Fre a la reforma de la malversació: ¿i si se'n beneficiessin també els corruptes?
BarcelonaEn el camí per despenalitzar les conseqüències jurídiques de l’1-O la primera parada van ser els indults. Aleshores ERC no ho va poder vendre com un èxit –ni tan sols reconeix negociacions amb el govern espanyol– i es va haver d’esperar a la segona parada del trajecte per treure pit: la supressió del delicte de sedició ha d’acabar amb la principal llosa que el Tribunal Suprem va penjar als líders del Procés. Envalentits, els republicans no van trigar gaire a mirar cap a la que havia de ser la tercera parada: la reforma de la malversació com a clau definitiva per acabar amb el moll de l’os de les múltiples causes judicials que encara es mantenen vives, com la de Carles Puigdemont (o la inhabilitació d’Oriol Junqueras).
Les expectatives van créixer ràpidament. El mateix president de la Generalitat reconeixia contactes amb la Moncloa i es mostrava esperançat amb introduir els canvis en la malversació de manera immediata a través de les esmenes a la reforma del Codi Penal que ja s’està tramitant al Congrés. Des de Madrid, Pedro Sánchez s’ho mirava de perfil, però no hi tancava la porta i entre les files d’Unides Podem hi havia optimisme per aconseguir, d’una tacada, acabar amb el jou que des del 2017 ha amenaçat els organitzadors del referèndum.
Però els núvols s’han tornat grisos i s’espera pluja. ERC i el PSOE havien avançat prou perquè algú s’atrevís a parlar-ne públicament, però aquesta setmana han anat fent marxa enrere. En el fons de la qüestió hi ha una preocupació compartida: que els canvis en la malversació acabin beneficiant corruptes. De fet, només cal que aquest sigui un supòsit creïble perquè tothom passi a caminar amb peus de plom. I les rebaixes de condemna –fins i tot excarceracions– d’agressors sexuals que ha comportat l’aplicació de la llei del només sí és sí han contribuït al temor d’una repetició en el cas de la malversació. Ara ERC ja ni tan sols aclareix si presentarà les esmenes de les quals Pere Aragonès havia parlat ara fa tot just uns dies.
Una diferenciació crucial
Tota la cúpula de la Gürtel, amb Francisco Correa al capdavant, estan condemnats, entre d’altres, per malversació. També ho estan Fèlix Millet i Jordi Montull pel cas Palau o l’expresident andalús José Antonio Griñán per l’escàndol dels ERO. A l’expresident valencià i exministre del PP Eduardo Zaplana també se l’investiga per aquest delicte o a l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz. I, esclar, també a Puigdemont, Toni Comín, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i un llarg etcètera de persones vinculades al referèndum del 2017. ¿Com es fa perquè els jutges diferenciïn entre els uns i els altres? La intenció és tornar a una versió del text similar a la que hi havia abans que el PP reformés el delicte el 2015 pensant precisament en un futur referèndum després de la consulta del 9-N. A grans trets, diferenciar entre els que es lucren per a la seva butxaca (o la dels seus partits) i els que no.
Els detalls
Dijous passat es va presentar l’ampliació de la línia 8 de FGC. Al capdavant de les autoritats hi havia el president del Govern, Pere Aragonès. La tinent d’alcaldia Janet Sanz va representar l’Ajuntament de Barcelona i va ser l’única dona entre deu homes. Per evitar una imatge polèmica, els responsables de protocol de la Generalitat van preferir que no es fes la foto final de família, lamenten fonts del consistori.
Abans que els donin la toga, els jutges han de superar les pràctiques a l’acadèmia de Barcelona. Una de les proves consisteix en acompanyar un cop a l’any els periodistes a les rodes de premsa. Dilluns en van coincidir diversos a la seu d’ERC, escoltant com la portaveu, Marta Vilalta, criticava el sistema judicial espanyol, aliena a la presència dels convidats especials. Quan l'hi van dir els va anar a saludar amistosament.