Francesc Homs: "El PP ha entrat en campanya a favor del no. És una bona notícia"

Què pensa dels arguments de Rajoy?

Potser el sorpendrà, però si exceptuem el to autoritari i fins i tot mesquí [Cospedal parlant de trencar la unitat d'Espanya a "machetazos "], el PP ahir va entrar en campanya a favor del no. És una bona notícia: el govern espanyol ha interioritzat que el debat hi és. Abans l'evitaven. Acceptar el debat equival a acceptar un nou "marc mental", que deia Lakoff.

Accepta el debat, no la consulta.

Fa uns mesos ni replicaven. En l'argumentació s'hi van posar tard. Estan fent una evolució, amb un discurs semblant al que utilitza el govern britànic en relació a Escòcia: missatges apocalíptics, que ens cauran les set plagues bíbliques al damunt, i que sortirem no ja d'Europa sinó de la Via Làctia, combinats amb idees de seducció. El govern britànic és més audaç a l'hora de seduir els escocesos. L'espanyol és més maldestre. Però hi ha un petit detall: els escocesos poden votar. I aquí, de moment, ens diuen que no.

Per això ho dic. Ara ja contesten, però per dir que s'ho treguin del cap.

Hauran de sofisticar els arguments, perquè en un context democràtic ningú no nega una consulta perquè no li agradi la pregunta. El que ha de fer és convèncer que la millor resposta és la seva. Ara bé, l'argumentari de la convenció em va fer angúnia. És un estil agressiu, intimidador i no democràtic. I, per tant, el que no faré és replicar.

Cospedal afirma que "l'única veritat immutable és que Catalunya és part fonamental d'Espanya des de sempre".

De fet, des de la prehistòria. Amb els llibres del senyor Wert és el que podrem llegir aviat.

¿Aquest discurs que el PP ve a fer a Catalunya s'està adreçant de fet als votants del PP a Espanya?

N'estic convençut. Si el PP es proposés guanyar vots a Catalunya, faria un discurs diferent. I no és la primera vegada que el PP utilitza Catalunya per al seu interès. Només cal recordar la recollida de milions de firmes contra l'Estatut. Aquesta voluntat de buscar confrontació és deplorable.

Alícia Sánchez-Camacho: "Aquest partit ha sofert molt al País Basc, i en altres parts d'Espanya, i ara estem patint, de manera diferent, l'exclusió i el rebuig social a Catalunya. Ens volen dir com hem de viure la nostra vida, com ens hem de governar, com hem d'educar els nostres fills. O estàs amb ells o no ets català".

Em sembla d'un gran cinisme que la senyora Sánchez-Camacho ens digui que volem decidir nosaltres com s'han d'educar els fills després d'imposar-nos la llei Wert a tots. Gràcies a tots plegats, a Catalunya no hi ha hagut mai violència. El que descriu Sánchez-Camacho és un problema personal que té ella. I no precisament amb la societat catalana, sinó amb el seu propi partit. De com es resitua després de La Camarga, on va quedar desubicada. Que ja ens la coneixem...

El ministre Montoro ha anunciat que les balances fiscals ja no es presentaran. En el seu lloc es mostraran uns "comptes públics territorialitzats".

No sé ben bé què volen dir amb això, però suposo que tindran en compte el cost de la vida de cada comunitat, també.

Una de les idees de la convenció del PP ha sigut considerar que una Catalunya independent no podria pagar ni les nòmines ni les pensions. Vostè em dirà que no és veritat, i el ciutadà que els escolta a tots dos pensa: "Qui té raó?"

Els economistes li podran donar arguments tècnics millor que jo. Però per contestar amb un punt d'humor: "Si vostès marxen hauran d'assumir tota la part del deute que tenen". "¿I si ens quedem?" "La que tenen, més el de la resta d'Espanya". Doncs, escolti, posats a comptar... És evident que un procés així comporta un esforç, ¿però que no estem ja assumint un esforç? ¿Que no tenim un dèficit fiscal estructural?

Si no és que té raó Cristóbal Montoro, que divendres a la tarda deia que Espanya ens ha donat 32.000 milions d'euros amb el fons de liquiditat autonòmic (FLA).

El FLA no ens ha donat res, ni és cap favor. És un crèdit amb els nostres diners que haurem de tornar a un tipus d'interès molt alt. Conceptualment és d'un gran cinisme. Catalunya per ella mateixa té solvència, i si no ja m'explicarà per què hi ha multinacionals que hi vénen a invertir. El nostre problema per accedir als mercats és formar part de l'estat espanyol.

La independència, solució ràpida als problemes econòmics de Catalunya...

No és una mena de vitamina C que ho arregla tot. Però disposar d'un estat propi, disposar d'instruments, proporciona més oportunitats per tirar endavant.

¿Convergència s'ha adonat tard de l'avantatge de tenir la totalitat dels instruments?

No, fixi's que la recerca dels instruments l'ha practicat tot el catalanisme. ERC, que és un partit independentista de sempre, va apostar per un nou Estatut. Ara fa 10 anys. I no era precisament un projecte secessionista. El PSC també responia a aquest esquema, i ICV… Fins i tot diria que el PP del senyor Piqué també donava senyals en aquest direcció encara que fossin tènues. Després arribes a la conclusió que aquests instruments són impossibles d'utilitzar en el si de l'estat espanyol. Hi hem arribat bastant plegats, tots.

Quan vostès demanen diàleg, per a què el demanen, exactament? Perquè si és per fer la consulta, ja els han dit que no. ¿De què es pot parlar, llavors?

De democràcia. I aquí un dia o altre hi hauran d'acabar entrant. Perquè no poden sostenir en el temps un no permanent. A part que si el Govern es fa enrere en la consulta, ¿vostè creu que a continuació el govern espanyol diria: "Doncs ens asseiem a parlar de l'Agència Tributària, de retirar la llei Wert…"? No. Dirien: " Al final ya se ha impuesto el seny..." El diàleg, el pacte honest, sincer i constructiu, amb les condicions actuals, amb la política espanyola, no té cap recorregut, ho sabem després d'haver-ho provat tot, tots.

Per tant, és veritat que estem instal·lats en la topada de trens.

No. No comparteixo gens ni mica aquesta metàfora. Els trens ja han xocat. Va ser amb la sentència del Tribunal Constitucional, el juliol del 2010. Ja ens hem estimbat. N'hem de ser conscients. Després de fer el segon Estatut, després de 25 anys de la consolidació de la democràcia a Espanya, amb el catalanisme -fos el PSC, ERC, CiU, ICV- contribuint en la governabilitat d'Espanya, investint presidents de govern espanyols... Ho hem fet tots! I després de tot això et posen una paret.

Aleshores, ¿manté la consulta per al dia 9 de novembre?

Legal, i si pot ser pactada.

Però la legalitat la interpreten les institucions espanyoles.

Però hi ha una llei espanyola que porta per nom Estatut d'Autonomia de Catalunya que diu a l'article 122 que la Generalitat té competència exclusiva per organitzar consultes. Primer, intentem fer-ho per la via del referèndum pactat. Si no, tenim aquesta alternativa que trobem en una llei espanyola, que ens protegeix. L'hem de saber jugar, aquesta partida, amb audàcia jurídica.

¿Però hi ha capacitat per convocar una consulta en què es pregunta si vostè vol que Catalunya esdevingui un estat independent?

És una consulta. Un cop s'hagi manifestat Catalunya, automàticament no tindrà un efecte jurídic, sinó que obriria una negociació. Si d'una manera ordenada i majoritària Catalunya afirma que vol la independència, el govern espanyol es trobaria obligat a gestionar-ho. Com que davant d'aquesta eventualitat no s'hi volen trobar, estan impedint la consulta. Però ara no poden tirar enrere, a causa de l'article 122. És una partida que no la donaria per morta. Perquè quan diguin que no, les lleis ja estan totes escrites. Ibarretxe no tenia l'empara d'aquest article a l'Estatut de Gernika. Aquesta és la diferència.

Quants estats europeus han contestat la carta que va enviar el president Mas?

Diversos. No entraré al detall de les respostes que l'emissor no ha fet públiques, més o menys tothom ha anat contestant, encara que fos un avís de rebuda. El missatge que ens arriba és "No acabem d'entendre la posició del govern espanyol, negant poder votar" i "Tenim prevencions sobre la independència".

Va ser una iniciativa precipitada? L'anglès era correcte però justet, i a França els agrada que els escriguin en francès…

No, precipitada no. I la llengua franca de les relacions internacionals és l'anglès. No he rebut cap queixa en aquest sentit.

Qui seran els caps de llista de CiU a les europees? Tremosa i Sedó?

No ho sé, això ho decidiran els partits. Nosaltres volíem fer una llista més de país, amb ERC i més enllà d'ERC.

¿La candidatura amb ERC no ha sigut possible perquè Unió no ho ha volgut o perquè ERC no ha volgut anar amb Unió?

Tinc la sensació que ni Unió ni ERC s'hi acabaven de trobar còmodes. A diferència de Convergència, són dos partits que tenen una identitat ideològica més marcada.

¿El que li està passant ara al PSC és el que li pot acabar passant a CiU?

El que li passa al PSC no és d'ara, i als altres partits no ens passa. Miri: el 2003, quan va començar el tripartit, CiU tenia 46 diputats, ara en tenim 50. ERC en tenia 23, ara en té 21. ICV en tenia 9, ara en té 13; el PP estava en 15, i ara en són 19. En canvi, el PSC en tenia 42, i ara en té 20. Ha sigut progressiu, no ha sigut ara amb el debat del dret a decidir. I no crec que li passi a CiU, que té una posició més confortable que el PSC, com s'està veient.

¿El Govern valora la dimissió del president del Barça, Sandro Rosell?

Em sento molt pròxim per amistat amb Sandro Rosell, i vull expressar tot el suport i desitjar tots els encerts al nou president i la junta, però no puc expressar altra cosa.