MadridFa un any, Albert Rivera va veure com la seva estratègia fracassava estrepitosament. Era un avís per a navegants del que passaria en les eleccions generals del 10 de novembre passat, en què Ciutadans va perdre fins a 2,5 milions de vots i es va quedar amb deu escons. En un intent de marcar el PP, va fitxar la que havia sigut la presidenta dels populars a Castella i Lleó, Silvia Clemente, per ser la candidata del partit a les eleccions autonòmiques del 26 de maig. Impulsiu de mena, Francisco Igea (Valladolid, 1964) va decidir a última hora enfrontar-s’hi en unes primàries que obririen portades a tot l’Estat. Clemente va guanyar inicialment per només 35 vots però ràpidament es va descobrir una tupinada que ara està en mans de la Fiscalia.
Rivera va haver de cedir i donar la candidatura a Francisco Igea, que avui és vicepresident del govern de coalició entre el PP i Cs a Castella i Lleó. Aquesta gesta l’ha portat ara a apuntar més amunt i enfrontar-se a la cúpula del partit taronja: Inés Arrimadas. Igea repudia tot el que encarna la dirigent de Cs. Enfront del “continuisme” de la portaveu de Ciutadans al Congrés, ell demana “canvi”. I sobretot que siguin les agrupacions les que escullin els càrrecs orgànics, per evitar que l’aparell tingui un control absolut.
Metge de professió, va començar a vincular-se amb UPyD el 2007 i va arribar a formar part, durant un temps, de la direcció. El 2014 ja va provar sort en les primàries d’aquest partit per a la presidència de Castella i Lleó, però va perdre. Poc després va aterrar a Ciutadans de la mà d’un dels seus amics de joventut, Luis Garicano. El 2015 i el 2016 va aconseguir un escó al Congrés. Però la pugna amb Clemente el va catapultar al govern de la Junta de Castella i Lleó. Si bé s’havia presentat amb la promesa de posar fi a l’hegemonia popular a la comunitat, es va acabar convertint en la crossa perquè el PP hi continués governant. Una decisió que, de nou, va imposar Madrid.
Aproximar-se al PSOE
Ara Igea es presenta a les primàries sabent que és una batalla gairebé perduda. Continuarà amb el càrrec de vicepresident de la Junta, però veu molt poc probable tenir un lloc a la direcció. Creu que la supervivència de Ciutadans passa per mirar més cap al PSOE i no pas cap al PP, i encara menys amb aliances preelectorals com la del País Basc per al 5 d’abril. Molt pròxim a Toni Roldán, ja el juny passat es va posar una foto de perfil a Twitter amb el diputat català i fins llavors portaveu econòmic de Ciutadans abans d’anunciar la dimissió pel veto de Rivera a Pedro Sánchez i els pactes indirectes amb Vox.
Després de la renúncia de Rivera, Igea també va protagonitzar una de les reunions més tenses de la direcció per escollir la gestora, preludi de l’enfrontament que viuria el partit de cara al procés de primàries. “Em fa vergonya que es faci una votació a mà alçada. Em fa vergonya que algú faci una qüestió d’ordre i no se li deixi parlar. Això és un partit liberal?”, es va preguntar en plena reunió, segons uns àudios que va difondre La Sexta, per posar en evidència la verticalitat i el continuisme que imposava Arrimadas.
Avui mesura forces amb el vell aparell que va deixar Rivera. Sap que si van mal dades sempre li quedarà l’hospital.