Francesc de Carreras accepta només un referèndum consultiu per obrir la porta a reformar la Constitució
El catedràtic de dret constitucional admet al Parlament que l'única via per conèixer l'opinió dels ciutadans és preguntar-los de manera clara, tot i que nega el dret a decidir
Barcelona"El dret a decidir és inexistent a Catalunya". Amb aquesta premissa el fins fa poques setmanes catedràtic de dret constitucional a la UAB –ara jubilat– Francesc de Carreras ha iniciat la seva intervenció a la comissió pel dret a decidir. Entès com a dret a l'autodeterminació, Catalunya "no compleix cap dels supòsits previstos en la justícia internacional". Ara bé, Carreras ha destacat la importància de preguntar als catalans en referèndum per resoldre el conflicte. "Si no es convoquen les urnes no sabrem del cert quin suport té la independència", ha reconegut. En tot cas, els catalans no decidirien, sinó que un sí majoritari serviria per guanyar "el dret a negociar" una reforma constitucional.
"El referèndum no seria vinculant jurídicament però tindria una pressió política perquè el govern espanyol el tingués en compte", ha afirmat De Carreras. "Si no surt la independència, s'ha acabat. I si surt que sí, hauríem de veure com es fa el repartiment d'actius i passius, com es defineixen les fronteres, quines garanties dóna el Govern de Catalunya per signar tots els tractats internacionals que ha signat Espanya, de quina manera respectarà les minories, etc.". Per poder plantejar aquesta negociació, la pregunta del referèndum hauria de ser clara ("independència sí o no") i la informació de les conseqüències del sí i del no hauria de ser completa.
25 anys de silenci si perd la consulta
De Carreras fins i tot ha plantejat els requisits previs a negociar entre els governs de Catalunya i Espanya, com l'índex de participació per acceptar els resultats del referèndum, el percentatge de vot per acceptar un sí a la independència i el compromís de no tornar a plantejar el tema durant 20-25 anys en cas que el 'no' fos majoritari. El referèndum el convocaria el govern espanyol fent servir l'article 92 de la Constitució i els catalans serien els únics cridats a les urnes. De Carreras ha reconegut que caldria alguna modificació constitucional per fer possible que només els catalans votessin sobre aquesta qüestió, un escull que no seria difícil de superar tècnicament.
Els dos governs s'haurien de comprometre a acceptar els resultats –tot i ser un referèndum consultiu– i un sí només implicaria que la Generalitat hauria guanyat "el dret a negociar" la independència amb el govern espanyol. La negociació s'hauria de rubricar amb un procés de reforma constitucional que, en darrera instància, hauria de sotmetre's a votació al conjunt de l'estat espanyol (amb el supòsit que els principals partits espanyols demanessin el sí).
Rebuig a la resta de vies legals
La resta de vies legals que proposa el Consell Assessor per a la Transició Nacional (article 150.2 de la Constitució, i lleis de consultes catalanes) no són opcions viables segons De Carreras, que també ha descartat la "legitimitat" d'unes eleccions plebiscitàries i una hipotètica declaració unilateral d'independència. "Un estat és un estat quan els altres estats el reconeixen com a tal", ha recordat el catedràtic de dret constitucional.
Tot i no compartir que la democràcia directa sigui millor que la democràcia participativa, De Carreras veu el referèndum com a única solució possible al conflicte entre Catalunya i Espanya. Això sí, en cap cas com a eina vinculant. Els catalans "no tenen dret a decidir", ha insistit. L'última paraula sempre la tindria el poble espanyol, que hauria de votar la reforma constitucional que es plantegés com a fruit de les negociacions entre governs. Aquest és el mateix cas que el d'Escòcia i el Quebec. Un sí només implicaria la negociació amb el Regne Unit i el Canadà, respectivament, però no la independència automàtica.
Diferències amb Ciutadans
Les opinions de De Carreras són "a títol individual" i basades en la seva experiència professional i, en cap cas, ha remarcat, tenen a veure amb l'opinió de C's, partit que ell va contribuir a fundar. El representant de CiU a la comissió, Oriol Pujol, ha relacionat en diverses ocasions De Carreras amb C's, fet que el catedràtic de dret constitucional ha negat, emparant-se, entre d'altres, en el fet que Ciutadans no vol un referèndum i ell sí.
