El franquisme i el cas judicial que “corca la identitat espanyola”, a la portada del 'New York Times'
Tres dies abans que l'Audiència Nacional decideixi si extradeix a l'Argentina un inspector de policia acusat de tortures, el diari nord-americà explica la manca de voluntat política per reobrir "el dolorós passat".
BarcelonaL'Audiència Nacional acollirà aquest dijous la vista d'extradició de l'exinspector de policia Juan Antonio González Pacheco, 'Billy el Niño', reclamat per l'Argentina per tortures en el franquisme. La Fiscalia s'hi oposa, perquè considera que aquests fets estan prescrits i es poden investigar a Espanya. El cas serveix al 'New York Times' per fer una radiografia de fins a quin punt el franquisme continua sent una assignatura pendent a Espanya. En la seva edició d'aquest dilluns el diari ha publicat un article titulat 'Davant del seu torturador mentre Espanya s'enfronta al seu passat' que, a més de les pàgines interiors, ocupa un lloc destacat a la portada, aquest cop amb el títol "Un cas de l'era franquista corca la identitat espanyola".
El diari explica la història de José María Galante, un estudiant d'esquerres que va ser torturat per 'Billy el Niño', el sobrenom d'Antonio González Pacheco. L'any passat, Galante va descobrir que el seu torturador vivia a només uns quilòmetres del seu propi domicili. "Estic d'acord amb la idea de reconciliació", explica Galante, "però no és tan fàcil girar full: abans l'has de llegir", explica al 'New York Times'.
El diari remarca que el cas per l'extradició del policia torturador a l'Argentina, el país que, a diferència d'Espanya, ha donat protecció a les víctimes, "està reobrint el dolorós passat franquista i amenaçant el pacte polític que va ajudar Espanya a fer la transició des de la dictadura a la democràcia". Després d'explicar que la Transició és un moment "d'orgull nacional", i de citar l'enyorança per l'època que traspuava el condol per la mort de Suárez, el diari apunta que el que va fer possible aquesta Transició va ser una amnistia "que va animar a una amnèsia col·lectiva en el nom de la reconciliació. Es va creure que Espanya només podia prosperar si mirava cap al futur, no cap al passat".
La conseqüència, explica el diari, "és que la política, l'economia i la justícia espanyoles estan esquitxades de gent amb vincles directes o indirectes amb el franquisme". L'article apunta que les Nacions Unides han lamentat el fet que Espanya, a diferència d'altres països, no hagi mirat el seu passat de cara. "Alguns problemes no marxen. No es poden escombrar a sota la catifa. La gent no oblida", explica Pablo de Greiff, relator de les Nacions Unides.
Víctimes a les carreteres
El diari ha parlat amb Jaime Alonso, portaveu de la Fundació Francisco Franco, que nega que fos un dictador i acusa l'esquerra de "deslegitimar la història". Amb tot, posa èmfasi a destacar que milers de víctimes republicanes esperen ser exhumades, i destaca que Baltasar Garzón va ser suspès com a jutge en intentar investigar.