La frase mal traduïda del ‘New York Times’
Diversos mitjans catalans i espanyols han traduït malament la frase clau del paràgraf final de l’editorial del New York Times (NYT) sobre Catalunya. La frase deia: “The best outcome for Spain would be to permit the referendum, and for Catalan voters to reject independence”. La mala traducció seria: “El millor per a Espanya seria permetre el referèndum, i [el millor] per als votants catalans [seria] rebutjar la independència”. La bona traducció –la que va aparèixer en la informació de l’ARA tant a la web com a l’edició impresa– és: “El millor per a Espanya seria permetre el referèndum i que els votants catalans rebutgessin la independència”.
El matís és substancial i ha permès que molts mitjans –basant-se en la mala traducció– afirmessin que el NYT insta els catalans a votar no al referèndum i es posiciona obertament contra la independència. Però l’editorial, tot i que té un to contrari a la ruptura, no explicita el seu suport al no: és limita a criticar la mala estratègia del govern del PP i li recomana: 1) ser més competent, just i dialogant en el seu tracte amb Catalunya, i 2) permetre un referèndum en què (complerta la primera condició) el no –tal com ho veu el NYT– ho tindria fàcil per guanyar.
Però tornem a la frase i als problemes de traducció que planteja. La base de l’error és una estructura molt viva en anglès i molt mal assimilada pels estudiants d’anglès. L’estructura d’infinitiu for X to do Y. Un parlant de llengua romànica tendeix a traduir-la com per a X fer Y, però la traducció correcta és que X faci Y. És a dir, aquest for, contra el que podíem esperar, no introdueix cap complement sinó el subjecte de l’infinitiu.
En aquesta frase, a més, tenim dos for (for Spain i for Catalan voters) i això ens pot induir a pensar que són dos for paral·lels i els hem de traduir igual; que les dues parts de la frase tenen la mateixa estructura i en la segona part s’han sobreentès i elidit elements de la primera: “...and [the best outcome] for Catalans voters [would be] to reject independence”. Però un parlant nadiu no ho llegiria mai així, perquè quan darrere el for X hi troba el to do Y de seguida identifica l’esmentada estructura d’infinitiu i ja no es planteja res més. Llegeix directament el que traduït seria que X faci Y.
De fet, ens hauria de semblar molt estrany que el NYT, en un editorial, instés els catalans a votar no en un referèndum. Ni és el to de l’editorial ni lliga per res amb la tradició liberal i democràtica del rotatiu novaiorquès.