Francesc Sànchez: "Si tot això que es diu del 3% fos cert CDC no hauria hagut de fer un ERO"
L'advocat del PDECat i excoordinador de règim intern de CDC explica a Catalunya Ràdio que es querellarà quan sàpiga qui va dir el seu nom implicat en l'adjudicació irregular d'un carril bici a Barcelona
BarcelonaFrancesc Sànchez se sent "tranquil d'esperit" després que dijous passat la Guàrdia Civil el detingués per ordre de la Fiscalia Anticorrupció -i no per ordre de cap jutge- implicat en el cas 3% que esquitxa CDC, en l'aquest cop anomenada operació Pika.
Sánchez ha explicat fil per randa com es va produir la detenció dijous al matí, però també ha entrat en el fons de la qüestió que hi ha darrere del famós 3%: el presumpte finançament irregular de CDC durant molts anys. "Si les adjudicacions s’han fet de manera impecable, on és el delicte? Si les donacions no són delicte, és que és legal", ha dit a Catalunya Ràdio, i ha afegit: "Si tot això que es diu del 3% fos cert, CDC no hauria hagut de fer un ERO".
Malgrat aquesta defensa de la legalitat de les donacions, Sànchez també entén que èticament grinyolen: "Que aquesta no és la millor manera de finançar un partit polític? Potser sí, per això vam decidir que mai més acceptarem donacions d’empresaris. Ara, d’això a creure que un polític té capacitat d’influir en un funcionari per condicionar un concurs, això és molt creure".
I l'advocat del PDECat ha anat més enllà, parlant de si els polítics sempre se'n surten dels casos de corrupció i si la pena que reben és petita: "Què volem? Que s’acabin les pràctiques corruptes o penalitzar persones concretes? En aquest país un violador acaba tenint menys pena que algú que ha ficat la mà a la caixa. Ho dic per posar les coses en la seva mesura".
El dia de la detenció
"Em van parar dos agents de la Guàrdia Civil quan sortia del pàrquing i em van dir que estava detingut per ordre de la Fiscalia Anticorrupció. Em llegeixen els meus drets, i esperem la meva advocada per fer l’escorcoll de la casa. Jo hi estic acostumat i m’ho miro amb ulls d’advocat", ha explicat Sánchez.
"Em diuen que m’acusen de tràfic d’influències i suborns per l’adjudicació d’un carril bici de Barcelona. Sembla que algú va dir el meu nom. Quan sàpiga qui va dir el meu nom m’hi querellaré", ha advertit.
També ha recordat que valorà fredament amb els seus advocats si les detencions de dijous van ser legals o no, ja que el jutge només va ordenar els escorcolls, però no les detencions ni que vuit d'ells haguessin de passar una nit al calabós de la Guàrdia Civil de Tarragona.
"Jo he conegut el cas Palau de la Música, i el fiscal no ha necessitat fer el mateix espectacle que han fet amb el cas nostre. Hi ha altres maneres de fer les coses, més educades i tranquil·les".
Francesc Sánchez també ha respost a preguntes molt concretes sobre el cas:
"A les oficines de la família Sumarroca hi havia factures d'obres fetes a ajuntaments amb anotacions de xifres molt properes al 3%".
"Aquells documents tenen lletres diferents i diferents colors i intensitats de bolígraf". "Què vols dir?", li pregunta la periodista Mònica Terribas. I ell respon: "No vull dir res més que això".
"Per què l'ex número dos d'Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell, va donar una caixa forta a un amic quan el van anar a escorcollar el primer cop?"
"Quan et venen a escorcollar a casa teva, tens documentació d’altres coses personals que no tenen a veure amb el cas i que no vols que ningú vegi. No ho puc dir, però ho sé perquè he parlat amb ell. Però li van acabar escorcollant igualment i no han trobat res, i si fos així ja ho sabríem, perquè la premsa ho acaba sabent tot en aquests casos, fins la talla dels calçotets".
"Per què l'extresorer de CDC, Andreu Viloca, va triturar un document de Teyco al seu despatx?"
"Era una targeta de visita, i sobre la taula n’hi havia una altra d'igual. Si hagués volgut amagar res, hauria triturat els papers en un altre despatx que no fos el seu".