Armengol anuncia que permetrà l'ús del català, el basc i el gallec al Congrés de Diputats

MADRIDPrimer gest de la flamant presidenta de la mesa del Congrés de Diputats, la socialista Francina Armengol. Durant el seu primer discurs ha anunciat que permetrà l'ús del català, el basc i el gallec a la cambra baixa espanyola.

"Ens enriqueix la pluralitat, i és la pluralitat el que ens apropa a l'Espanya real, plena de colors i matisos", ha dit Armengol. I tot seguit ha afegit que el "compromís" de la presidència del Congrés és amb el castellà, el català, l'euskera i el gallec i que "aquesta presidència permetrà l'ús d'aquestes llengües" a la cambra baixa espanyola, un anunci que ha aixecat els aplaudiments de la bancada progressista. Armengol, però, no ha detallat com es durà a terme aquesta modificació pel que fa a l'ús de les llengües al Congrés i, per exemple, com s'assegurarà la comprensió a la resta de diputats.

De fet, aquesta ha estat una reivindicació històrica dels partits independentistes catalans -és una de les contrapartides pel seu sí a Armengol-, però el cert és que el PSOE s'hi havia oposat sempre i només havia obert la porta a fer-ne un ús al Senat. En canvi, la líder de Sumar i ministra de Treball en funcions, Yolanda Díaz, ho va defensar durant la campanya electoral el 23-J com un gest per intentar acostar posicions amb l'independentisme. 

Durant el seu discurs, la mallorquina també ha llegit un fragment del poema La pell de brau de Salvador Espriu. "Recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills", ha parafrasejat Armengol, que també ha recordat la figura del polític mallorquí Fèlix Pons, que va ser president del Congrés de Diputats entre el 1986 i el 1996. "El Parlament ha d'irradiar claredat i autenticitat, i s'ha de posar com a meta aconseguir la màxima proximitat", ha dit Armengol, recuperant un dels discursos de Pons. L'altra figura que ha recordat Armengol ha estat la de la filòsofa d'origen malagueny María Zambrano, que es va veure obligada a exiliar-se durant la Guerra Civil.

Tant el PSOE com el PP han valorat l'anunci d'Armengol. En el primer cas, el fins ara portaveu al Congrés de Diputats, Patxi López, ha defensat que "no hauria d'espantar" l'ús de les altres llengües oficials a la cambra baixa espanyola. "Tots n'hauríem de ser partícips [de l'ús de les llengües oficials]. Utilitzar les llengües cooficials ens enriqueix", ha dit López. Al seu torn, des del Partit Popular, la diputada Cuca Gamarra s'ha mostrat favorable a l'ús del català, l'euskera i el gallec, però sempre que "es permeti la comprensió entre tots els diputats". "La presidència ens haurà d'explicar com vol fer-ho", ha dit Gamarra. "És històric" ha subratllat la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras.

"Es tracta de sumar, de parlar, de falar, de hablar i de fer-ho per avançar, perquè Espanya avança quan es reconeix en la seva pluralitat i diversitat. Tenim l'oportunitat per demostrar que la convivència de cultura, tradicions i llengües ens fa millors", ha defensat Armengol, que ha demanat als diputats "fugir de les divisions, de les pors i assumir que aquesta és l'Espanya real". La mallorquina ha defensat que aquesta ha de ser una legislatura en què s'han de "respectar les idees de l'altre sense odi, sense insults i des del respecte". La passada legislatura va estar marcada, precisament, per la polarització i crispació entre els diferents blocs.