Els fraguistes que van imaginar una Aliança Popular catalana

El partit va néixer el 1976, però no va aconseguir fer forat a Catalunya fins a les eleccions del 1982

Manuel Fraga presidint una de les reunions de Reforma Democràtica de Catalunya a la seu del Club Ágora de Barcelona.
i MIREIA ESTEVE
01/02/2021
3 min
1
Regala aquest article

BarcelonaA punt de començar la dècada dels 70, Manuel Milián i Josep Maria Santacreu fan el pas. Escriuen una carta a Manuel Fraga on li fan una proposta que feia temps que rumiaven: preparar una alternativa política al franquisme que passi per constituir un sistema democràtic. Feia poc que l’exministre franquista havia sigut expulsat del govern per Carrero Blanco i el sector de l’Opus Dei, i la resposta la reben en format de proposta: un sopar al bar Jockey de Madrid el 9 de gener del 1970. Allà, la sintonia és bona i es posen d’acord de seguida per començar a preparar un espai polític que es pugui presentar a unes eleccions quan mori Franco. Aliança Popular (AP), però, no naixerà oficialment fins al cap de sis anys.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

I el camí no serà fàcil. Abans d’arribar a les sigles d’AP, els promotors crearan el Club Ágora el 1972, el nucli des d’on començaran a estendre llaços per fer créixer el projecte polític. “Es converteixen en el pinyol del fraguisme barceloní”, explica l’historiador Joan B. Culla, en referència a Milián i Santacreu. En aquell moment, els partits encara eren il·legals i el Club ha d’organitzar activitats que no s’assemblin a cap activitat política però que serveixin per donar-se a conèixer. Així, l’any 1973, per exemple, prepara uns premis de periodisme que porten el nom de Manuel Fraga. Precisament, l’exministre, que en aquell moment era ambaixador a Londres, viatja fins a Barcelona per a la gal·la d’entrega dels premis i ja s’hi quedarà uns dies. Li havien preparat reunions amb associacions de veïns i fins i tot, un sopar amb deu obrers del Besós, com recorda Culla.

Després de la mort de Franco, l’any 1976 Fraga es decideix i crea el partit, l’embrió d’AP, que bateja com a Reforma Democràtica. La formació tindrà la seva rèplica a Catalunya. “Fraga sempre va reconèixer la realitat catalana”, assegura Milián en conversa amb l’ARA. D’aquesta manera, deixa el terreny preparat per quan es convoquin eleccions. Però la seva sortida del govern d’Arias Navarro -on havia entrat com a ministre de Governació-, arran de diverses protestes al carrer, farà que es replantegi el projecte. En una reunió a Galícia l’estiu del 1976, on hi havia Milián, Fraga planteja la possibilitat de recollir “tot el franquisme sociològic”. És a dir, segons Culla, Fraga veu que no pot presentar-se a les eleccions sense incorporar càrrecs franquistes i és llavors quan ofereix l’entrada a sis d’ells, entre els quals, el tecnòcrata Laureano López Rodó. Els Set Magnífics signaran la fundació d’Aliança Popular el 9 d’octubre del 1976.

L’entrada de López Rodó perquè s’encarregui del partit a Catalunya, però, farà saltar del vaixell Manuel Milián. “Integra el sector franquista que jo no ho hauria acceptat i per això marxo”, recorda Milián. “L’AP que neix a Catalunya el 1976 no té res a veure amb el fraguisme que havia nascut a Barcelona el 1972”, resumeix Culla.

La derrota de López Rodó a les eleccions del 1977 -la seva candidatura per Barcelona només obtindrà un diputat, ell mateix- dona la raó als fraguistes catalans i Fraga l’acaba apartant del partit. Tampoc millorarà els resultats Antonio de Senillosa el 1979, que es presentarà per Coalició Democràtica -les sigles amb què Aliança Popular concorre a les urnes-, que repeteix l’únic diputat que ja tenien al Congrés. Tot plegat porta el nucli de Milián a activar-se per convèncer Fraga que havien de buscar una alternativa perquè la marca no s’estava consolidant. I creen un partit nou: Solidaritat Catalana. Acorden amb Fraga que AP no es presentarà a les primeres eleccions al Parlament i que en el seu lloc ho farà el nou partit d’arrels catalanes. L’espai tampoc aconseguirà aixecar el vol i es quedarà sense representació parlamentària, tot i que Milián assegura que hi va haver una irregularitat en el recompte.

El canvi de sigles

AP es comença a reconstruir de la mà de Miguel Ángel Planas. “Tot i que neix el 1976, en realitat AP no es funda a Catalunya fins al 1981 o 1982, quan obté 8 diputats”, diu Culla, que recorda que pel camí ha desaparegut la UCD. A partir d’aquí, les sigles ja no canviaran fins al 1989, quan neix el Partit Popular. I tot i que amb ulls d’avui sembli mentida, el PP aconseguiria ser els anys 90 i també el 2010 un partit clau per a la governabilitat de Catalunya.

stats