Front comú de PP i PSOE per no extrapolar la crisi grega a Espanya
BarcelonaPoc després que el Parlament grec fracassés, a la tercera votació, en l’intent d’elegir el president del país -i Grècia es veiés abocada a un avançament electoral-, el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va vaticinar a les xarxes socials que el 2015 serà “l’any del canvi a Espanya i Europa” i que aquesta revolució política arrencarà a Grècia. Iglesias es referia al favoritisme de Syriza que pronostiquen les enquestes, de cara a la cita electoral del 25 de gener, uns pronòstics que ja han posat en guàrdia Europa. Després de les primeres reaccions dels partits de l’Estat que simpatitzen amb Syriza, ahir les forces del bipartidisme espanyol es van afanyar a subratllar que la situació de Grècia no és “extrapolable” a la d’Espanya. El PP i el PSOE van coincidir a negar qualsevol paral·lelisme entre la crisi de la política grega i Espanya. “Són dues realitats molt diferents, afortunadament”, va argumentar Antolín Sanz, secretari general del PP al Senat. En la mateixa línia, el secretari d’organització del PSOE, César Luena, va descartar que el que ha passat a Grècia “li pugui passar a la societat espanyola ni a cap altra societat de la Unió Europea”.
El PP, que en el tram final d’any ha verbalitzat un discurs triomfalista pel que fa a la recuperació econòmica, va subratllar ahir que mentre que el país hel·lè està estancat en la crisi, l’economia espanyola mostra símptomes de vitalitat. Els populars sí que van admetre que “un constipat o una pulmonia a Grècia afecten de manera important tota la Unió Europea”, tal com va raonar Sanz. En unes declaracions a RNE, el dirigent del PP també va lamentar les anàlisis “una mica fredes, per no dir frívoles, sobre el que suposa el Podem grec i el Podem o el Podeu espanyol”, com va qualificar el partit de Pablo Iglesias. Segons el seu punt de vista, “el Podeu espanyol, en l’aspecte econòmic, és pura ficció”. I va insistir a vincular aquesta formació amb la “inestabilitat”, un argumentari recurrent dels populars des que Podem ha sacsejat les enquestes.
De Guindos i el “sentit comú”
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, també es va referir a la crisi del país hel·lè. En unes declaracions a la Cope, De Guindos va confiar que els grecs votin en les pròximes eleccions “amb sentit comú per al manteniment de Grècia a l’euro” i va recordar que el govern que surti de les urnes “ha de complir amb els seus compromisos, no només perquè els imposi la troica [la Comisió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional] sinó perquè és bo per a l’economia grega”.
El PSOE, que també va desvincular la realitat espanyola del fantasma grec, va criticar -a diferència del PP- el paper de la troica. “Pitjor del que s’ha fet amb Grècia no es pot fer en cap país”, va expressar Luena. “No em vull imaginar cap escenari polític, ni electoral, ni institucional similar al grec”, va afegir el secretari d’organització dels socialistes. Sobre si un hipotètic triomf de Syriza pot tenir un efecte anàleg a Espanya amb Podem -equivalent ideològic del partit d’Alexis Tsipras-, Luena va apostar per l’estabilitat d’un govern del PSOE.
IU, en canvi, veu en les pròximes eleccions gregues i el possible triomf de Syriza una “oportunitat” per canviar les polítiques d’austeritat a Europa i trobar una sortida “social i justa” a la crisi del continent. El diputat Gaspar Llamazares va recordar al Congrés que la formació grega “és un partit germà d’IU”.
Fabra: “No és el moment de la revolució”
El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, va subratllar ahir que “no és el moment de la revolució, sinó de l’evolució”, en referència a l’aparició de Podem en el mapa polític valencià. En el tradicional discurs de Cap d’Any, emès per segon any consecutiu per la web de la Generalitat Valenciana i en la desconnexió territorial de TVE -després del tancament de Radiotelevisió Valenciana-, Fabra també va demanar no retrocedir “a èpoques superades” o deixar-se guiar per “sentiments” que, segons ha advertit, poden conduir a “models d’estat fallits”. “En un país que aspira al progrés col·lectiu, les normes de convivència cal construir-les des dels consensos i mai des de la ruptura”, va defensar Fabra, que sol·licitar “afermar tot el progrés aconseguit des de la Transició”.