Francesc Homs: "La meva sentència serà el diapasó de la resposta penal de l’Estat al procés"

BarcelonaFrancesc Homs seurà a partir de dilluns al banc dels acusats pel 9-N. L’exconseller i líder del PDECat al Congrés no amaga les seves ganes de declarar davant del Suprem. Hi va, explica, amb la seguretat de l’estudiant que arriba a l’examen amb la lliçó ben apresa.

Com encara aquest judici?

Amb moltes ganes. Des del punt de vista polític, amb responsabilitat. Em sento dipositari de molta gent de Catalunya que s’hi veu reflectida, d’una manera o altra.

Vostè argumentarà que no va desobeir el Tribunal Constitucional.

Jurídicament no ho vam fer. Qui ha violentat el dret i la democràcia és l’estat espanyol amb accions com, per exemple, aquest judici. Estan trencant totes les regles escrites de la jurisprudència. Vaig denunciar Mariano Rajoy per haver desobeït sentències del TC -fins a 34- i la fiscalia m’ha respost que no hi té lloc el que s’entén en dret com a delicte de desobediència i prevaricació. En funció de la ideologia, a uns els posen querella i a d’altres no. Hi ha dret penal d’autor.

Al judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau el fiscal preguntava: “Quina part de suspendre totes les actuacions no van entendre?”

Jo ho vaig entendre tot. I per això vam posar un recurs, perquè ens aclarissin què volia dir exactament tot. No podíem fer una roda de premsa? No podíem respirar? Promoure la llibertat d’expressió?

¿Els preparatius estaven tan avançats que tot funciona per inèrcia entre la suspensió i el 9-N?

És això i no. Jo vaig prendre moltes decisions entre el dia 4 i el dia 9. El 9-N no s’explica sense els 40.000 voluntaris, però tampoc sense un govern que ho promou i ho impulsa.

¿Ha previst en algun moment admetre la seva culpabilitat?

Jo el que admeto és la meva responsabilitat. Però em resistiré fins a l’últim minut, sigui quina sigui la sentència, a assumir qualsevol mena de culpa en el sentit d’haver obrat malament. Hem posat urnes. No puc tenir mala consciència ni ser culpable d’això. Si l’Estat permet criminalitzar això, el problema el tenen ells.

Al final no els acusen de malversació. ¿És perquè és un delicte que comporta presó i no volen fer-los màrtirs?

No tinc cap altra explicació. Resulta que, contràriament al que deia la junta de fiscals, es presenta aquesta querella i a mig fer decideixen treure la malversació perquè tindria una pena mínima de tres anys de presó. Em consta que quan encara no era president del TSJC, el senyor Barrientos havia comentat als passadissos que, si hi havia alguna cosa, era malversació.

Al judici de Barcelona a vostè, que compareixia com a testimoni, se li va escapar un “quina llàstima” quan el fiscal va descartar fer-li preguntes. Per què?

Em va sortir de l’ànima. Tenia ganes de contestar al fiscal, que era qui estava de guàrdia el 9-N i que ara entra en plena contradicció amb els seus companys fiscals de la junta. Tenia ganes de contestar-li per què va informar que jo no havia d’estar processat i després vaig passar a ser considerat l’autor intel·lectual de tot.

En sortir li va retreure al fiscal “falta de coratge”. Recordo que em va dir que estava molt cremat.

Sí, però no era per un tema personal sinó per la figura que representa. Quan coneixem aquelles converses entre Fernández Díaz i De Alfonso, i diuen que “Esto la fiscalía te lo afina ”, aquest “ esto ” fa referència a un expedient que tenia voluntat de perjudicar-me a mi.

¿És imaginable un escenari de Mas absolt a Barcelona i Homs condemnat a Madrid?

Tot està ple d’irregularitats. Jutjar la mateixa cosa en tribunals diferents és saltar-se la llei. No sé com ho faran, però tenen un problema. Si [les sentències] són diferents, perquè són diferents. I si són iguals, perquè són iguals. Farà tuf.

Tanmateix, ¿creu que la sentència que caigui sobre vostè marcarà la que es faci a Barcelona?

I ho marcarà una mica tot. Serà el diapasó de la resposta penal de l’estat espanyol davant tot el que estem fent a Catalunya. I hem d’entendre que la nostra resposta ha de ser proporcionada.

Què farà si l’inhabiliten?

El que decidim entre tot el món sobiranista. Si ells es prenen això com un càstig exemplar hem de donar una resposta equiparada i exemplar.

L’Estat va creure que si decapitava Mas això s’acabaria. Ara vostès. Potser Forcadell...

Fins on volen portar això? ¿Algú creu, raonablement, que es pot prohibir obrir col·legis i posar-hi urnes? ¿De debò algú creu que es pot arribar a aquest extrem si ens hi posem tots de cop? S’han obstinat a prohibir una cosa que no és prohibible. Una altra cosa seria si es plantegessin fer campanya perquè no guanyés la independència. De fet, ells ja estan fent campanya pel no cada cop que expliquen que no ens reconeixerà ningú al món, o que quedarem vagant per l’espai sideral.

¿Això acabarà en unes eleccions autonòmiques?

No. El referèndum es farà.