Fran Hervías: d’home fort de Rivera a enemic públic de Cs

BarcelonaEl quarter general de Ciutadans rebia dissabte, en plena guerra oberta amb el PP, una estocada que provenia de dins: de les seves mateixes entranyes. Fran Hervías, ex secretari d’organització i artífex de l’estructura interna del partit a tot l’Estat, anunciava el seu salt al PP a dos dies de la celebració d’una executiva crucial per a Inés Arrimadas. Conegut amb el sobrenom de Señor Lobo -pel personatge de Pulp fiction -, el comiat de l’antic home fort d’Albert Rivera que mantenia càrrec de senador va suposar una prova que la crida del PP a sumar els “decebuts” de Cs no es quedava en la retòrica.

Com molts secretaris d’organització, Hervías (Tossa de Mar, 1983) té molts seguidors que li són lleials, alguns dels quals li deuen la carrera. També molts detractors, que anomenen els primers herbívors, com una manera d’identificar-los. Fins que es va apartar de l’executiva pels mals resultats del 10-N, a Catalunya, aquesta sensació de bàndols era potser més evident que en altres comunitats. Hervías, que a base de recórrer Espanya en llargues rutes -moltes en el seu propi cotxe- es va encarregar de la implantació de Cs a l’Estat, no tenia la mateixa influència en aquest territori des que Carlos Carrizosa es va quedar amb l’organització autonòmica el 2017; segons fonts pròximes al líder català, per la voluntat de Rivera de disposar d’un home fort a organització en una comunitat clau. Però aquesta bicefàlia va tensar les relacions entre els dos dirigents.

Fill d’un guàrdia civil i una mestressa de casa, Hervías va afiliar-se a Cs el 2006 mogut per les seves conviccions en favor de la unitat d’Espanya. Els seus referents polítics són, assegura, Albert Rivera i José Manuel Villegas, ex secretari general de Cs, a qui considera el seu mestre. Com passa en molts càrrecs taronges -com la mateixa Arrimadas-, Hervías no era un jove especialment polititzat: va ser l’aparició de Cs el que va “despertar” aquesta inquietud. La seva vocació era la geografia i la climatologia i, de fet, va arribar a treballar amb una beca per al Servei Meteorològic de Catalunya, fins que va fer el pas definitiu a la política professional.

Des del 2014 fins al 2020 va ocupar la secretaria d’organització. La seva idea de com ha de funcionar un partit és vertical, admeten també veus pròximes a ell, que asseguren que mai li va tremolar el pols a l’hora de fer canvis interns. Prova d’això va ser la seva decisió de retirar el 2015 la candidatura sencera de Cs a Barberà del Vallès, pocs dies abans de les municipals, després de revelar-se que el cap de llista, Francisco Delgado, havia estat a Plataforma per Catalunya. “El seu paper era frenar res que pogués esquitxar Cs”, assenyala un exregidor català.

Exigia “lleialtat” al partit, encara que el tracte era cordial. “No feia ostentació del càrrec”, recorda una font dins del partit. Però veure aparèixer el seu nom a la pantalla del telèfon només podia ser sinònim d’ascens o caiguda, com recorda l’exfundador de Cs, Xavier Pericay, en el seu últim llibre, Vamos, en què assegura que “només el Fran estava facultat per decidir qui era tòxic i qui no”, i “només ell sabia a qui convenia fer pujar a un càrrec”.

Un pas meditat al PP

Després de quinze anys, passa ara al PP. Manté bona relació amb el secretari general dels populars, Teodoro García Egea, des que el 2015 van negociar amb ell la formació del govern de la ciutat de Granada, que el PP va entregar als taronges a canvi de Múrcia. Precisament, Andalusia -on viu en l’actualitat amb la seva dona, Virginia Millán, que ocupa un càrrec adjunt al Defensor del Poble promogut per Cs- ha sigut una de les seves àrees d’influència: Cs governa amb majoria absoluta a Quéntar, poble d’origen de la seva família. Assegura que va decidir fer el pas al PP el 18 de febrer, després d’una reunió amb Carlos Cuadrado i José María Espejo. Fonts de la cúpula l’assenyalen ara com un instigador de la fallida de la moció de censura a Múrcia, però ell ho nega taxativament. Sigui com sigui, se suma a les files conservadores en plena opa hostil contra Ciutadans. Un gest que molts han llegit com un desafiament.