Fre del Consell de Garanties a les estructures d’estat
L’òrgan només salva l’agència catalana de la seguretat social i fa reformular el que havien acordat CiU i ERC
BarcelonaRevés del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) a les principals estructures d’estat. L’òrgan consultiu va dictaminar per unanimitat -i amb l’exdirigent d’ERC Joan Ridao com a ponent- ahir que les esmenes instades per Esquerra i assumides per CiU a la llei d’acompanyament dels pressupostos per impulsar els instruments de sobirania -impugnades pel PP- no encaixen ni en la Constitució espanyola ni en l’Estatut d’Autonomia vigents. Es tracta de la Hisenda pròpia, de la reforma de la llei de patrimoni per preparar l’eventual repartiment dels actius i els passius amb l’estat en cas d’independència, de l’autoritat catalana de la competència, de l’inventari de les infraestructures crítiques i de l’agència de seguretat nuclear, en tractar-se d’àmbits de competència exclusiva de l’Estat. Salva, això sí, la que insta a redactar la llei de creació de l’agència catalana de la seguretat social perquè “no s’erigeix en la norma per la qual la Generalitat assumirà directament competències corresponents a una matèria que és de titularitat estatal”.
CiU i ERC tenen ara fins dimarts per reformular les esmenes, amb les quals ja transaccionaven ahir prenent la de l’agència catalana de la seguretat social com a model. El pressupost i la llei d’acompanyament s’aprovaran definitivament el 4 de març. Més enllà de la reformulació de les esmenes a la llei d’acompanyament per ajustar-les a la legalitat, el cert és que els límits indicats obren nous escenaris de dubte amb impacte directe en la negociació del full de ruta post 27-S, que inclourà passos unilaterals cap a l’estat propi que no preveuen els marcs vigents. Perquè, al capdavall, el dictamen de l’òrgan consultiu ve a concloure que el desplegament de les estructures d’estat dins l’actual ordre constitucional està bloquejat. Això condueix inevitablement a un replantejament estratègic del camí.
Blindatge estatutari
Fonts de CiU i ERC consultades ahir per l’ARA van relativitzar la importància i incidència del dictamen, que no és vinculant sinó consultiu, en el plantejament de les estructures d’un nou estat. Així, tant nacionalistes com republicans admetien ahir que ja tenien “previst” que pogués produir-se. Afirmen que, de fet, aquestes esmenes no van ser incorporades d’entrada al text de la llei a l’espera del dictamen, per incloure-hi ja el redactat definitiu. És més, segons els republicans, les esmenes ja feien un plantejament ambiciós a l’espera que la resolució del Consell indiqués el camí per buscar-ne el blindatge estatutari un cop reformulades. “És evident que dins la Constitució no hi ha marge”, reflexionava ahir un dirigent republicà, que considera que el dictamen del constitucional català avala el discurs d’ERC en el sentit que no és possible el desplegament de les estructures d’estat sense trencar amb la legalitat espanyola.
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va indicar en declaracions al .Cat de TV3 que el Govern seguirà preparant les estructures d’estat pensant en l’escenari posterior a les eleccions. “Cal anar-se preparant per a tots els aspectes en què no tenim competències”, va raonar.
Sense precedents
De fet, aquest és el primer cop que el Consell es pronuncia sobre esmenes encara no incorporades a la llei de pressupostos o d’acompanyament. CiU i ERC van optar per deixar vives les esmenes en el tràmit en comissió, en una pràctica que es coneix com a esmenes reservades. Experts consultats per l’ARA asseguren que l’argument central del Consell és que la incorporació d’esmenes a la llei d’acompanyament i la seva aprovació implicaria una “modificació immediata” de l’ordenament constitucional, cosa que és “incompatible” amb el model de distribució actual de competències. “Una cosa és que facin estudis preparatoris i l’altra és que incideixin en l’esquema de repartiment competencial a l’Estat” a través de la llei d’acompanyament dels comptes, apunta un jurista.
Sigui com sigui, ahir Enric Millo, del PP, celebrava el dictamen disparant contra un vaixell, el del sobiranisme, “embarrancat i amb un naufragi assegurat”. I si CiU i ERC fan “trampes” per esquivar la resolució aniran al Tribunal Constitucional. En una línia similar, el portaveu del PSC, Maurici Lucena, va considerar que la resolució demostra que el “primer producte de la renovació del pacte” entre CiU i ERC és “d’una incompetència oceànica” que ha dut al “ridícul històric” d’ahir.