La fugida de Puigdemont amenaça d'esquerdar les relacions entre els Mossos i el Suprem
La policia catalana està expectant a la reacció de Llarena un cop rebi l'informe sobre el dispositiu del 8 d'agost
Madrid"Fins fa deu dies eren extraordinàries, el millor moment de la nostra història. S'havia recuperat el que s'havia perdut i estàvem millor que abans del 2017". Un càrrec destacat dels Mossos d'Esquadra resumeix així les relacions entre la policia catalana i el Tribunal Suprem abans que el 8 d'agost saltés tot pels aires amb la visita fugaç de Carles Puigdemont a Catalunya. Fonts del cos consultades per l'ARA admeten que estan expectants a la resposta que el jutge Pablo Llarena doni a l'informe que els Mossos li han d'entregar pròximament sobre el dispositiu que havien dissenyat per detenir l'expresident de la Generalitat en el seu retorn a Catalunya. "Veurem com respira", apunten.
El referèndum de l'1-O va provocar la crisi més gran entre els Mossos i la cúpula judicial espanyola, especialment amb el Suprem, un tribunal amb el qual la policia catalana no té relació orgànica ni operativa. És a dir, que si l'alt tribunal té oberta una causa radicada a Catalunya, sempre designarà per a la investigació una unitat de la Guàrdia Civil o de la Policia Nacional, tal com ja va passar amb la del Procés. Ara bé, com a cos amb funcions de policia judicial, puntualment els Mossos poden rebre instruccions del Suprem, com és el cas de les ordres de detenció que Llarena fa anys que té dictades contra els exiliats. Per tant, tot i que les relacions institucionals més importants a Madrid són amb l'Audiència Nacional i la Fiscalia General de l'Estat, la policia catalana també té cert contacte amb el Suprem.
Aquesta tasca va quedar dinamitada el 2017, fins al punt que es va arribar a jutjar la cúpula dels Mossos i la conselleria d'Interior pel referèndum. El major Josep Lluís Trapero i l'exdirector general Pere Soler van ser finalment absolts, però la sospita que havia estès la Fiscalia, el Suprem i la instructora de la causa a l'Audiència Nacional –l'ara magistrada del Tribunal Suprem Carmen Lamela– era que la policia catalana volia incomplir la llei i permetre el referèndum. "Això de Puigdemont no té res a veure amb el 2017. No crec que ningú pensi que no teníem intenció de complir l'ordre [de detenir Puigdemont]", asseguren les fonts de la policia catalana. "Es pot arribar a la conclusió que era un dispositiu mal dissenyat, mal executat, que hi hagués un component de mala sort...", admeten.
L'informe, al caure
Davant d'aquest moment delicat, els Mossos s'han pres el seu temps i pensen esgotar el termini per presentar a les autoritats judicials l'informe sobre el dispositiu del 8 d'agost. Llarena va sol·licitar-lo a la policia catalana i al ministeri de l'Interior, que el va entregar la setmana passada, però no va posar data. Sí que va donar deu dies hàbils –en principi es complirien divendres– el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que estudia la possible admissió de dues querelles presentades per Vox i l'associació ultracatòlica Hazte Oír. La documentació que s'enviï al TSJC serà pràcticament la mateixa que al Suprem, assenyalen des del cos. Llarena va demanar detalls de l'operatiu i els motius pel qual va fracassar, així com els "agents responsables del disseny, els responsables de la seva aprovació i aquells a qui es va encomanar la seva execució i desplegament". El magistrat, doncs, reclama noms i cognoms, i caldrà veure si té alguna pretensió de demanar responsabilitats.
L'actuació del 8 d'agost va rebre crítiques de sindicats de Mossos i també de sindicats de la policia espanyola, com Jupol, per bé que ha dirigit la crítica cap al ministeri de l'Interior per no haver sigut contundent amb la policia catalana. De fet, l'informe que va presentar a Llarena el departament dirigit per Fernando Grande-Marlaska deixa constància que els Mossos no van requerir el suport que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van oferir un cop Puigdemont va desaparèixer, però no en fa mala sang i també assumeix que els cossos i forces de seguretat de l'Estat no van aconseguir localitzar el líder de Junts. Ara els Mossos confien que no es reobrin velles desconfiances amb la reacció de Llarena.
