Francesc Homs: “Sabem què cal fer si som inhabilitats, però ens hem de reservar l’estratègia”

MadridFrancesc Homs és a un pas de ser jutjat pel Suprem per la seva implicació en el 9-N. No es creu els gestos de Rajoy i defuig aclarir què farà l’endemà d’una inhabilitació que dóna per segura, però ho té pensat.

Com està, personalment?

Molt bé. Per a un independentista i un demòcrata això, en el terreny personal, és un honor.

Ara Rajoy envia gestos i fa crides al diàleg. Què n’opina?

Hi ha molta propaganda, però jo, com a gat escaldat que sóc, de l’aigua tèbia en fujo. Amb una mà fan retòrica del diàleg i amb l’altra prenen decisions a través dels tribunals.

S’ha visualitzat el front comú del PP, el PSOE i Ciutadans.

Ells, com a hereus del règim del 78, encara poden vèncer però ja no poden convèncer i ni tan sols tenen el coratge de dir-ho en públic. Els seus arguments són tan pobres que han de fer un debat i una votació secrets.

Podria haver demanat un canvi de reglament perquè fos públic.

Vaig demanar que es tramités en públic. És una excusa de mal pagador i un error que mostra la seva feblesa argumental.

Els partidaris del suplicatori diuen que cal deixar que la justícia actuï.

El debat de fons és si la política s’ha de judicialitzar i si la separació de poders ha desaparegut i la justícia ha quedat polititzada.

Què ha argumentat en el debat?

Que aquest és un procés més polític que jurídic. Amb exemples: ¿com és que la junta de fiscals de Catalunya no veu indicis de delicte i després els obliguen a canviar d’opinió?, ¿com és que quan hi ha una primera demanda el jutge la desestima i ara resulta que ho he fet tot? És bastant incongruent.

¿Hi ha hagut prevaricació a la justícia? Ho denunciarà?

Faig un judici polític, no penal. Si ho portés als tribunals, el que critico, que és la judicialització de la política, ho estaria practicant. A més, l’àrbitre està sempre comprat. Algú a través dels tribunals vol alterar la composició de la cambra i condicionar l’acció política.

Què espera del Suprem?

Som en un escenari de politització, que és l’aplicació d’una decisió política del PP. A base d’inhabilitar-nos a alguns de nosaltres pretenen declarar il·legal el 9-N, que vol dir declarar il·legals 2,3 milions de persones.

Dóna per feta la inhabilitació?

Sí, és l’escenari més possible.

Davant del jutge va dir que el Govern no podia aturar el 9-N perquè estava en mans dels voluntaris. Ara s’assenyala com a responsable polític. No hi ha una contradicció?

El president i jo ens en vam declarar responsables, però un dels arguments jurídics és que vam demanar un aclariment de la suspensió, i ells volien que se suspengués una cosa que no es podia suspendre.

Després de la inhabilitació, què?

És una decisió que els que l’hem de tenir pensada ja la tenim pensada, però un s’ha de reservar l’estratègia.

Vol seguir en política?

Hem de donar un missatge inequívoc: que per moltes inhabilitacions que posin no aturaran el procés, i llavors prendre les decisions concretes amb noms i cognoms. El que no has d’anunciar mai és què faràs: això és de burros.

¿La nova legalitat catalana dóna l’oportunitat de poder continuar treballant des de les institucions?

Em quedo amb el que he contestat, perquè començaria a donar respostes. És una guerra sense armes ni morts i cal tenir tàctica i estratègia, si no l’enemic ens destrossa.

Ho tenen decidit tots els imputats?

Ho tenim parlat els que ho hem de tenir parlat. En aquesta causa nosaltres som la gasela i ells el lleó, la força, el pes de les institucions. Però la gasela té l’habilitat i l’agilitat.

Quan espera que l’inhabilitin?

Ho preguntaran al govern espanyol, no siguem ingenus. Està conduït.

Vostè diu que jugarà “el partit” al Congrés. Es fa difícil de conjugar amb la resta del seu discurs.

Mentre siguem aquí defensarem el programa i els 46 punts del president.

¿Això pot incloure donar suport als pressupostos?

Aquesta pregunta pot generar un titular amb un gran equívoc. Jo vinc a plantar batalla al PP i a defensar un programa que és als antípodes.