Fredor amb Puigdemont, ‘selfies’ amb Iglesias i calbots a Colau
SitgesEl Cercle d’Economia s’ha reconvertit en el Cercle de la Política durant uns dies. En una tendència creixent en els últims anys, la seva trobada anual està pràcticament monopolitzada pels polítics, amb la particularitat que en aquesta ocasió molts eren debutants. Ahir es van estrenar el president Carles Puigdemont; el líder de Podem, Pablo Iglesias, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
De tots tres, segurament l’únic que capta vots entre el públic assistent és Puigdemont, que va tenir una recepció correcta però poc entusiasta. Amb una sala ni de bon tros plena, el president va iniciar el seu speech llegint avorrides dades macro -fins i tot fent referències a les economies de l’Índia o el Brasil- per demostrar que Catalunya va bé. A poc a poc, però, es va anar embalant. “El juliol del 2012 el Cercle constatava la incomoditat de Catalunya i demanava una reforma del sistema autonòmic”, va recordar Puigdemont. “Llavors hi havia 12 diputats a favor de la independència al Parlament: ara n’hi ha 72”. En tot cas, el president va garantir seguretat jurídica per a tothom i que el seu Govern “no s’aixecarà mai de la taula de negociació”. Una taula que a hores d’ara no existeix i que ningú preveu que existeixi. En tot cas, la Generalitat no farà cap bogeria i l’Estat no negociarà res. Situació encallada. Potser això explica la fredor d’ahir.
La veritable estrella va ser Pablo Iglesias. Els empresaris saben què és el poder i, en una trobada cada cop més poblada de public relations i caps de premsa, algun primera espasa de l’empresa catalana es va desplaçar expressament fins a Sitges per saludar-lo en persona. Abans de cada conferència, als ponents sempre se’ls fa entrar en una sala on poden parlar a porta tancada durant uns minuts amb membres selectes del Cercle. Quan Iglesias va entrar en aquella sala, alguns dels empresaris presents es van fer selfies amb ell -segons van explicar a l’ARA persones presents allà- i demostraven així que no només els millennials perden el nord per l’autofoto. El president de Gas Natural, Salvador Gabarró, fins i tot va aprofitar la proximitat per donar el seu telèfon mòbil a Iglesias tot indicant-li que li truqués si tenia cap dubte sobre el sector energètic. Tractant-se d’un sector regulat, queda clar que les empreses energètiques tenen molt respecte (per no dir una altra cosa) pel que pugui decidir un govern de Podem. Tanmateix, el líder podemita no va parlar d’aquest sector a la seva conferència. Sí que ho va fer de la banca, i va deixar clar que no vol “reprivatitzar” Bankia i Banco Mare Nostrum, les dues entitats nacionalitzades que segueixen en mans de l’Estat. Si no fos per detalls com aquest, o com el d’apujar gairebé tots els impostos als rics, el discurs d’Iglesias en alguns punts es confonia amb el del PSOE. Va defensar que cal reduir el dèficit (tot i que lentament), va negar que vulgui impagar el deute i es va comprometre a mantenir Espanya dins l’eurozona. “Som pragmàtics”, va dir. Iglesias va aprofitar l’ocasió per presentar Nacho Álvarez, el responsable econòmic de Podem, que segons Iglesias està cridat a tenir grans responsabilitats. “Quedin-se amb aquest nom”, va sentenciar.
Tothom s’atreveix amb Colau
Potser perquè, encara que sigui alcaldessa, no té tant poder com el que podria arribar a tenir Iglesias, la rebuda a Colau va ser molt més dura.
L’alcaldessa, que l’any passat era present en totes les converses perquè la seva victòria electoral era molt recent, va intentar oferir un discurs de mà estesa, conscient que jugava en camp contrari. I si no n’era conscient, li devia quedar clar. “Vostè ha dit que el seu primer any com a alcaldessa ha sigut el millor dels màsters”, va dir Antón Costas, president del Cercle, abans de rematar: “¿Creu que ha sigut un màster car per als ciutadans de Barcelona?” Tot i així, Colau els va demanar col·laboració per combatre les desigualtats i per pressionar l’Estat en la millora de les infraestructures. No va semblar que ningú en prengués gaire nota.
