelonaLa direcció general de Funció Pública ha descartat que l’anterior delegat de la Generalitat a Suïssa, Manuel Manonelles, assetgés psicològicament una de les treballadores de la delegació, que l'havia denunciat internament al març. El protocol contra l'assetjament laboral el va activar un alt càrrec d'Exteriors, coneixedor de la situació que es vivia a Ginebra. "Atenent a les declaracions de tots els testimonis entrevistats, l'anàlisi de la documentació facilitada per les diferents parts i la informació recollida durant les seves entrevistes, la comissió no ha pogut constatar indicis que el senyor Manonelles hagi mantingut conductes constitutives d'assetjament psicològic", diu l'informe en les seves conclusions.
El cas el va destapar l'ARA el passat mes d'agost, quan quatre treballadores que havien coincidit amb Manonelles a Ginebra van queixar-se de l'actitud que tenia amb elles l'exdelegat, ara assessor de Meritxell Budó al departament de la Presidència: dues van marxar pel mal ambient de treball que consideraven que hi havia i les altres dues -una de les quals la denunciant- van agafar la baixa per motius laborals.
L'expedient es va obrir al març i va tancar-se a mitjans de novembre, segons ha pogut constatar aquest diari. Durant el procediment es van entrevistar les dues persones afectades i també es va contactar amb altres treballadors de la delegació helvètica. Alhora, es va analitzar tota la documentació aportada, que, per exemple, contenia els informes mèdics que van propiciar que la treballadora acabés agafant la baixa. En un dels informes es descrivia que la pacient manifestava "una situació que posa de manifest l’assetjament professional ('mobbing') exercit pel seu cap". Però Funció Pública, després d'analitzar tota la documentació no hi ha vist indicis suficients d'assetjament, un fet que ha causat malestar entre les extreballadores que van ser a Ginebra durant aquella època però que no van denunciar Manonelles.
En aquest sentit, sobre el "tracte inadequat" que s'apuntava en la denúncia al personal que treballava a Ginebra i que no se cenyia únicament a la denunciant, Funció Pública diu que "la informació obtinguda en les entrevistes a testimonis mostra divisió en les percepcions de dos grups diferenciats d'opinió". Més contundent és la resolució a l'hora de descartar que Manonelles proferís "crits", "amenaces" o un "tracte hostil" a la treballadora.
Afectació anímica però no dany sistemàtic
"Tot i que durant la intervenció la comissió observa evidències d’afectació anímica i emocional en la denunciant, no pot constatar per la informació aportada per ella i per les persones que han testimoniat la seva versió dels fets la voluntat de generar-li un dany persistent i sistemàtic per part del seu responsable", diu la resolució, en què s'apunta que "no s’ha pogut determinar que el senyor Manonelles hagi fet aprofitament del desequilibri de poder respecte a la seva subordinada per perjudicar-la". Així mateix, s'especifica que no s'ha pogut constatar "intencionalitat i consciència" per part del delegat.
El que sí constata Funció Pública -que depèn del departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, de Jordi Puigneró- és que Manonelles hauria evitat durant un mes adreçar-se "directament" a la treballadora després d'una discussió i es dirigia a ella a través de tercers. També s'especifica que alguna de les treballadores -tal com va explicar l'ARA- va marxar de la delegació, "entre altres motius" pel seu descontentament amb el tracte rebut de part del seu cap" i que les treballadores no van tenir una "pòlissa d'assegurança" d'accidents "fins al mes de setembre de 2019". Una de les treballadores, de fet, no va tenir cobertura de salut en tots els mesos que va treballar a Ginebra.
En la resolució, Manonelles admet que va tenir reunions amb alts càrrecs del departament d'Exteriors en què li van traslladar "queixes del seu personal" però "sense més explicacions ni concreció". Això va motivar que des del departament s'activés el protocol sobre assetjament laboral: "Les declaracions dels testimonis confirmen que al departament es coneixien les queixes d’algunes de les treballadores de la delegació de Ginebra sobre el senyor Manonelles". Un cop arxivat el cas, es descarta, doncs, l'obertura d'un expedient sancionador.