Francisco Bañeres serà el nou fiscal superior de Catalunya
El tinent fiscal havia assumit les funcions de José Maria Romero de Tejada després de la seva mort
BarcelonaFrancisco Bañeres serà el nou fiscal superior de Catalunya si no hi ha cap sorpresa d'última hora. El consell fiscal ha triat Bañeres com el successor de José Maria Romero de Tejada, que va morir al novembre. El consell de ministres haurà d'aprovar ara definitivament el nomenament, que es farà efectiu quan es publiqui al 'Butlletí Oficial de l'Estat'.
La reunió del consell fiscal, presidida pel nou fiscal general Julián Sánchez Melgar, també ha designat Concepción Talón com la nova fiscal en cap de Barcelona, en substitució d'Ana Magaldi, que acabava mandat. A la plaça també hi optava el fiscal delegat d'estrangeria i vocal del consell Fernando Rodríguez Rey, membre de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), però finalment el consell s'ha decantat per Talón, que havia sigut presidenta de l'Associació de Fiscals (AF). En el cas de Bañeres era l'única candidatura per ocupar la plaça de fiscal superior.
De número dos a número u
Bañeres (Tortosa, 1959) va obtenir la plaça de tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya el 2013 després d'anys com a coordinador del servei de Delictes Econòmics de la Fiscalia de Barcelona. Durant aquest temps s'havia convertit en la mà dreta de Romero de Tejada a la institució. Junts havien impulsat les querelles contra el Procés.
De tarannà cordial i gran aficionat al ciclisme, l'ara tinent fiscal no està afiliat a cap de les associacions de fiscals. Va dirigir l'acusació contra l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9-N, juntament amb el fiscal Emilio Sánchez Ulled, ara conseller de Justícia en representació de l'Estat a la Unió Europea.
Des de la fiscalia catalana també s'han impulsat les investigacions per presumpta desobediència contra alcaldes de diferents municipis pels preparatius del referèndum de l'1 d'octubre o la causa contra l'executiu de Carles Puigdemont, amb el president al capdavant, i els anteriors membres de la mesa del Parlament, que ha acabat en mans del Tribunal Suprem.
A la Fiscalia de Barcelona, on va ingressar l'any 1995, Bañeres havia dirigit algunes de les investigacions més rellevants en delictes econòmics dels últims anys: des de l'arrencada del cas Palau -que després va passar a la Fiscalia Anticorrupció- als casos de l'estafa de l'excúpula directiva de La Seda o el cas de frau fiscal Cuatrecasas, entre d'altres.
Relleu per Magaldi
Pel que fa a la Fiscalia Provincial de Barcelona, Talón substituirà la fiscal Ana Magaldi, que s'havia convertit també en una de les cares visibles de la investigació contra el Procés. La fins ara fiscal en cap de Barcelona ja va fixar la posició contraria al 9-N de la fiscalia barcelonina abans que la Fiscalia General de l'Estat ordenés a Romero de Tejada querellar-se contra Mas, Ortega i Rigau -inicialment, els fiscals que exerceixen a Catalunya ho havien descartat-.
Magaldi va tornar a sortir a la palestra durant el judici del 9-N per denunciar que un jove l'havia increpat a la seva sortida del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, des d'on va seguir totes les sessions de la vista oral. La fiscal en cap va dir que havia arribat a "tenir por per la seva integritat". Aquest novembre també va denunciar als Mossos que uns desconeguts havien entrat a la seva segona residència al Pirineu i li havien tallat la calefacció i el sistema de reg automàtic. Sospitava que havia sigut a causa del càrrec que ocupava.
Des de la Fiscalia de Barcelona Magaldi també va impulsar la querella contra els membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O i va ordenar investigar les protestes davant dels hotels on s'allotjaven els agents dels cossos de seguretat de l'Estat desplaçats a Catalunya, així com el paper dels ajuntaments que els van demanar que marxessin.
També va sortir en defensa dels dos fiscals anticorrupció de Barcelona, Emilio Sánchez Ulled i Fernando Bermejo, quan van ser acusats de no haver volgut investigar les suposades noves revelacions policials que vinculaven Artur Mas i Jordi Pujol amb el cas Palau i que finalment es van acabar transformant en el polèmic esborrany fantasma que va saltar a la llum pública durant la campanya electoral catalana del 2012.