Francina Armengol: una experta en pactes contrària al 155

PalmaUna dona de partit, feminista, de conviccions fermes i contundents, i una idealista. Així defineixen alguns companys del PSIB-PSOE la que serà la nova presidenta del Congrés de Diputats, la mallorquina Francina Armengol (Inca, 1971). El seu lideratge a les files del PSIB és absolut, malgrat que a les autonòmiques del maig la dreta va acabar amb les seves aspiracions d’una tercera legislatura consecutiva com a presidenta del Govern Balear. Armengol ha defensat que un major federalisme ha de ser la via per solucionar els conflictes territorials d’Espanya, i va ser precisament aquest posicionament el que la va dur a manifestar-se públicament en contra de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. “És un fracàs important del diàleg i de part important de la democràcia”, va assegurar llavors, a més de reclamar un “diàleg serè” entre el govern espanyol i la Generalitat.

Des del postulat federalista, Armengol ha teixit una xarxa de bones relacions amb representants polítics propers, com l’expresident del País Valencià i company de partit, Ximo Puig, i d’altres que no ho són tant, com el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

I no ha estat l’única vegada que ha manifestat un parer diferent dins del seu partit. També ho va fer quan Pedro Sánchez va avalar la proposta d’autonomia per al Sàhara Occidental que va fer el Marroc. Armengol va mostrar públicament la seva discrepància i va reivindicar que els esforços s’havien de dirigir a aconseguir “un Sàhara lliure”. Però, malgrat les discrepàncies puntuals, la presidenta del Congrés ha estat un suport per a Pedro Sánchez, llevat quan va apostar per Patxi López com a candidat a secretari general del PSOE.

Acostumada a governar en coalició

Si a alguna cosa està acostumada Armengol és a pactar. Mai no ha pogut governar en solitari, sinó que ho ha hagut de fer amb forces tan diferents com Podem, partit que a les Balears sempre ha estat marcat per la dinàmica estatal, i els sobiranistes de Més per Mallorca, que li han reclamat constantment un compromís més gran amb el català i el territori i de vegades li han retret la manca de contundència en qüestions com la protecció del medi ambient i la problemàtica de la massificació turística.

És cert que, quan va arribar al Govern Balear l’any 2015, Armengol va derogar la llei de símbols, va recuperar la llengua pròpia com a requisit per accedir a la funció pública i va derogar el TIL de Bauzá, que potenciava el castellà i l’anglès en detriment del català. Però també ho és que va intentar sense èxit eximir el personal sanitari del requisit del català, al·legant la manca de professionals i assenyalant que “la salut és el primer de tot”. L’oposició dels socis de Més i d’entitats en defensa de la llengua i la cultura pròpies va ser cabdal perquè fes marxa enrere.

Armengol té en el seu currículum les fites històriques d’haver estat la primera dona a presidir el Govern de les Illes Balears i el fet que el Pacte Progressista governés dues legislatures seguides. Però el 28-M es va acabar aquest capítol de la seva carrera política, després d’uns resultats de la dreta i l’extrema dreta que ella mateixa va reconèixer que no va veure venir. Com altres presidents de les Illes (Francesc Antich, Jaume Matas i José Ramón Bauzá), Armengol va decidir passar pàgina marxant a Madrid, encara que ja no defensarà els interessos de les Balears des d’un escó.